Es mostren 594823 resultats

appearance


<title type="display">appearance</title>

Pronúncia: əˈpɪərəns
    noun
  1. [act of appearing] aparició.
  2. to make an appearance, to make one's appearance aparèixer.
  3. to make a personal appearance aparèixer personalment.
  4. to make one's first appearance debutar.

  5. Law compareixença.
  6. to make an appearance in court comparèixer davant del tribunal.

  7. [look, aspect] aparença, aspecte.
  8. to have a good appearance tenir bon aspecte.

  9. [book, etc.] sortida, aparició, publicació.

  10. at first appearance a primera vista.
  11. appearances are deceptive les aparences enganyen.
  12. to all appearances sembla que, pel que es veu.
  13. for the sake of appearances per salvar les aparences.
  14. to keep up appearances, to save appearances salvar les aparences.

appearance

appease


<title type="display">appease</title>

    transitive verb
  1. [person, anger] apaivagar, aplacar, amainar, aquietar.
  2. [angry person] desenutjar, desenfuriar.
  3. [strife] pacificar.
  4. [hunger, passion] satisfer, saciar.
  5. mitigar.
  6. [thirst] apagar.
  7. mitigar.
  8. [baby] assossegar.
  9. the pain was appeased el dolor es va mitigar.

appease

appeasement

appeasement

appeau


<title type="display">appeau</title>

Pronúncia: apo
    masculí
  1. [instrument] reclam, brill, botet.
  2. se laisser prendre à l’appeau caure a la trampa.
  3. servir d’appeau servir (o fer) de reclam.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

appeau

appel


<title type="display">appel</title>

Pronúncia: apɛl
    masculí
  1. crida f. Un appel désespéré, una crida desesperada.
  2. trucada f [de telèfon].
  3. ciències militars i informàtica crida f.
  4. dret apel·lació f. Jugement sans appel, judici sense apel·lació (inapel·lable, definitiu).
  5. acció f de passar llista. Faire l’appel, passar llista.
  6. esports impulsió f. Jambe d’appel, cama d’impulsió.
  7. appel d’air aspiració f d’aire.
  8. comerç i mercat
    1. appel de fonds sol·licitació f de fons.
    2. appel d’offres concurs subhasta (o concurs públic, o licitació f).
  9. appel du pied figuradament i familiarment incitació f (o suggeriment).
  10. cour d’appel dret tribunal m d’apel·lació (o audiència territorial).
  11. faire appel à
    1. pròpiament dret recórrer a.
    2. dret apel·lar contra.
  12. faire un appel de phares automòbil, automobilisme fer canvi de (o senyal amb els) llums.
  13. feuille d’appel llista.
  14. manquer à l’appel faltar (o no estar present).
  15. sans appel figuradament inapel·lablement (o irremeiablement, o irremissiblement, o inevitablement).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

appel

appelant
-ante


<title type="display">appelant</title>

Pronúncia: ap(ə)lɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu i masculí i femení
  1. dret apel·lant.
  2. masculí
  3. [chasse] cimbell, enze, reclam.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

appelant
-ante

appelé
-ée


<title type="display">appelé</title>

Pronúncia: ap(ə)le
    adjectiu
  1. cridat -ada.
  2. être appelé à figuradament ésser obligat -ada a. Ils ont été appelés à renoncer à leur projet, es van veure obligats a renunciar al projecte.
  3. masculí i femení
  4. recluta, quintat -ada, quinto m pop.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

appelé
-ée

appeler


<title type="display">appeler</title>

Pronúncia: ap(ə)le
    verb transitiu
  1. dir, anomenar, dir-ne. On l’appelle Jean, li diuen Joan. Comment appellez-vous cette fleur?, com anomeneu aquesta flor? Moi j’appelle ça lâcheté, jo, d’això en dic covardia.
  2. [interpeller, inciter] cridar. Réponds, donc, quand on t’appelle!, respon quan et cridin! J’appelle votre attention sur cette question, us crido l’atenció sobre aquesta qüestió. Il est appelé à un brillant avenir, està cridat a un futur brillant.
  3. ciències militars i informàtica cridar.
  4. trucar. Elle m’a appelé au téléphone cet après-midi, m’ha trucat per telèfon aquesta tarda.
  5. [inviter, exiger] demanar, cridar. Appeler au secours, demanar auxili.
  6. nomenar. Appeler qqn à un poste, nomenar algú a un càrrec.
  7. dret citar. Appeler en témoignage, citar a judici. Appeler en justice, portar als tribunals.
  8. appeler les choses par leur nom parlar clar (i català), o dir les coses pel seu nom (o clarament), o dir al pa, pa i al vi, vi.
  9. en appeler à figuradament apel·lar a [els sentiments d’algú].
  10. verb transitiu indirecte
  11. [de] dret apel·lar a.
    1. recórrer contra.
    2. recusar.
    3. en appeler recórrer.
  12. en appeler à figuradament apel·lar a [els sentiments d’algú].
  13. verb pronominal
  14. dir-se. Comment t’appelles-tu?, com te dius?
  15. anomenar-se, dir-se.
  16. trucar-se. À bientôt, on s’appelle!, fins ara, ja ens trucarem!
  17. cela (ou voilà ce qui) s’appelle parler familiarment això sí que és (o d’això se’n diu) parlar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

appeler

Appell


<title type="display">Appell</title>

    masculí [-s, -e]
  1. militar [Aufruf] crida f.
  2. militar [Kontrolle] revista f.
  3. figurat crida f.
  4. proclama f.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Appell

appellant

appellant