Es mostren 594827 resultats

aigreur


<title type="display">aigreur</title>

Pronúncia: ɛgʀœʀ
    femení
  1. agror, agresa, agre m.
  2. acidesa (d’estómac), agror d’estómac, coragre m, cremor (d’estómac).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

aigreur

aigri
-ie

aigri
-ie

aigrir


<title type="display">aigrir</title>

Pronúncia: ɛgʀiʀ
    verb transitiu
  1. agrir, agrejar.
  2. figuradament amargar, agrir.
  3. verb intransitiu
  4. agrejar. Le vin commençait à aigrir, el vi començava a agrejar.
  5. verb pronominal
  6. agrir-se, agrejar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

aigrir

aigrissement

aigrissement

aigu
-uë


<title type="display">aigu</title>

Pronúncia: ɛgy
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament agut -uda. Une voix aiguë, una veu aguda. Une douleur aiguë, un dolor agut. Une intelligence aiguë, una intel·ligència aguda.
  2. [pointu] punxegut -uda, agut -uda.
  3. accent aigu gramàtica accent agut.
  4. angle aigu matemàtiques angle agut.
  5. maladie aiguë medicina malaltia aguda.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

aigu
-uë

aigua

<title type="display">aigua </title>

Body
    nòm f Liquid transparent, compausat d’idrogèn e d’oxigèn, que se trape enes hònts, enes rius, ena mar o dera ploja.

    Català: aigua


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

aigua

aigua

aigua

    femení
  1. [líquid] agua. Un doll d'aigua, un chorro de agua. Una aigua molt clara, un agua muy clara.
  2. [pluja] agua. Avui tindrem aigua, hoy tendremos agua.
  3. [riu, riera, torrent, mar, etc] aguas pl.
  4. [orina, suor] agua.
  5. [suc de les fruites] agua.
  6. plural [líquid amniòtic] aguas.
  7. a l'aigua! ¡al agua!
  8. aigua amunt agua arriba (o aguas arriba).
  9. aigua avall agua abajo (o aguas abajo).
  10. aigua baixant [en un pendent] más abajo.
  11. aigua beneita (o lustral) agua bendita.
  12. aigua blana química agua blanda (o delgada).
  13. aigua de calç agua de cal.
  14. aigua de Colònia agua de colonia.
  15. aigua de pluja agua de lluvia (o llovediza).
  16. aigua dolça agua dulce.
  17. aigua d'olor agua de olor.
  18. aigua dura agua dura (o cruda, o gorda).
  19. aigua ferruginosa agua ferruginosa.
  20. aigua lustral agua lustral.
  21. aigua mineral agua mineral.
  22. aigua moixa agua estancada.
  23. aigua natural (o de l'aixeta) agua natural.
  24. aigua oxigenada agua oxigenada.
  25. aigua pesant agua pesada.
  26. aigua potable agua potable.
  27. aigua règia agua regia.
  28. aigua salabrosa agua salobre.
  29. aigua termal agua termal (o aguas termales).
  30. aigües fecals (o residuals) aguas sucias (o residuales).
  31. aigües jurisdiccionals aguas jurisdiccionales.
  32. aigües mares (o de cristal·lització) aguas madres.
  33. aigües mortes marea muerta, aguas muertas.
  34. aigües negres (o residuals) aguas sucias (o residuales).
  35. aigües territorials aguas territoriales.
  36. aigües vives aguas vivas.
  37. anar aigua amunt figuradament [anar endavant] ir viento en popa.
  38. anar aigua avall figuradament ir de capa caída.
  39. ballar l'aigua als ulls d'algú figuradament i familiarment bailar el agua a alguien.
  40. ésser clar com l'aigua (o més clar que l'aigua) ser claro como (o tan claro como, o más claro que) el agua.
  41. ésser home a l'aigua figuradament ser hombre al agua, estar perdido.
  42. estar amb l'aigua fins al coll figuradament estar con el agua al cuello.
  43. fer aigües marina, marítim [una embarcació] hacer agua.
  44. fer aigües figuradament [flaquejar] hacer agua.
  45. fer venir aigua a la boca figuradament hacerse la boca agua, poner los dientes largos, alargar los dientes. Aquests pastissos em fan venir aigua a la boca, se me hace la boca agua ante estos pasteles (o estos pasteles me ponen los dientes largos).
  46. nedar entre dues aigües figuradament nadar (o estar) entre dos aguas, encender (o poner) una vela a Dios y otra al diablo.
  47. negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua) figuradament ahogarse en un vaso de agua.
  48. portar (o fer anar) l'aigua al seu molí figuradament llevar el agua a su molino, arrimar el ascua a su sardina.
  49. seguir les aigües marina, marítim [d'un vaixell] seguir la popa.
  50. tornar les aigües a mare volver las aguas a su cauce.
  51. tornar les aigües a mare figuradament [sortir d'una mala temporada] volver las aguas a su cauce.
  52. trencar aigües [una partera] romper aguas.
  53. treure'n l'aigua clara figuradament i familiarment sacar algo en claro (o en limpio).

aigua

aigua


<title type="display">aigua</title>

element humit (poèt.)
aigua dura (o crua), que cou malament els aliments i dissol difícilment el sabó.
aigua viva, aigua corrent.
aigua morta, aigua estancada.
aigües residuals, aigües brutes que es llencen.
salmorra, aigua saturada de sal. Posar les olives en salmorra.
aigua mineral (o mineromedicinal)
aigua moixa, aigües somes i mortes.
aigua termal, que surt calenta d'una deu natural.
aiguamans, aigua que serveix per a rentar-se les mans.
aiguamel o hidromel, aigua barrejada amb mel.
aiguada, provisió d'aigua que porta una nau o quantitat d'aigua que serveix per a un fi determinat. Prendre aiguada. Fer aiguada.


© Manuel Franquesa

aigua

aigua


<title type="display">aigua</title>

Pronúncia: ájɣwə
    [pl.: aigües] femení
  1. water.
  2. fluid, liquid.
  3. rain.
  4. aigua beneita holy water.
  5. aigua corrent running water.
  6. aigua destil·lada distilled water.
  7. aigua dolça fresh water.
  8. aigua dura hard water.
  9. aigua fresca cold water.
  10. aigua mineral mineral water.
  11. aigua oxigenada hydrogen peroxide.
  12. aigua pesada heavy water.
  13. aigua potable drinking water.
  14. aigua salada saltwater.
  15. aigua de Colònia eau-de-cologne.
  16. aigua d’espígol lavender water.
  17. aigua de mar seawater.
  18. aigua de pluja rainwater.
  19. aigua de Vichy Vichy water.
  20. aigua amunt upstream, up-river (de from).
  21. aigua avall downstream, down-river (de from).
  22. línia d’aigua nàutica waterline.
  23. via d’aigua nàutica leak.
  24. [amb un verb]  avui (em sembla que) tindrem aigua it might rain today.
  25. anar-se’n a l’aigua [pla, etc.] to fall through
  26. donar l’aigua per amor de Déu to rain cats and dogs, rain in torrents.
  27. estar amb l’aigua fins al coll figuradament to be in a jam, be in a tight spot, be in (desperate \ dire) straits.
  28. fer venir l’aigua a la boca to make one’s mouth water.
  29. (negar-se, ofegar-se) en poca aigua to make a mountain of every molehill.
  30. pescar en aigua tèrbola to fish in troubled waters.
  31. (portar, fer anar) l’aigua al seu molí to bring the conversation round to one’s own interests, be on the make.
  32. ser home a l’aigua figuradament i col·loquial to be in the soup, be on his last legs.
  33. tirar-se a l’aigua to dive in.
  34. treure l’aigua clara d’alguna cosa) to understand, make out.
  35. no et fiïs d’aigua que no corre ni de gat que no miola col·loquial still waters run deep.
  36. com l’aigua like water.
  37. (ídem) freely, in abundance.
  38. femení plural
  39. waters.
  40. nàutica tide.
  41. medicina water, urine.
  42. [d’una joia, especialment el diamant] water, sparkle.
  43. aigües mortes neap tides.
  44. aigües vives spring tides.
  45. aigües (jurisdiccionals, territorials) territorial waters.
  46. aigües residuals sewage sing.
  47. les aigües d’una nau wake sing.
  48. fer aigües una nau to leak, spring a leak.
  49. fer aigües figuradament [persona] to hesitate, waver, vacillate.
  50. (ídem) to lose heart, become dispirited.
  51. nedar entre dues aigües to be undecided, sit on the fence.
  52. prendre les aigües to take the waters.

aigua

aigua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aigua</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ai_gua
Etimologia: del ll. aqua, íd. 1a font: 1169
Body
    femení
  1. química
    1. Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O. Aigua salada, de mar. Aigua dolça, de pluja, de pou, de riu. Aigua clara, tèrbola. Aigua viva, corrent. Aigua morta, estancada. Aigua potable. Aigua blana, dura. Aigua industrial. Aigua gasosa, mineral, mineromedicinal, termal. Aigua pudosa, carbònica, ferruginosa. Aigua acídula, salabrosa. Aigua d’arròs, de borratges. Aigües fecals, residuals, negres. Aigua destil·lada, esterilitzada. Aigua freàtica, artesiana, subàlvia. Aigua beneita, lustral. Aigua de roses. Aigua bòrica, fenicada, timolada. Un doll d’aigua. Un got d’aigua.
    2. aigua de calç farmàcia, indústria farmacèutica Solució saturada d’hidròxid de calci.
    3. aigua de Colònia perfumeria Aigua d’olor a base, principalment, d’essències de cítrics (bergamota i llimona), utilitzada com a perfum i com a cosmètic. També és anomenada simplement colònia.
    4. aigua de lavanda (o d’espígol) perfumeria Aigua d’olor a base d’espígol o lavanda.
    5. aigua de València Beguda refrescant feta amb suc de taronja, xampany i algun licor.
    6. aigua del Carme farmàcia, indústria farmacèutica Nom amb què és conegut popularment l’alcohol de melissa compost.
    7. aigua d’olor perfumeria Nom genèric de les solucions alcohòliques d’olis essencials utilitzades com a perfums i cosmètics.
    8. aigua oxigenada Peròxid d’hidrogen, H2O2, líquid inestable usat en solució aquosa com a descolorant i antisèptic.
    9. aigua pesant Cadascuna de les varietats isotòpiques de l’aigua, amb hidrogen de nombre de massa superior a 1 o amb oxigen de nombre de massa superior a 16, o amb tots dos a la vegada.
    10. aigua pesant Òxid de deuteri, D2O, format per deuteri i oxigen ordinari.
    11. aigua règia Mescla d’un volum d’àcid nítric i de dos o tres volums d’àcid clorhídric, tots dos concentrats.
  2. per extensió
    1. Pluja. Avui tindrem aigua.
    2. donar l’aigua per amor de Déu Fer una gran xafegada.
  3. per extensió
    1. Riu, riera, torrent, mar, corrent d’aigua, etc.
    2. aigua amunt Corrent amunt, en direcció cap al lloc d’on davalla l’aigua.
    3. aigua avall Corrent avall, en direcció cap al lloc on descendeix l’aigua.
    4. aigua baixant Situat més avall (en un pendent). Una peça de terra que és aigua baixant.
    5. aigües braves (o vives) esports Massa d’aigua caracteritzada per la presència de corrents i d’obstacles naturals i artificials, on s’hi fan les proves de piragüisme d’eslàlom i de descens.
    6. aigües d’un vaixell marina, marítim Aigües que guarden darrere el vaixell la traça de la seva marxa.
    7. aigües històriques nàutica Nom aplicat als espais marítims que tradicionalment han estat considerats com formant part del territori d’un estat determinat.
    8. aigües interiors nàutica Espais marítims situats entre les concavitats de la costa que, a causa de llur configuració i llur amplària relativament petita, són considerades dins d’una mateixa línia de costa.
    9. aigües internacionals nàutica Espais marítims no sotmesos a la sobirania de cap estat.
    10. aigües jurisdiccionals (o territorials) nàutica Mar territorial.
    11. aigües mortes oceanografia Marea morta o de quadratura.
    12. aigües tranquil·les esports Massa d’aigua caracteritzada per l’absència de corrents i d’obstacles naturals i artificials, on s’hi fan curses de piragüisme.
    13. aigües vives oceanografia Marea viva.
    14. anar aigua amunt figuradament Anar endavant.
    15. anar aigua avall figuradament Anar malament.
    16. anar-se’n a l’aigua (una cosa) figuradament Fracassar, anar-se’n en orri.
    17. en aigües de locució prepositiva En la mar, en un llac, etc., proper a un punt de referència. En aigües del port de Tarragona.
    18. ésser clar com l’aigua (o més clar que l’aigua) figuradament Ésser evident.
    19. ésser home a l’aigua figuradament Estar perdut, sense esperança de salvació.
    20. estar amb l’aigua fins al coll figuradament Trobar-se en un gran destret, estar a punt de sucumbir a dificultats econòmiques.
    21. fer aigües (algú) figuradament Flaquejar, començar a dubtar, a vacil·lar, en una empresa, en una creença, en una opinió, etc.
    22. fer aigües (un vaixell) marina, marítim Entrar-hi l’aigua.
    23. nedar entre dues aigües figuradament Captenir-se amb duplicitat.
    24. negar-se (o ofegar-se) en poca aigua figuradament Descoratjar-se, acovardir-se, a la menor dificultat, veure dificultats invencibles on no n’hi ha.
    25. no et fiïs d’aigua que no corre, ni de gat que no miola Refrany que recomana de desconfiar del capteniment tranquil i pacífic d’algunes persones.
    26. portar (o fer anar) l’aigua al seu molí figuradament Procurar que les coses s’esdevinguin en profit propi.
    27. seguir les aigües marina, marítim Navegar no gaire lluny de la popa (d’un altre vaixell) seguint el mateix rumb.
    28. treure’n l’aigua clara figuradament Arribar a saber amb certitud (alguna cosa), aclarir.
    29. via d’aigua marina, marítim Cletxa o forat pel qual entra indegudament aigua en un vaixell.
  4. L’aigua com a medi (per oposició a terra i a aire). Les algues viuen a l’aigua.
    1. Qualsevol líquid orgànic de procedència animal (secreció, efusió, humor, etc.) que té un aspecte semblant a l’aigua, com saliva, suor, orina, etc.
    2. plural Líquid amniòtic.
    3. falses aigües fisiologia animal Líquid serós expel·lit durant l’embaràs.
    4. fer venir aigua a la boca Provocar una secreció salival i, per extensió, fer venir un gran desig d’alguna cosa.
    5. trencar aigües fisiologia animal Iniciar l’evacuació del líquid amniòtic que envolta el fetus, símptoma de la proximitat del part.
  5. plural
    1. Llustre de les pedres precioses, especialment del diamant.
    2. Reflexos que tenen certes teles, pedres, fustes, plomes, etc.
    1. Suc de les fruites. Uns préssecs que tenen molta aigua.
    2. aigua de coco Llet de coco.
  6. construcció Aiguavés d’una teulada. Coberta a dues aigües.

aigua