verb transitiu acontentar economia letras endossar ser de buen o mal contentar ésser de bon o mal acontentar verb pronominal acontentar-se Contentarse con poca cosa , acontentar-se amb poca cosa desenfadarse reconciliar-se , desenfadar-se
masculí acontentament, contentació f, satisfacció f. L’intérêt de tous avant le contentement d’un seul, l’interès de tothom abans que l’acontentament d’una sola persona. Rechercher le contentement de soi, perseguir la satisfacció d’un mateix (o l’autosatisfacció).