Es mostren 594844 resultats

consentiment

consentiment

masculí consenso, approvazione f , assenso, benestare, consentimento letter Donar el consentiment , dare il proprio consenso || assentiment comú consenso
Diccionari Català Alemany

consentiment

consentiment

masculí Einwilligung, Zustimmung f , Einwilligen n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

consentiment

<title type="display">consentiment</title>

nom masculí El consentiment és el permís que ens dona una altra persona per a fer alguna cosa. Si s'han de fer segons quines obres en un edifici es necessita el consentiment de l'ajuntament.

consentiment

nom masculí El consentiment és el permís que ens dona una altra persona per a fer alguna cosa Si s'han de fer segons quines obres en un edifici es necessita el consentiment de l'ajuntament
Diccionari Català francès

consentiment

consentiment

masculí consentement Donar el consentiment , donner son consentement assentiment comú consentement , consensus
Diccionari Castellà Català

consentimiento

consentimiento

masculí consentiment
Diccionari de sinònims Franquesa

consentir


<title type="display">consentir</title>

  1. v. intr.
    estar (o declarar-se) d'acord
    condescendir
    assentir
    rendir-se
    accedir (→)
    desentossudir-se
    prestar-se a (+ inf.)
    cedir
  2. v. tr.
    permetre
    tolerar
    admetre
    acceptar, consentir a allò que hom proposa a algú.
    deixar fer
    deixar dir
    Antònims: Refusar.
  3. (consentir-se pron.). Perdre consistència, una cosa, fendre's lleugerament.
    escruixir-se. Les branques estan escruixides de la neu i el vent les acabarà de trencar.
    crebantar-se, consentir-se, una cosa, per efecte d'un cop, una batzegada, etc.
    carafeixar-se (ant.), consentir-se, una construcció, un artefacte, etc., per efecte d'una forta sotragada, dels trets de l'artilleria, etc.



© Manuel Franquesa

consentir

v intr estar o declarar-se d'acord condescendir assentir rendir-se accedir → desentossudir-se prestar-se a + inf cedir v tr permetre tolerar admetre acceptar , consentir a allò que hom proposa a algú deixar fer deixar dir Antònims Refusar consentir-se pron Perdre consistència, una cosa, fendre's lleugerament escruixir-se Les branques estan escruixides de la neu i el vent les acabarà de trencar crebantar-se , consentir-se, una cosa, per efecte d'un cop, una batzegada, etc carafeixar-se ant, consentir-se, una construcció, un artefacte, etc, per efecte d'una forta sotragada, dels trets…
Diccionari Català Anglès

consentir


<title type="display">consentir</title>

Pronúncia: kunsəntí
    [sense -eix] verb intransitiu
  1. to agree, consent, say yes.
  2. to give in.
  3. consento a pagar I agree to pay.
    4. verb transitiu
  4. to consent to.
  5. to allow, permit.
  6. to tolerate, to spoil, to pamper.
    7. verb pronominal
  7. to break, give (way).
  8. to split, crack.
  9. el càntir s’ha consentit the pitcher has almost cracked.

consentir

sense -eix verb intransitiu to agree , consent , say yes to give in consento a pagar I agree to pay verb transitiu to consent to to allow , permit to tolerate , to spoil , to pamper verb pronominal to break , give way to split , crack el càntir s’ha consentit the pitcher has almost cracked
Diccionari Castellà Català

consentir


<title type="display">consentir</title>

    [Se conjuga como: sentir] verb transitiu
  1. [permitir, tolerar] consentir.
  2. suportar, aguantar, resistir. El estante no consentirá más peso, el prestatge no suportarà més pes.
  3. [mimar] aviciar, amanyagar, malcriar.
    4. verb intransitiu
  4. consentir. Consintió en pagar, consentí a pagar.
    5. verb pronominal
  5. poc freqüent [un utensilio] consentir-se.

consentir

Se conjuga como sentir verb transitiu permitir, tolerar consentir suportar , aguantar , resistir El estante no consentirá más peso , el prestatge no suportarà més pes mimar aviciar , amanyagar , malcriar verb intransitiu consentir Consintió en pagar , consentí a pagar verb pronominal poc freqüent un utensilio consentir-se
Diccionari der aranés

consentir

<title type="display">consentir </title>

    v tr Perméter que se hèsque ua causa o que se hèsque d’ua manèra determinada.

    Català: consentir, permetre, tolerar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

consentir

v tr Perméter que se hèsque ua causa o que se hèsque d’ua manèra determinada Català consentir, permetre, tolerar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

consentir


<title type="display">consentir</title>

    verb intransitiu
  1. consentir, acceder. La mare consentí a llurs precs, la madre accedió a sus ruegos.
  2. consentir a [seguit d'infinitiu] consentir en.
  3. consentir que consentir en que.
  4. qui calla consent quien calla otorga.
    5. verb transitiu
  5. consentir, permitir, tolerar. Els seus pares li ho consenten tot, sus padres se lo consienten todo.
    6. verb pronominal
  6. [un objecte] consentirse p fr.
  7. [una part del cos] resentirse.
  8. marina, marítim consentirse.

consentir

verb intransitiu consentir , acceder La mare consentí a llurs precs , la madre accedió a sus ruegos consentir a seguit d'infinitiu consentir en consentir que consentir en que qui calla consent quien calla otorga verb transitiu consentir , permitir , tolerar Els seus pares li ho consenten tot , sus padres se lo consienten todo verb pronominal un objecte consentirse p fr una part del cos resentirse marina, marítim consentirse