Es mostren 594828 resultats

■ creure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creure</title>

Partició sil·làbica: creu_re
Etimologia: del ll. crēdĕre, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
    verb
    1. transitiu Admetre (alguna cosa) com a certa. Jo crec que això és veritat.
    2. pronominal Creure’s una cosa. Ja li ho han dit, però no s’ho ha cregut. Això, no m’ho crec.
    3. creure de fluix (o de lleuger) Creure fàcilment, sense fonament.
    4. ésser de creure (o ésser cosa de creure) Ésser versemblant una cosa.
    5. fer creure (una cosa) Induir a creure-la, afirmar-la com a veritable sense ésser-ho.
    1. transitiu Tenir (algú) com a veraç en allò que diu. No el crec perquè és un mentider.
    2. intransitiu Tenir fe en la realitat, en l’eficàcia, en la probabilitat, d’una cosa. Creure en l’amistat.
    3. intransitiu Tenir fe en la veracitat d’algú, en la seva virtut. No creure en els demagogs. Creure en Déu.
    4. intransitiu per extensió Creure en la paraula d’algú.
  3. transitiu
    1. col·loquialment Obeir. Creure els pares, l’oncle, els mestres.
    2. usat absolutament Aquest nen no creu.
    1. transitiu Imaginar-se, pensar-se. Sempre creia sentir remors.
    2. transitiu Esperar o témer que passarà alguna cosa; pensar-se. Crec que vindran.
    3. pronominal especialment Em creia que estaves malalt.
    4. creure’s qui sap què Pensar-se ésser molt important.
  5. usat absolutament especialment Tenir fe religiosa. Els qui creuen i els qui no creuen.

■ creure

verb transitiu Admetre alguna cosa com a certa Jo crec que això és veritat pronominal Creure’s una cosa Ja li ho han dit, però no s’ho ha cregut Això, no m’ho crec creure de fluix o de lleuger Creure fàcilment, sense fonament ésser de creure o ésser cosa de creure Ésser versemblant una cosa fer creure una cosa Induir a creure-la, afirmar-la com a veritable sense ésser-ho transitiu Tenir algú com a veraç en allò que diu No el crec perquè és un mentider intransitiu Tenir fe en la realitat, en l’eficàcia, en la probabilitat, d’una cosa Creure en l’amistat intransitiu Tenir fe en la veracitat d…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Francès Català

creusement

creusement

masculí buidament cavada f geologia excavació d’un relleu © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

creuser


<title type="display">creuser</title>

Pronúncia: kʀøze
    verb transitiu
  1. [évider, trouer] buidar, foradar. L’eau a creusé les montagnes, l’aigua ha buidat les muntanyes.
  2. arquejar, corbar. Creuser la taille, arquejar la cintura.
  3. [les joues] buidar, enclotar, enfonsar, xuclar.
  4. familiarment obrir la gana. Le grand air ça creuse, l’aire lliure obre la gana.
  5. figuradament aprofundir, profunditzar, apregonar infr, cavar infr. Creuser une idée, aprofundir una idea .
    1. augmentar, accentuar. Creuser l’écart entre deux choses, accentuar la separació entre dues coses.
    2. obrir. Creuser un abîme entre deux personnes, obrir un abisme entre dues persones.
  6. creusé de rides solcat -ada d’arrugues.
  7. creuser l’estomac antigament obrir la gana.
  8. creuser sa fosse (ou sa tombe) avec les dents figuradament cavar-se la tomba [menjant].
  9. creuser un décolleté escotar (o escollar) un vestit.
  10. un trait creusé un tret profund (o marcat).
    11. verb intransitiu
  11. cavar.
  12. figuradament aprofundir, profunditzar.
  13. familiarment gratar. Pour voir sa culture, il ne faut pas trop creuser, no cal gratar gaire per a veure la seva cultura.
    14. verb pronominal
  14. [les joues] buidar-se, xuclar-se.
  15. [la taille, etc] arquejar-se, corbar-se.
  16. fer-se més fondo -a. Une vilaine plaie qui se creuse, una nafra lletja que es fa més fonda.
  17. se creuser la tête (ou le cerveau, ou la cervelle) figuradament escalfar-se el cap (o cremar-se les celles) [estudiant].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

creuser

verb transitiu évider, trouer buidar, foradar L’eau a creusé les montagnes , l’aigua ha buidat les muntanyes arquejar, corbar Creuser la taille , arquejar la cintura les joues buidar, enclotar, enfonsar, xuclar familiarment obrir la gana Le grand air ça creuse , l’aire lliure obre la gana figuradament aprofundir, profunditzar, apregonar infr , cavar infr Creuser une idée , aprofundir una idea augmentar, accentuar Creuser l’écart entre deux choses , accentuar la separació entre dues coses obrir Creuser un abîme entre deux personnes , obrir un abisme entre dues persones creusé…
Diccionari Francès Català

creuset


<title type="display">creuset</title>

Pronúncia: kʀøzɛ
masculí figuradament tecnologia gresol. Ce pays est un creuset de civilisations, aquest país és un gresol de civilitzacions.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

creuset

masculí figuradament tecnologia gresol Ce pays est un creuset de civilisations , aquest país és un gresol de civilitzacions © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

creux
creuse


<title type="display">creux</title>

Pronúncia: kʀø -øz
    adjectiu
  1. [évidé, vide] buit -uida, balmat -ada infr. Une tige creuse, una tija buida. Tissu creux, teixit buit, fluix.
  2. enfonsat -ada, fondo -a, còncau -ava. Une surface creuse, una superfície còncava.
  3. [visage, joues] enclotat -ada, enfonsat -ada, xuclat -ada.
  4. [yeux, etc] enclotat -ada, enfonsat -ada.
  5. [chemin, etc] enfonsat -ada, engorjat -ada, fondo -a.
  6. figuradament buit -uida, vacu -àcua. Paroles creuses, paraules buides.
  7. assiette creuse plat fondo.
  8. heures creuses hores lliures (o hores mortes).
    • [train, usine, etc] hores de poca activitat.
  9. [électricité] hores vall [hores de menys consum].
  10. il n’y a pas de quoi se boucher une dent creuse familiarment no tenir res per mossegar (o per menjar).
  11. mer creuse mala mar (o mar de fons).
  12. saison creuse temporada baixa [d’un hotel, etc].
  13. une dent creuse una dent corcada.
  14. un son creux un so de buit (o de balmat).
  15. voix creuse veu cavernosa.
    16. masculí
  16. [cavité] buit, buidat, cavitat f, forat.
  17. [concavité] clot, concavitat f. Le creux de la main, el clot de la mà.
  18. alçària f, fons [d’una onada].
  19. [point bas d’une valeur] punt baix.
  20. figuradament hores f pl lliures, temps lliure, forat. Ménager un creux pour demain, reservar un forat per a demà.
  21. avoir un bon creux música tenir una veu de baix profunda.
  22. creux de l’estomac anatomia boca del cor.
  23. creux sur quille marina, marítim alçària f sobre la quilla.
  24. en creux en relleu. Graver en creux, gravar en relleu .
    • figuradament en negatiu (o indirectament).
  25. être dans le creux de la vague figuradament estar enfonsat -ada (o acabat -ada), o haver quedat malparat -ada.
  26. pour les petits creux familiarment per a enganyar l’estómac.
    27. femení
  27. ostra amb la closca enfonsada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

creux
creuse

adjectiu évidé, vide buit -uida, balmat -ada infr Une tige creuse , una tija buida Tissu creux , teixit buit, fluix enfonsat -ada, fondo -a, còncau -ava Une surface creuse , una superfície còncava visage, joues enclotat -ada, enfonsat -ada, xuclat -ada yeux, etc enclotat -ada, enfonsat -ada chemin, etc enfonsat -ada, engorjat -ada, fondo -a figuradament buit -uida, vacu -àcua Paroles creuses , paraules buides assiette creuse plat fondo heures creuses hores lliures o hores mortes • train, usine, etc hores de poca activitat électricité hores vall hores de menys consum…
Diccionari Francès Català

crevaison

crevaison

femení rebentada, rebentament m © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

crevant
-ante


<title type="display">crevant</title>

Pronúncia: kʀəvɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. popularment rebentador -a, esgotador -a.
  2. rebentador -a [de tant de riure].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

crevant
-ante

adjectiu popularment rebentador -a, esgotador -a rebentador -a de tant de riure © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

crevard
-arde

crevard
-arde

adjectiu familiarment malaltís -issa, feble -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

crevasse

crevasse

noun clivella d’una glacera
Diccionari Francès Català

crevasse


<title type="display">crevasse</title>

Pronúncia: kʀəvas
    femení
  1. esquerda, clivella, badall m, llivanya, fenedura, fenent m.
  2. [interstice] escletxa.
  3. [blessure] trenc m, xiribec m.
  4. [sur la peau] tall m [del fred, etc].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

crevasse

femení esquerda, clivella, badall m , llivanya, fenedura, fenent m interstice escletxa blessure trenc m , xiribec m sur la peau tall m del fred, etc © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç