masculí
1. ornitologia carpó.
2. familiarment i despectivament croupe.
3. assemblée (parti) croupion figuradament assemblea (partit) residual.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu
1. [les eaux stagnantes] podrir-se pron, corrompre’s pron.
2. [dégénérer] podrir-se pron, degenerar, consumir-se pron, vegetar, viure sumit -ida en. Croupir en prison, podrir-se a la presó. Croupir dans l’ignorance, viure sumit en la ignorància.
3. [dans un vice, dans la nonchalance] enfangar-se pron, enfonsar-se pron, deixar-se pron caure (o anar), abandonar-se pron. Croupir dans la paresse, enfonsar-se en la peresa. Croupir dans le vice, enfangar-se en el vici.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. putrescent.
2. corromput -uda, podrit -ida, putrefacte -a.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí podriment, corrompiment, corrupció f, putrefacció f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí tecnologia cuir [de bou o vaca].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. crosta torrada [que cruix].
2. empanada [amb crosta fregida].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. que cruix, cruixent [en menjar].
2. figuradament picant, lliure.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb intransitiu cruixir [en menjar].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu figuradament picant, lliure.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [partie extérieure dure] crosta. Elle mange la croûte et laisse la mie, es menja la crosta i deixa la molla.
2. [morceau de pain sec] rosegó m.
3. [côté chair d’un cuir] escorça.
4. medicina crosta, crostís m.
5. figuradament [surface, extérieur] crosta, vernís m.
   1. familiarment [nourriture, vie] manduca, garrofes pl, mongetes pl. Il faut gagner sa croûte, cal guanyar-se les garrofes.
   2. despectivament [mauvais tableau] mamarratxo m, pastitx m, pasterada.
   3. [personne bornée] totxo -a, ceballot m, tros m de totxo, caparrut -uda, cabut -uda.
   4. [rétrograde] carca m f.
6. gastronomia [pâte cuite] pasta fullada.
   • [plat] pastís m de pasta fullada.
7. casser une (ou la) croûte familiarment fer una queixalada (o un mos).
8. croûte au pot gastronomia sopa de pa (o de torradetes).
9. croûte terrestre geologia crosta (o escorça) terrestre.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç