Es mostren 594828 resultats

culpa


<title type="display">culpa</title>

    femení
  1. [falta] culpa.
  2. cristianisme culpa.
  3. dret culpa.
  4. carregar les culpes cargar con las culpas (o el muerto).
  5. donar la culpa de echar (o achacar) la culpa (o las culpas) de.
  6. la culpa ésser de ser por culpa de. Si no hem vingut més aviat la culpa és de la pluja, si no hemos venido antes es por culpa de la lluvia.
  7. per culpa de por culpa de, debido a.
  8. tenir la culpa de tener la culpa de.

culpa

culpa

culpa

culpa


<title type="display">culpa</title>

Pronúncia: kúlpə
    femení
  1. [falta] faute.
  2. cristianisme faute.
  3. dret tort m, torts m pl.
  4. carregar les culpes endosser toute la responsabilité.
  5. donar la culpa a rejeter la faute sur (rendre quelqu'un responsable, attribuer la faute à, reprocher).
  6. ésser la culpa de être la faute de. Si arribem tard, la culpa serà teva, si nous arrivons en retard, ce sera de ta faute.
  7. per culpa de à cause de.
  8. tenir la culpa de être coupable de (être responsable de).

culpa

culpa


<title type="display">culpa</title>

    femení
  1. culpa. Expiar, purgar, llorar, alguien sus culpas, expiar, purgar, plorar, algú les seves culpes.
  2. achacar (o echar) la culpa (o las culpas) a uno donar la culpa a algú, carregar els neulers a algú, donar a algú les encarregades, dar-se'n les encarregades.
  3. echar la culpa de donar la culpa de, culpar.
  4. por culpa de per culpa de, a causa de.
  5. ser por culpa de la culpa ésser de.
  6. tener la culpa de tenir la culpa de.

culpa

culpa

<title type="display">culpa</title>

femení colpa. || crist colpa, peccato m. || dr colpa. || donar la culpa de dare la colpa di. || la culpa és de la colpa è di. || per culpa de per colpa di, a causa di. || tenir la culpa de avere la colpa di.

culpa

culpa

<title type="display">culpa</title>

    nom femení
  1. Una culpa és un mal comportament, una falta comesa voluntàriament. La Bíblia diu que Déu perdona les culpes de la gent.
  2. Una persona o una cosa té la culpa d'una cosa quan ha fet que passés. La pluja té la culpa que no puguem sortir a comprar.
inculpar

culpa

culpa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">culpa</title>

Accessory
Etimologia: del ll. cŭlpa, íd., en cat. ant. colpa, per via popular 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. Falta més o menys greu comesa voluntàriament. Purgar, expiar, plorar, algú les seves culpes. Confessar una culpa.
  2. cristianisme Pecat, per acció o omissió voluntària, contra la llei de Déu.
  3. dret civil Acció o omissió contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària.
  4. dret penal Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o de prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís.
  5. donar la culpa de Atribuir a algú o a alguna cosa d’haver estat la causa d’alguna cosa.
  6. la culpa ésser de Ésser la causa d’alguna cosa. Si no hem vingut més aviat la culpa és de la pluja.
  7. per culpa de A causa de.
  8. tenir la culpa de Haver estat, algú o alguna cosa, la causa que s’hagi esdevingut (alguna cosa).

culpa

culpabilidad

culpabilidad

culpabiliser

culpabiliser

culpabilitat

culpabilitat