Es mostren 594827 resultats

aïllar

aïllar

aïllar

aïllar

    verb transitiu
  1. [separar] aislar, separar.
  2. física aislar.

aïllar

aïllar


<title type="display">aïllar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. aïllar
    1. GERUNDI

    2. aïllant
    1. PARTICIPI

    2. aïllat
    3. aïllada
    4. aïllats
    5. aïllades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. aïllo
      3. aïlles
      4. aïlla
      5. aïllem
      6. aïlleu
      7. aïllen
      1. IMPERFET

      2. aïllava
      3. aïllaves
      4. aïllava
      5. aïllàvem
      6. aïllàveu
      7. aïllaven
      1. PASSAT

      2. aïllí
      3. aïllares
      4. aïllà
      5. aïllàrem
      6. aïllàreu
      7. aïllaren
      1. FUTUR

      2. aïllaré
      3. aïllaràs
      4. aïllarà
      5. aïllarem
      6. aïllareu
      7. aïllaran
      1. CONDICIONAL

      2. aïllaria
      3. aïllaries
      4. aïllaria
      5. aïllaríem
      6. aïllaríeu
      7. aïllarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. aïlli
      3. aïllis
      4. aïlli
      5. aïllem
      6. aïlleu
      7. aïllin
      1. IMPERFET

      2. aïllés
      3. aïllessis
      4. aïllés
      5. aïlléssim
      6. aïlléssiu
      7. aïllessin
    1. IMPERATIU

    2. aïlla
    3. aïlli
    4. aïllem
    5. aïlleu
    6. aïllin

aïllar

aïllar


<title type="display">aïllar</title>

Pronúncia: əiʎá
    verb transitiu
  1. to isolate.
  2. to separate, detach.
  3. to cut off, shut off.
  4. electricitat etc. to insulate.
  5. verb pronominal
  6. to isolate oneself, cut oneself off (de from).

aïllar

aïllar

aïllar

aïllar

<title type="display">aïllar</title>

    [També isolar]
    verb
  1. Separar una persona o una cosa de totes les altres. A vegades els metges aïllen els malalts que tenen malalties contagioses.
  2. No deixar passar el corrent, la calor, el soroll o altres coses. El plàstic aïlla de l'electricitat.
  3. usat amb pronom
  4. aïllar-se és pensar o fer alguna cosa sense tenir en compte res del que passa al voltant. Quan una persona s'aïlla, vol estar sola i que ningú no la molesti.
aïllat, aïllada

aïllar

aïllar

aïllar

aïllar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aïllar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_ï_llar
Etimologia: de illa
Body
    verb
  1. transitiu Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres. Aïllar un malalt contagiós.
  2. pronominal
    1. Separar-se una persona de les altres; isolar-se.
    2. Actuar una persona enmig dels altres com si estigués sola; abstreure’s.
  3. transitiu àlgebra Fer que figuri tot sol un terme d’una equació. Aïllar una incògnita.
  4. transitiu física
    1. Impedir o atenuar la propagació d’un fenomen físic (calor, so) a l’exterior del lloc on és produït o a l’interior d’un determinat recinte en absorbir-ne l’energia de propagació per mitjà de materials aïllants.
    2. Posar (alguna cosa) fora de contacte dels cossos bons conductors de l’electricitat, de la calor.
  5. transitiu química Separar (un element) d’aquells amb què era combinat; separar (una espècie química) d’una mescla.

aïllar

aïllat
-ada


<title type="display">aïllat</title>

    participi passat i adjectiu
  1. aïllat contra el soroll schall-dicht, -isoliert.
  2. un cas aïllat ein Einzelfall m.
  3. una masia aïllada ein abgeschiedenes oder einzeln stehendes Bauernhaus n.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

aïllat
-ada

aïllat


<title type="display">aïllat</title>

  1. isolat
    entotsolat
    solter, es diu d'un que viu tot sol. Vius massa solter, has de freqüentar més la gent (Alc.).
    enclavat, es diu d'un territori aïllat del gros del país al qual pertany. Llívia està enclavada a França.
    esporàdic. Això és un cas esporàdic. Blocs esporàdics, blocs de pedra aïllats, portats per les glaceres.
    Compareu: excepcional
  2. (Dit d'un edifici)
    a quatre vents. Una casa a quatre vents.
    envoltat
    tancat
    exempt



© Manuel Franquesa

aïllat