Es mostren 594844 resultats

contenir


<title type="display">contenir</title>

Pronúncia: kɔ̃təniʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament contenir. Cette boisson contient de l’alcool, aquesta beguda conté alcohol. Les soldats contenaient la foule, els soldats contenien la multitud. Contenir ses larmes, contenir les llàgrimes.
  2. contenir, tenir cabuda (o capacitat) per a. Salle qui contient mille spectateurs, sala que té cabuda per a mil espectadors.
    3. verb pronominal
  3. contenir-se, controlar-se, dominar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

contenir

verb transitiu pròpiament i figuradament contenir Cette boisson contient de l’alcool , aquesta beguda conté alcohol Les soldats contenaient la foule , els soldats contenien la multitud Contenir ses larmes , contenir les llàgrimes contenir, tenir cabuda o capacitat per a Salle qui contient mille spectateurs , sala que té cabuda per a mil espectadors verb pronominal contenir-se, controlar-se, dominar-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ contenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">contenir</title>

Etimologia: del ll. continēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Tenir, encloure, dins seu (alguna cosa). Aquesta caixa conté llibres i papers. Aquest volum conté “L’Atlàntida” i el “Canigó”. La carta conté consells i exhortacions.
  2. transitiu Constar (d’un nombre determinat de parts). Aquest volum conté quatre-centes pàgines. Dotze conté tres vegades quatre.
    1. transitiu Impedir que (una cosa) surti dels seus límits, impedir que traspassi un límit. Els soldats contenien la multitud.
    2. pronominal figuradament Retenir-se, reprimir els sentiments, especialment la còlera o l’entusiasme. Encara que estigueu molt enfadats, conteniu-vos. No van saber-se contenir d’alegria i van saltar al camp en acabar el partit.
    3. pronominal figuradament Mantenir-se sense satisfer un desig, una necessitat. L’alegria es contingué.
    4. transitiu figuradament Contenir les passions, l’alegria.

■ contenir

verb transitiu Tenir, encloure, dins seu alguna cosa Aquesta caixa conté llibres i papers Aquest volum conté “L’Atlàntida” i el “Canigó” La carta conté consells i exhortacions transitiu Constar d’un nombre determinat de parts Aquest volum conté quatre-centes pàgines Dotze conté tres vegades quatre transitiu Impedir que una cosa surti dels seus límits, impedir que traspassi un límit Els soldats contenien la multitud pronominal figuradament Retenir-se, reprimir els sentiments, especialment la còlera o l’entusiasme Encara que estigueu molt enfadats, conteniu-vos No van saber-se contenir d’…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

contenir


<title type="display">contenir</title>

Pronúncia: kuntəní
    verb transitiu
  1. to contain, hold.
  2. [una gentalla] to hold back.
  3. [insurgents] to keep down, hold down.
  4. [respiració] to hold.
  5. [una emoció] to keep back, choke back.
  6. [una tendència] to check, restrain, curb.
    7. verb pronominal
  7. to control oneself, restrain oneself, hold oneself in check.

contenir

verb transitiu to contain , hold una gentalla to hold back insurgents to keep down , hold down respiració to hold una emoció to keep back , choke back una tendència to check , restrain , curb verb pronominal to control oneself , restrain oneself , hold oneself in check
Diccionari Català Italià

contenir

<title type="display">contenir</title>

verb transitiu contenere, racchiudere, comprendere, accogliere. || [impedir] contenere, frenare, trattenere. || fig [encloure] contenere. | [passions] contenere, trattenere, frenare.

verb pronominal fig [els sentiments] trattenersi, frenarsi. | [d'un desig] contenersi, frenarsi, moderarsi.

contenir

verb transitiu contenere, racchiudere, comprendere, accogliere || impedir contenere, frenare, trattenere || fig encloure contenere | passions contenere, trattenere, frenare verb pronominal fig els sentiments trattenersi, frenarsi | d'un desig contenersi, frenarsi, moderarsi
Diccionari Català francès

contenir


<title type="display">contenir</title>

Pronúncia: kuntəní
    verb transitiu
  1. contenir, renfermer. El primer calaix conté llibres i revistes, le premier tiroir contient des livres et des revues .
    • figuradament contenir, renfermer, enserrer. La carta conté consells, la lettre renferme des conseils.
  2. [constar] comprendre. Aquest volum conté dues-centes pàgines, ce volume comprend deux-cents pages.
  3. [impedir] contenir, endiguer. Els militars contenien la gentada, les militaires contenaient la foule .
    • figuradament [les passions, l'alegria] réprimer, retenir. Contenir la ira, réprimer sa colère. Contenir les ganes de riure, de plorar, retenir son envie de rire, de pleurer.
    4. verb pronominal
  4. se contenir, se dominer, se contrôler, se retenir.

contenir

verb transitiu contenir , renfermer El primer calaix conté llibres i revistes , le premier tiroir contient des livres et des revues • figuradament contenir , renfermer , enserrer La carta conté consells , la lettre renferme des conseils constar comprendre Aquest volum conté dues-centes pàgines , ce volume comprend deux-cents pages impedir contenir , endiguer Els militars contenien la gentada , les militaires contenaient la foule • figuradament les passions, l'alegria réprimer , retenir Contenir la ira , réprimer sa colère Contenir les ganes de riure, de plorar , retenir son…
DIDAC Diccionari escolar

contenir

<title type="display">contenir</title>

    [! Conjugació: contén o contingues]
    verb
  1. Tenir dintre seu alguna cosa. Aquest diccionari conté moltes paraules i explicacions.
  2. Impedir que una cosa o una persona s'escapi, surti del lloc on és. Quan les vores d'un riu no poden contenir l'aigua, hi ha inundacions.
    3. usat amb pronom
  3. contenir-se és no deixar-se emportar per la ira, no expressar els sentiments. Algunes persones tenen vergonya de plorar i es contenen.
continència

contenir

Conjugació contén o contingues verb Tenir dintre seu alguna cosa Aquest diccionari conté moltes paraules i explicacions Impedir que una cosa o una persona s'escapi, surti del lloc on és Quan les vores d'un riu no poden contenir l'aigua, hi ha inundacions usat amb pronom contenir-se és no deixar-se emportar per la ira, no expressar els sentiments Algunes persones tenen vergonya de plorar i es contenen continència
Gran Diccionari de la llengua catalana

contenitzable

contenitzable

adjectiu Susceptible d’ésser contenitzat
Gran Diccionari de la llengua catalana

contenització


<title type="display">contenització</title>

Partició sil·làbica: con_te_nit_za_ci_ó
    femení manutenció, emmagatzematge
    1. Acció de contenitzar;
    2. l’efecte.
  2. Operació prèvia a l’expedició i generalment posterior a l’embalatge unitari o de petites agrupacions, que consisteix a disposar els productes, les mercaderies, etc., en contenidors.

contenització

femení manutenció, emmagatzematge Acció de contenitzar l’efecte Operació prèvia a l’expedició i generalment posterior a l’embalatge unitari o de petites agrupacions, que consisteix a disposar els productes, les mercaderies, etc, en contenidors
Conjugador Català

contenitzar


<title type="display">contenitzar</title>

    1. INFINITIU

    1. contenitzar

    2. GERUNDI

    1. contenitzant

    3. PARTICIPI

    1. contenitzat
    2. contenitzada
    3. contenitzats
    4. contenitzades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. contenitzo
      2. contenitzes
      3. contenitza
      4. contenitzem
      5. contenitzeu
      6. contenitzen

      2. IMPERFET

      1. contenitzava
      2. contenitzaves
      3. contenitzava
      4. contenitzàvem
      5. contenitzàveu
      6. contenitzaven

      3. PASSAT

      1. contenitzí
      2. contenitzares
      3. contenitzà
      4. contenitzàrem
      5. contenitzàreu
      6. contenitzaren

      4. FUTUR

      1. contenitzaré
      2. contenitzaràs
      3. contenitzarà
      4. contenitzarem
      5. contenitzareu
      6. contenitzaran

      5. CONDICIONAL

      1. contenitzaria
      2. contenitzaries
      3. contenitzaria
      4. contenitzaríem
      5. contenitzaríeu
      6. contenitzarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. contenitzi
      2. contenitzis
      3. contenitzi
      4. contenitzem
      5. contenitzeu
      6. contenitzin

      2. IMPERFET

      1. contenitzés
      2. contenitzessis
      3. contenitzés
      4. contenitzéssim
      5. contenitzéssiu
      6. contenitzessin

    6. IMPERATIU

    1. contenitza
    2. contenitzi
    3. contenitzem
    4. contenitzeu
    5. contenitzin

contenitzar

INFINITIU contenitzar GERUNDI contenitzant PARTICIPI contenitzat contenitzada contenitzats contenitzades INDICATIU PRESENT contenitzo contenitzes contenitza contenitzem contenitzeu contenitzen IMPERFET contenitzava contenitzaves contenitzava contenitzàvem contenitzàveu contenitzaven PASSAT contenitzí contenitzares contenitzà contenitzàrem contenitzàreu contenitzaren FUTUR contenitzaré contenitzaràs contenitzarà contenitzarem contenitzareu contenitzaran CONDICIONAL contenitzaria contenitzaries contenitzaria contenitzaríem contenitzaríeu contenitzarien SUBJUNTIU PRESENT contenitzi contenitzis…
Gran Diccionari de la llengua catalana

contenitzar

contenitzar

verb transitiu manutenció, emmagatzematge Disposar productes, matèries, etc en contenidors per a llur transport o emmagatzematge
Informació complementària