Es mostren 594841 resultats

de 2

<title type="display">de</title><lbl type="homograph">2</lbl>

[d' davant vocal o h] preposició d'. || [allunyament, separació] da. La ploma se li escapà de les mans, la penna gli sfuggi dalla (o di) mano. L'han expulsat del partit, è stato spulso dal partito. || [punt de partida] da. He anat de Barcelona a Tarragona, sono andato da Barcellona a Tarragona. Li penjava del coll, gli pendeva dal collo. || [procedència, origen] da. Aquest tren ve d'Alacant, questo treno viene da Alicante. Nasqué de pares esclaus, nacque da genitori schiavi. || [distància, mesurament] da. Som a dos quilòmetres del poble, siamo a due chilometri dal paese. Hi caben de dos a tres litres, ci stanno da due a tre litri. || [temps] da. Obre de vuit a nou, apre dalle otto alle nove. || [càlcul] da. Quants en van, de tres a cinc?, quanto fa (o manca) da tre a cinque? || [amb pp] di. Aquesta carn és feta d'ahir, questa carne è di ieri. || [durada, espai de temps] di. Hi anirem de nit, ci andremo di notte. || da. De menut va viure a Milà, da piccolo visse a Milano. || [manera] in. De bona fe, in buona fede. De genollons, in ginocchio (o ginocchioni). || come. El qualificaren de savi, lo qualificarono come saggio. || [causa, motiu] da, di, per. Plorava de vergonya, piangeva di (o dalla, o per la) vergogna. || di. Morir-se de por, morire di [o dalla, o per la] paura. || [referència] di. Què pensen de mi?, che (o cosa) pensano di me? || [seguit d'un adjectiu] da. Això vessa de ple, questo trabocca da tanto pieno che è. || [qualitat, condició] di. Un home de bon cor, un uomo di buon cuore. De color blau, di colore azzurro. || [matèria] di. Un braçalet de plata, un braccialetto d'argento. || [contingut] di. Un got d'aigua, un bicchiere di acqua. || [assumpte] di. Una lliçó d'història, una lezione di storia. || [procedència] di. Vent de tramuntana, vento di tramontana. Vi d'Alsàcia, vino dell'Alsazia. || [mitjà] a. Molí de vent, mulino a vento. || di. Un cop d'espasa, un colpo di spada. || [destinació, finalitat] da. Una màquina d'escriure, una macchina da scrivere (o da battere). || [possessió] di. Els llibres d'en Joan, i libri di Giovanni. || [agent de la passiva] da. És fet d'ell, è fatto da lui. || [introdueix l'objecte de l'acció] di. Dubtar de tot, dubitare di tutto. || [entre un verb auxiliar i un infinitiu] [non si traduce]. Me n'haig d'anar, me ne devo andare. Acaben de dir-m'ho, me l'hanno appena detto. || [introdueix l'infinitiu en funció de complement directe] di. Què has decidit de fer?, cosa hai deciso di fare? Prova de fer-ho, tenta di farlo. || [introdueix l'infinitiu en funció de subjecte del verb] di. M'ha agradat molt de tornar-te a veure, mi ha fatto molto piacere [di] rivederti. || [aposició al nom propi] di. El mes d'abril, il mese d'aprile. || [darrere adjectiu] [non si traduce] Pobre de tu, povero te (o guai a te). || [complement de l'adjectiu qualificatiu] di. Està segur de si mateix, è sicuro di se stesso. És lletja de cara, è brutta di faccia. || [partitiu] di. Què hi ha de nou?, cosa c'è di nuovo? Tres de vosaltres, tre di voi. || [introdueix els adjectius qualificatius que són atributs del pronom feble en] di. Si aquestes camises no t'agraden, compra-te'n d'altres, se queste camicie non ti piacciono, compratene delle altre. || [en construccions de comparatiu i superlatiu] di. El millor de tots, il migliore di tutti. || [ressalta un terme nominal posant-lo fora de la frase] [non si traduce] En vols, de vi?, vuoi vino?


Vegeu també:
de1

de 2

d' davant vocal o h preposició d' || allunyament, separació da La ploma se li escapà de les mans , la penna gli sfuggi dalla o di mano L'han expulsat del partit , è stato spulso dal partito || punt de partida da He anat de Barcelona a Tarragona , sono andato da Barcellona a Tarragona Li penjava del coll , gli pendeva dal collo || procedència, origen da Aquest tren ve d'Alacant , questo treno viene da Alicante Nasqué de pares esclaus , nacque da genitori schiavi || distància, mesurament da Som a dos quilòmetres del poble , siamo a due chilometri dal paese Hi caben de dos a tres…
Diccionari Català Castellà

de2

de2

femení pl des nom de lletra de Vegeu també de 1
Diccionari Català francès

de2

de2

pl des femení nom de lletra d m Vegeu també de 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ de2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">de</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. dē, íd., ‘des de’ 1a font: s. XII, Hom.
    [té la forma d’ davant vocal o h] preposició
  1. Expressa relacions circumstancials que denoten:
    1. L’allunyament, la separació. La ploma li escapà de les mans. L’han expulsat del partit.
    2. El punt de partida d’una acció, especialment d’un moviment o una transició, sovint en correlació amb les preposicions a o en. Li penjava del coll. De dalt estant em digué... He anat de Barcelona a Montserrat caminant. Anar de bar en bar. Passar de mort a vida.
    3. La procedència, l’origen. Aquest tren ve d’Alacant. Nasqué de pares esclaus.
    4. El punt de partida d’una distància, un mesurament o un càlcul, en correlació amb la preposició a. Som a dos quilòmetres del poble. Hi caben de dos a tres litres. Hi havia de vint a trenta persones. De tres a vuit en van cinc.
    5. El punt de partida d’un espai de temps, sovint en correlació amb les preposicions a o en. Obren de vuit a nou. Vindrem de dijous en quinze. D’ara endavant farà bondat. És cuit de dilluns.
    6. La durada, l’espai de temps. Hi anàrem de nit. De menut va viure a Cuba.
    7. La manera. Sempre obra de bona fe. El qualificaren de savi. De tort. De genollons. De bat a bat. De viu en viu.
    8. La causa, el motiu. Plorava de vergonya. De tanta por que té, no hi vol anar.
    9. El mitjà, l’instrument. Tothom picava de mans. Em vaig armar de paciència.
    10. La referència. Què pensen de mi? He sentit a dir d’ell coses molt grosses.
  2. Introdueix a vegades el subjecte agent de la veu passiva. Era conegut de tothom. És fet d’ell.
  3. Introdueix l’objecte sobre el qual recau l’acció expressada per certs verbs intransitius o usats intransitivament i per molts verbs pronominals o usats pronominalment. Dubta de tot. No acabem d’arribar-hi mai. Deixa de fer el ploricó. Sempre et burles d’ell. Em penedeixo d’haver-ho dit.
  4. Serveix de lligam entre un verb auxiliar i un infinitiu per a formar algunes perífrasis. Me n’haig d’anar. Acaben de dir-ho. Això no deixa de molestar-me.
    1. Introdueix l’infinitiu en funció de complement directe d’un gran nombre de verbs transitius, especialment d’acció voluntària. Què has decidit de fer? Prova de traduir-ho. He refusat d’acceptar el càrrec.
    2. Introdueix l’infinitiu en funció de subjecte d’un verb precedent. M’ha agradat molt de tornar-te a veure. No us escau de fer aquestes coses. No m’era permès d’anar-hi.
  6. Expressa relacions de complement del nom que denoten:
    1. La qualitat, la condició. Un cotxe de color gris. Vent de pluja. Un home de bon cor.
    2. La matèria, les parts o els elements de què una cosa és feta o constituïda. Llit de ferro. Salsa de tomàquet. Una casa de quatre pisos. Un vol d’orenetes.
    3. El contingut. Beure un got d’aigua. Un plat de sopa.
    4. L’assumpte, el tema. Un tractat de geografia. Una lliçó d’història.
    5. La procedència, l’origen. Vi d’Alella. Vent de xaloc. Els naturals d’Alemanya.
    6. El mitjà, l’instrument. Un cop d’espasa. Un molí de vent. Una màquina de vapor.
    7. La destinació, la finalitat. Un molí d’oli. Una màquina d’escriure.
    8. La possessió, la pertinença. Els llibres d’en Joan. El ribot del fuster. El cim del campanar. La dolçor de la mel. La catedral de València.
    9. L’autor. Les novel·les de Pedrolo.
    10. La situació. Ara s’està al seu pis de València. Dona’m la cadira d’allà darrere.
    11. L’espècie a què pertany una cosa. Un objecte de luxe. Un conte de fades.
    12. L’agent, l’objecte o la determinació circumstancial d’una acció. L’arribada del tren. El repartiment de premis. L’estudi de les matemàtiques. La transformació de plom en or.
    13. La forma. Un barret de copa. Una clau de ganxo. Arc de ferradura. Punt de creu. Cara de pa de ral.
  7. Expressa la relació d’aposició especificativa. La ciutat de Tarragona. El carrer de Provença. El mes d’abril. El nom de Gustau. El títol de marquès.
  8. Introdueix la designació d’una persona o, més rarament, d’una cosa darrere un substantiu, un adjectiu o una interjecció que s’hi refereixen amb diversos matisos afectius, sovint en frases exclamatives. Aquest dimoni de dona em matarà! Diable d’home! El boig d’en Joan ho diu. Pobre de tu! Llàstima de casa! Ai dels vençuts!
    1. Expressa relacions de complement de l’adjectiu qualificatiu. Una cambra plena de joguines. Està segur de si mateix. Un tret característic del nostre poble. Una canya llarga de dotze pams.
    2. Darrere certs adjectius qualificatius, serveix per a adjuntar-hi un substantiu que especifica la part del substantiu principal (expressat o sobreentès) a la qual ha d’ésser atribuïda la qualitat. És lletja de cara. Estret de pit. Curt de vista.
    1. Expressa relacions de caràcter partitiu. Una terça de carn. És l’únic de la família que té cotxe. Tres d’ells. Qualsevol dels teus amics. No té gens de paciència. Què hi ha de nou?
    2. Introdueix l’adjectiu que fa referència a un substantiu no expressat en l’oració, on és representat pel pronom en quan fa de complement directe o de subjecte i no hi ha el·lipsi del verb, o determinat per mots que expressen quantitat, selecció, etc. El vi blanc s’ha acabat, però encara en resta de negre. Si aquestes camises no t’agraden, compra-te’n d’altres. Té dues corbates blaves i moltes de vermelles.
    3. Introdueix el segon terme de les construccions de superlatiu relatiu i, en determinats casos, de les de comparatiu de superioritat o d’inferioritat. El més valent de la colla. El pitjor de tots. Menys de tretze.
    4. Introdueix l’adjectiu o l’adverbi modificat per un com emprat com a adverbi de grau. No podeu pas imaginar-vos com és de bell.
    5. Denota substitució. Si jo fos d’ella me n’aniria.
  11. Serveix per a fer ressaltar un terme nominal posant-lo fora de la frase, on sovint és representat per en, o també per altres pronoms, especialment demostratius. D’homes, n’hi ha de bons i de dolents. En vols, de pomes? No en sé, de cantar. Aquesta és ben gran, de casa. No tinguis por: de perdre’s no es perdrà.
  12. Serveix per a formar un gran nombre de locucions prepositives (a causa de, a partir de, al llarg de, per tal de, per darrere de, en contra de, tret de, fora de, després de, etc.).



    13. Vegeu també:
    de1

■ de2

té la forma d’ davant vocal o h preposició Expressa relacions circumstancials que denoten L’allunyament, la separació La ploma li escapà de les mans L’han expulsat del partit El punt de partida d’una acció, especialment d’un moviment o una transició, sovint en correlació amb les preposicions a o en Li penjava del coll De dalt estant em digué He anat de Barcelona a Montserrat caminant Anar de bar en bar Passar de mort a vida La procedència, l’origen Aquest tren ve d’Alacant Nasqué de pares esclaus El punt de partida d’una distància, un mesurament o un càlcul, en correlació amb la preposició…
Traducció
Diccionari Castellà Català

de anequín1

de anequín1

locució adverbial a anequín Vegeu també anequín 1
Diccionari Castellà Català

de antemano


<title type="display">de antemano</title>

    locució adverbial
  1. per endavant, anticipadament. Conocía la respuesta de antemano, coneixia la resposta per endavant.
  2. economia a la bestreta, per endavant. Pagar de antemano, pagar a la bestreta.

de antemano

locució adverbial per endavant , anticipadament Conocía la respuesta de antemano , coneixia la resposta per endavant economia a la bestreta , per endavant Pagar de antemano , pagar a la bestreta
DIDAC Diccionari escolar

de bat a bat

de bat a bat

locució que fa d’adverbi Obrir de bat a bat una porta o una finestra és obrir-les del tot
Diccionari Castellà Català

de bóbilis bóbilis

de bóbilis bóbilis

locució adverbial familiarment muy fácilmente sense trencar-s'hi cap os de balde de franc
Diccionari der aranés

de bocadents

<title type="display">de bocadents </title>

    loc adv Quèir entà deuant.

    Català: de bocaterrosa, de bocadents


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

de bocadents

loc adv Quèir entà deuant Català de bocaterrosa, de bocadents © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

de bocadents

de bocadents

locució adverbial de cara a terra boca abajo Ajeure's a terra de bocadents , echarse en el suelo boca abajo