Es mostren 594828 resultats

cridar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cridar</title>

Accessory
Etimologia: d’un ll. vg. *crītare (cl. quĭrītare), íd., potser relacionat amb Quĭrīs, -ītis ‘quirite’, d’on ‘cridar auxili als ciutadans o quirites’ 1a font: c. 1200, Hom.
Body
    verb
    1. intransitiu Fer crits. No cridis, que m’eixordes. Quan li tocaven la ferida, cridava.
    2. intransitiu Parlar molt alt. Ja et pots escarrassar cridant: ningú no t’escolta.
    3. transitiu Dir (alguna cosa) a crits. Cridar foc, lladres, auxili. Cridar venjança. Cridar una mercaderia.
    4. transitiu especialment Fer una crida, un pregó. Enguany no han cridat la fira.
    5. intransitiu Fer sentir una protesta, un clam. Cridar contra els usurers. Cridar contra un abús.
  1. transitiu
    1. Invitar (algú) a venir, especialment pronunciant el seu nom. Cridar el metge. T’han cridat al telèfon.
    2. Pronunciar el nom d’algú en veu alta. Han passat llista i no l’han cridat.
    3. figuradament Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l’atenció d’algú.
    4. figuradament Anar bé alguna cosa de menjar o beure amb una altra; exigir. Aquesta carn crida vi.

cridar

cridar


<title type="display">cridar</title>

Pronúncia: kɾiðá
    verb intransitiu
  1. to shout, yell.
  2. to scream, shriek, cry out.
  3. to hoot, boo.
  4. no cridis! stop shouting!, don’t shout!
  5. verb transitiu
  6. to shout.
  7. [fer venir] to call.
  8. to summon.
  9. figuradament to draw, attract.
  10. cridar l’atenció d’algú to attract someone’s attention.
  11. [fer crida pública] to proclaim, announce.
  12. cridar ajuda to shout (for) help.

cridar

cridar

<title type="display">cridar</title>

verb intransitiu gridare, urlare, schiamazzare, vociare. || [parlar molt alt] gridare, parlare a voce alta. || [protestar] gridare, protestare, lamentarsi pron, sbraitare, urlare. || no cridis! non gridare!

verb transitiu [dir a crits] gridare. Cridar auxili, gridare aiuto (o accorruomo). Cridar foc, gridare al fuoco. || [fer una crida, un pregó] bandire, fare un bando, gridare, annunziare. || [fer venir] chiamare. Cridar el metge, chiamare il medico. || [el nom d'algú en veu alta] chiamare, nominare. || fig [atreure] attirare, attirarsi pron. Cridar l'atenció d'algú, attirar (o attirarsi) l'attenzione di qualcuno. | [menjar, beguda] volerci, richiedere. Aquesta carn crida vi, con questa carne ci vuole vino.

cridar

cridar

<title type="display">cridar</title>

    verb
  1. Fer crits. Hi ha persones que quan s'enfaden criden i insulten.
  2. Avisar algú i fer que vingui on som. Quan et criden al telèfon és que hi ha algú que truca perquè vol parlar amb tu.
  3. Dir alguna cosa cridant. Quan hi ha un accident la gent crida auxili.

cridar

cridar


<title type="display">cridar</title>

Pronúncia: kɾiðá
    verb intransitiu
  1. [fer crits] crier.
  2. [parlar molt alt] crier.
  3. [protestar] pester. Cridar contra els impostos, pester contre les impôts .
    • siffler tr, huer tr. Cridar contra l'equip, siffler l'équipe.
  4. verb transitiu
  5. [dir a crits] crier. Cridar foc, crier au feu. Cridar venjança, crier vengeance .
    • [auxili] appeler à.
  6. [fer venir] appeler. Cridar el metge, appeler le médecin.
  7. [fer una crida] publier, faire publier, annoncer.
  8. [el nom d'algú en veu alta] appeler.
  9. figuradament [menjar, beguda] réclamer, demander, exiger. La carn crida vi, la viande exige du vin.

cridar

cridòria

cridòria

cridòria


<title type="display">cridòria</title>

crits
cridadissa
clamadissa, clam repetit i confús de gent diversa.
escridassada
clamoreig. Un clamoreig eixordador de crits trencats i aspres.
bullícia
baladreig
tumult
esvalot o esvalotament
gatzara (→)
saragata
gresca
samaniat
vociferació
aücs, cridòria, esp. d'excitació a l'encalç.
tabola
xerinola
grifolda
ésser un galliner (una reunió, etc.)
ésser (o semblar) una olla de grills, haver-hi molta cridòria, en una reunió, etc.


© Manuel Franquesa

cridòria

cridòria

cridòria

cridòria

cridòria

cridòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cridòria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cri_dò_ri_a
Etimologia: deriv. de cridar amb un sufix poc explicable, potser per influx de mots com cabòria, eufòria; hi ha algun paral·lel en oc. bearnès, cridòri, anàleg a memòri 1a font: 1864, DLab.
Body
femení Crits, esvalot. Vam sentir una gran cridòria.

cridòria