Es mostren 594828 resultats

■ congriar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">congriar</title>

Partició sil·làbica: con_gri_ar
Etimologia: del cat. ant. concrear, concriar, provinents del. ll. concreare ‘crear alhora’, amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr- 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Formar (alguna cosa) per acumulació de diversos elements. Els fracassos continus solen congriar ressentiments.
  2. pronominal Congriar-se una tempesta. Es congria una revolució.

■ congriar

verb transitiu Formar alguna cosa per acumulació de diversos elements Els fracassos continus solen congriar ressentiments pronominal Congriar-se una tempesta Es congria una revolució
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

congriar


<title type="display">congriar</title>

    verb transitiu
  1. provocar, ocasionar, dar lugar a, causar. Els fracassos continus solen congriar ressentiments, los fracasos continuos suelen provocar resentimientos.
    2. verb pronominal
  2. [una tempesta, una revolució, etc] fraguarse, prepararse.

congriar

verb transitiu provocar , ocasionar , dar lugar a , causar Els fracassos continus solen congriar ressentiments , los fracasos continuos suelen provocar resentimientos verb pronominal una tempesta, una revolució, etc fraguarse , prepararse
Conjugador Català

congriar


<title type="display">congriar</title>

    1. INFINITIU

    1. congriar

    2. GERUNDI

    1. congriant

    3. PARTICIPI

    1. congriat
    2. congriada
    3. congriats
    4. congriades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. congrio
      2. congries
      3. congria
      4. congriem
      5. congrieu
      6. congrien

      2. IMPERFET

      1. congriava
      2. congriaves
      3. congriava
      4. congriàvem
      5. congriàveu
      6. congriaven

      3. PASSAT

      1. congrií
      2. congriares
      3. congrià
      4. congriàrem
      5. congriàreu
      6. congriaren

      4. FUTUR

      1. congriaré
      2. congriaràs
      3. congriarà
      4. congriarem
      5. congriareu
      6. congriaran

      5. CONDICIONAL

      1. congriaria
      2. congriaries
      3. congriaria
      4. congriaríem
      5. congriaríeu
      6. congriarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. congriï
      2. congriïs
      3. congriï
      4. congriem
      5. congrieu
      6. congriïn

      2. IMPERFET

      1. congriés
      2. congriessis
      3. congriés
      4. congriéssim
      5. congriéssiu
      6. congriessin

    6. IMPERATIU

    1. congria
    2. congriï
    3. congriem
    4. congrieu
    5. congriïn

congriar

INFINITIU congriar GERUNDI congriant PARTICIPI congriat congriada congriats congriades INDICATIU PRESENT congrio congries congria congriem congrieu congrien IMPERFET congriava congriaves congriava congriàvem congriàveu congriaven PASSAT congrií congriares congrià congriàrem congriàreu congriaren FUTUR congriaré congriaràs congriarà congriarem congriareu congriaran CONDICIONAL congriaria congriaries congriaria congriaríem congriaríeu congriarien SUBJUNTIU PRESENT congriï congriïs congriï congriem congrieu congriïn IMPERFET congriés congriessis congriés congriéssim congriéssiu congriessin…
Diccionari Català Alemany

congriar

congriar

verb transitiu an-häufen, -sammeln verb reflexiu sich zusammen-brauen, -ziehen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

congriar

congriar

verb transitiu produrre, cagionare, causare, arrecare, provocare verb pronominal prepararsi, avvicinarsi
DIDAC Diccionari escolar

congriar

<title type="display">congriar</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Formar alguna cosa per acumulació de diversos elements. Els mals resultats en una empresa acaben congriant el fracàs.
    2. usat amb pronom
  2. congriar-se és agafar forma alguna cosa, produir-se. Quan s'està congriant una tempesta, és millor no sortir d'excursió.

congriar

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Formar alguna cosa per acumulació de diversos elements Els mals resultats en una empresa acaben congriant el fracàs usat amb pronom congriar-se és agafar forma alguna cosa, produir-se Quan s'està congriant una tempesta, és millor no sortir d'excursió
Diccionari Català francès

congriar

congriar

verb transitiu occasionner , provoquer , causer verb pronominal una tempesta, una revolució se former , se préparer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ còngrids

■ còngrids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels anguilliformes, amb la mandíbula superior sortint i amb aletes pectorals, sense escates, que inclou els congres singular Peix de la família dels còngrids
Diccionari Castellà Català

congrio

congrio

masculí ictiologia Conger conger congre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ congru
| còngrua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">congru</title>

Etimologia: del ll. congruus, -a, -um, íd., der. de congruĕre ‘ser congruent, concordar’ 1a font: 1483
  1. adjectiu
    1. Que s’adapta particularment a les circumstàncies, als fets, a les exigències del cas. Una còngrua recompensa. Edat còngrua per a mantenir casa.
    2. teologia Dit de la gràcia que és eficaç pel sol fet d’ésser proporcionada a les disposicions del qui la rep.
  2. adjectiu Dit de dos nombres que, en dividir-los per un altre, donen el mateix residu.
  3. femení dret canònic Renda annexa a un benefici eclesiàstic.

■ congru
| còngrua

adjectiu Que s’adapta particularment a les circumstàncies, als fets, a les exigències del cas Una còngrua recompensa Edat còngrua per a mantenir casa teologia Dit de la gràcia que és eficaç pel sol fet d’ésser proporcionada a les disposicions del qui la rep adjectiu Dit de dos nombres que, en dividir-los per un altre, donen el mateix residu femení dret canònic Renda annexa a un benefici eclesiàstic
Informació complementària
Traducció