Es mostren 594828 resultats

consentir


<title type="display">consentir</title>

  1. v. intr.
    estar (o declarar-se) d'acord
    condescendir
    assentir
    rendir-se
    accedir (→)
    desentossudir-se
    prestar-se a (+ inf.)
    cedir
  2. v. tr.
    permetre
    tolerar
    admetre
    acceptar, consentir a allò que hom proposa a algú.
    deixar fer
    deixar dir
    Antònims: Refusar.
  3. (consentir-se pron.). Perdre consistència, una cosa, fendre's lleugerament.
    escruixir-se. Les branques estan escruixides de la neu i el vent les acabarà de trencar.
    crebantar-se, consentir-se, una cosa, per efecte d'un cop, una batzegada, etc.
    carafeixar-se (ant.), consentir-se, una construcció, un artefacte, etc., per efecte d'una forta sotragada, dels trets de l'artilleria, etc.



© Manuel Franquesa

consentir

v intr estar o declarar-se d'acord condescendir assentir rendir-se accedir → desentossudir-se prestar-se a + inf cedir v tr permetre tolerar admetre acceptar , consentir a allò que hom proposa a algú deixar fer deixar dir Antònims Refusar consentir-se pron Perdre consistència, una cosa, fendre's lleugerament escruixir-se Les branques estan escruixides de la neu i el vent les acabarà de trencar crebantar-se , consentir-se, una cosa, per efecte d'un cop, una batzegada, etc carafeixar-se ant, consentir-se, una construcció, un artefacte, etc, per efecte d'una forta sotragada, dels trets…
Diccionari Català Anglès

consentir


<title type="display">consentir</title>

Pronúncia: kunsəntí
    [sense -eix] verb intransitiu
  1. to agree, consent, say yes.
  2. to give in.
  3. consento a pagar I agree to pay.
    4. verb transitiu
  4. to consent to.
  5. to allow, permit.
  6. to tolerate, to spoil, to pamper.
    7. verb pronominal
  7. to break, give (way).
  8. to split, crack.
  9. el càntir s’ha consentit the pitcher has almost cracked.

consentir

sense -eix verb intransitiu to agree , consent , say yes to give in consento a pagar I agree to pay verb transitiu to consent to to allow , permit to tolerate , to spoil , to pamper verb pronominal to break , give way to split , crack el càntir s’ha consentit the pitcher has almost cracked
Diccionari Castellà Català

consentir


<title type="display">consentir</title>

    [Se conjuga como: sentir] verb transitiu
  1. [permitir, tolerar] consentir.
  2. suportar, aguantar, resistir. El estante no consentirá más peso, el prestatge no suportarà més pes.
  3. [mimar] aviciar, amanyagar, malcriar.
    4. verb intransitiu
  4. consentir. Consintió en pagar, consentí a pagar.
    5. verb pronominal
  5. poc freqüent [un utensilio] consentir-se.

consentir

Se conjuga como sentir verb transitiu permitir, tolerar consentir suportar , aguantar , resistir El estante no consentirá más peso , el prestatge no suportarà més pes mimar aviciar , amanyagar , malcriar verb intransitiu consentir Consintió en pagar , consentí a pagar verb pronominal poc freqüent un utensilio consentir-se
Diccionari der aranés

consentir

<title type="display">consentir </title>

    v tr Perméter que se hèsque ua causa o que se hèsque d’ua manèra determinada.

    Català: consentir, permetre, tolerar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

consentir

v tr Perméter que se hèsque ua causa o que se hèsque d’ua manèra determinada Català consentir, permetre, tolerar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

consentir


<title type="display">consentir</title>

    verb intransitiu
  1. consentir, acceder. La mare consentí a llurs precs, la madre accedió a sus ruegos.
  2. consentir a [seguit d'infinitiu] consentir en.
  3. consentir que consentir en que.
  4. qui calla consent quien calla otorga.
    5. verb transitiu
  5. consentir, permitir, tolerar. Els seus pares li ho consenten tot, sus padres se lo consienten todo.
    6. verb pronominal
  6. [un objecte] consentirse p fr.
  7. [una part del cos] resentirse.
  8. marina, marítim consentirse.

consentir

verb intransitiu consentir , acceder La mare consentí a llurs precs , la madre accedió a sus ruegos consentir a seguit d'infinitiu consentir en consentir que consentir en que qui calla consent quien calla otorga verb transitiu consentir , permitir , tolerar Els seus pares li ho consenten tot , sus padres se lo consienten todo verb pronominal un objecte consentirse p fr una part del cos resentirse marina, marítim consentirse
Diccionari Català Italià

consentir

<title type="display">consentir</title>

[sense -eix-] verb intransitiu consentire, acconsentire, accondiscendere. || consentir a accondiscendere (o consentire) a. || qui calla consent chi tace acconsente.

verb transitiu concedere, permettere, consentire, tollerare.

verb pronominal [un objecte] fendersi, incrinarsi. || incrinarsi, ledere tr. Vaig caure i se'm va consentir el braç, sono caduto e mi si è incrinato (o mi sono leso) un braccio.

consentir

sense -eix- verb intransitiu consentire, acconsentire, accondiscendere || consentir a accondiscendere o consentire a || qui calla consent chi tace acconsente verb transitiu concedere, permettere, consentire, tollerare verb pronominal un objecte fendersi, incrinarsi || incrinarsi, ledere tr Vaig caure i se'm va consentir el braç , sono caduto e mi si è incrinato o mi sono leso un braccio
Conjugador Català

consentir


<title type="display">consentir</title>

    1. INFINITIU

    1. consentir

    2. GERUNDI

    1. consentint

    3. PARTICIPI

    1. consentit
    2. consentida
    3. consentits
    4. consentides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. consento
      2. consents
      3. consent
      4. consentim
      5. consentiu
      6. consenten

      2. IMPERFET

      1. consentia
      2. consenties
      3. consentia
      4. consentíem
      5. consentíeu
      6. consentien

      3. PASSAT

      1. consentí
      2. consentires
      3. consentí
      4. consentírem
      5. consentíreu
      6. consentiren

      4. FUTUR

      1. consentiré
      2. consentiràs
      3. consentirà
      4. consentirem
      5. consentireu
      6. consentiran

      5. CONDICIONAL

      1. consentiria
      2. consentiries
      3. consentiria
      4. consentiríem
      5. consentiríeu
      6. consentirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. consenti
      2. consentis
      3. consenti
      4. consentim
      5. consentiu
      6. consentin

      2. IMPERFET

      1. consentís
      2. consentissis
      3. consentís
      4. consentíssim
      5. consentíssiu
      6. consentissin

    6. IMPERATIU

    1. consent
    2. consenti
    3. consentim
    4. consentiu
    5. consentin

consentir

INFINITIU consentir GERUNDI consentint PARTICIPI consentit consentida consentits consentides INDICATIU PRESENT consento consents consent consentim consentiu consenten IMPERFET consentia consenties consentia consentíem consentíeu consentien PASSAT consentí consentires consentí consentírem consentíreu consentiren FUTUR consentiré consentiràs consentirà consentirem consentireu consentiran CONDICIONAL consentiria consentiries consentiria consentiríem consentiríeu consentirien SUBJUNTIU PRESENT consenti consentis consenti consentim consentiu consentin IMPERFET consentís consentissis consentís…
Diccionari Francès Català

consentir


<title type="display">consentir</title>

Pronúncia: kɔ̃sɑ̃tiʀ
    verb transitiu
  1. consentir. Mon père a consenti au mariage, el meu pare ha consentit al casament.
  2. qui ne dit mot consent qui calla consent.
    3. verb transitiu directe
  3. consentir. Consentir un prêt, consentir un préstec.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

consentir

verb transitiu consentir Mon père a consenti au mariage , el meu pare ha consentit al casament qui ne dit mot consent qui calla consent verb transitiu directe consentir Consentir un prêt , consentir un préstec © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consentir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consentir</title>

Etimologia: del ll. consentīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió; accedir. La mare consentí a llurs precs. Consentir a pagar.
    2. usat absolutament Qui calla consent.
  2. transitiu Permetre, tolerar. No sé com els seus pares li consenten aquestes coses.
  3. pronominal
    1. Perdre consistència, resistència, fendre’s lleugerament, a conseqüència d’un cop, d’una batzegada, etc. El càntir s’ha consentit.
    2. per analogia Vaig caure i se’m va consentir el braç.
    3. nàutica Cedir a l’esforç el cordam o algunes peces que componen la nau i la seva arboradura.

■ consentir

verb intransitiu Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió accedir La mare consentí a llurs precs Consentir a pagar usat absolutament Qui calla consent transitiu Permetre, tolerar No sé com els seus pares li consenten aquestes coses pronominal Perdre consistència, resistència, fendre’s lleugerament, a conseqüència d’un cop, d’una batzegada, etc El càntir s’ha consentit per analogia Vaig caure i se’m va consentir el braç nàutica Cedir a l’esforç el cordam o algunes peces que componen la nau i la seva arboradura
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

consentir


<title type="display">consentir</title>

    verb intransitiu
  1. einwilligen (a in ac), zustimmen (dat).
    2. verb transitiu
  2. gestatten, billigen.
  3. (er)dulden.
    4. verb reflexiu
  4. brüchig werden, springen, Risse bekommen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

consentir

verb intransitiu einwilligen a in ac , zustimmen dat verb transitiu gestatten, billigen erdulden verb reflexiu brüchig werden, springen, Risse bekommen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat