verb intransitiu
1. figuradament córrer. Courir comme un dératé, córrer com un llamp. Faire courir, laisser courir sa plume, fer (o deixar) córrer la ploma.
2. [à un spectacle] anar (o acudir) corrents, precipitar-se pron. Les gens couraient à ce film, la gent anava corrents a veure aquesta pel·lícula.
3. courir après qqn familiarment empaitar algú (o anar darrere algú).
4. courir à sa perte anar cap a la seva destrucció [al suïcidi].
5. courir au plus pressé fer les coses més urgents.
6. courir sus à antigament ciències militars atacar (o abraonar-se sobre) [l’enemic, etc].
7. par les temps qui courent amb els temps que corren [tal com estan les coses].
8. tu peux toujours courir ! familiarment i irònicament ara hi corro (o puja aquí dalt i balla, o demà m’afaitaràs)!
verb transitiu
9. empaitar, encalçar. Courir le lièvre, empaitar la llebre.
10. [participer à une course, s’exposer à un danger] córrer. Courir un danger, córrer (un) perill.
11. [poursuivre] perseguir, percaçar, cercar, buscar. Courir les honneurs, percaçar (perseguir) els honors.
12. [parcourir] recórrer, córrer per fam. Courir les cinémas, córrer pels (o recórrer els) cinemes.
13. courir qqn familiarment empipar (o atipar, o marejar) [algú].
14. courir le monde córrer (o rodar) món.
15. courir les filles (ou le jupon) empaitar les noies (o faldilles).
16. courir les rues figuradament anar de boca en boca (o córrer pels carrers) [una notícia].
    • figuradament ser corrent (o el pa de cada dia) [un fet].
17. courir les tavernes freqüentar les tavernes (o ésser un cul de taverna fam).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí ornitologia becut, curlera f, siglot.

1. polit, serranet, cega f reial.
2. daurada f, xirlot.
3. corriol.
4. courlis cendré (ou grand courlis) becut.
5. courlis à bec grêle polit becfí.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. coronat -ada.
2. [un artiste, etc] premiat -ada.
3. cheval couronné cavall nafrat [al genoll].
4. les têtes couronnées les testes coronades [els membres de la família reial].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [signe d’honneur] corona. Couronne de fleurs, corona de flors.
2. [puissance royale] corona. Aspirer à la couronne, aspirar a la corona.
3. [monnaie] corona.
4. figuradament corona. La couronne de la gloire, la corona de la glòria.
5. història i cristianisme coroneta, corona.
6. couronne circulaire matemàtiques corona circular.
7. couronne de Christ botànica cambronera (o arç m de tanques, o espinal m).
8. couronne d’épines corona d’espines.
9. couronne d’une dent anatomia corona d’una dent.
10. couronne solaire astronomia corona solar.
11. en couronne coronari -ària (o en cercle).
12. la couronne d’épines du Christ cristianisme la corona d’espines de Jesucrist.
13. triple couronne triple corona.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç