Es mostren 594827 resultats

argüir


<title type="display">argüir</title>

    [Se conjuga como: huir] verb transitiu
  1. [deducir] argüir. Argüir una verdad de otra, argüir una veritat d'una altra.
  2. [probar] argüir, ésser indici de.
  3. [alegar] adduir. Arguye motivos muy claros, addueix motius molt clars.
  4. [contestar] replicar.
    5. verb intransitiu
  5. [poner argumentos] argüir.
  6. argüir con hechos, con razones demostrar amb fets, amb raons.

argüir

Se conjuga como huir verb transitiu deducir argüir Argüir una verdad de otra , argüir una veritat d'una altra probar argüir , ésser indici de alegar adduir Arguye motivos muy claros , addueix motius molt clars contestar replicar verb intransitiu poner argumentos argüir argüir con hechos, con razones demostrar amb fets, amb raons
Diccionari Català Italià

argüir

<title type="display">argüir</title>

verb intransitiu [donar raons] addurre, citare. || [discutir] discutere, ragionare.

verb transitiu [deduir] arguire, dedurre. || [ésser indici] far supporre, dar a vedere, dimostrare.

argüir

verb intransitiu donar raons addurre, citare || discutir discutere, ragionare verb transitiu deduir arguire, dedurre || ésser indici far supporre, dar a vedere, dimostrare
DIDAC Diccionari escolar

argüir

<title type="display">argüir</title>

verb Donar raons a favor i en contra d'una opinió o d'una altra cosa. Les persones ecologistes argüeixen que si no vigilem podem gastar tots els recursos naturals.

argüir

verb Donar raons a favor i en contra d'una opinió o d'una altra cosa Les persones ecologistes argüeixen que si no vigilem podem gastar tots els recursos naturals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ argüir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">argüir</title>

Partició sil·làbica: ar_gü_ir
Etimologia: del ll. arguĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Donar raons a favor o en contra d’una opinió, d’una proposició, d’una mesura; raonar, discutir. Després de meditar-ho bé, hi van argüir a favor.
  2. transitiu Deduir raonadament. Argüir una veritat d’una altra.
  3. transitiu Ésser indici (d’alguna cosa). Aquestes concessions argüeixen la feblesa dels directors.

■ argüir

verb intransitiu Donar raons a favor o en contra d’una opinió, d’una proposició, d’una mesura raonar, discutir Després de meditar-ho bé, hi van argüir a favor transitiu Deduir raonadament Argüir una veritat d’una altra transitiu Ésser indici d’alguna cosa Aquestes concessions argüeixen la feblesa dels directors
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

argüir


<title type="display">argüir</title>

Pronúncia: ərguí
    verb intransitiu
  1. [donar raons] argumenter, arguer, conclure.
    • [discutir] discuter, débattre.
    2. verb transitiu
  2. [deduir raonadament] prouver, montrer, faire voir, révéler, établir, démontrer clairement.
  3. [ésser indici d'una cosa] déduire, conclure, tirer argument de, arguer.

argüir

verb intransitiu donar raons argumenter , arguer , conclure • discutir discuter , débattre verb transitiu deduir raonadament prouver , montrer , faire voir , révéler , établir , démontrer clairement ésser indici d'una cosa déduire , conclure , tirer argument de , arguer
Diccionari de sinònims Franquesa

argument


<title type="display">argument</title>

  1. Raó adduïda en prova d'una asseveració.
    raó. Les vostres raons no em convencen.
    raonament
    prova. No teniu cap prova per a afirmar això.
    demostració
    sofisma, argument capciós.
    lloc comú o tòpic, argument general que hom aplica a tots els casos semblants.
    argúcia, argument sofístic.
    el cavall de batalla (d'algú), argument sobre el qual hom insisteix contínuament en una discussió.
    trumfo o atot (fig.)
    falòrnia, argument que no prova res i que hom dona com a decisiu.
    motiu de credibilitat, allò que sense demostrar pròpiament una cosa ens la fa acceptable. Terme usat esp. en estil religiós.
    il·lustració, exemple esclatant que demostra, quasi a posteriori, la veritat d'una cosa dita o pretesa. El que ha dit és una bona il·lustració de les seves males intencions.
    sil·logisme, argument característic de la filosofia escolàstica.
  2. Tema d'una obra dramàtica, narrativa, etc.
    tema
    trama
    acció
    intriga
    motiu, en una obra d'art, tema o assumpte a desenvolupar, esp. en una obra musical.
    assumpte
    faula, sèrie d'incidents de què es compon l'acció d'un poema èpic o dramàtic.



© Manuel Franquesa

argument

Raó adduïda en prova d'una asseveració raó Les vostres raons no em convencen raonament prova No teniu cap prova per a afirmar això demostració sofisma , argument capciós lloc comú o tòpic , argument general que hom aplica a tots els casos semblants argúcia , argument sofístic el cavall de batalla d'algú, argument sobre el qual hom insisteix contínuament en una discussió trumfo o atot fig falòrnia , argument que no prova res i que hom dona com a decisiu motiu de credibilitat , allò que sense demostrar pròpiament una cosa ens la fa acceptable Terme usat esp en estil religiós illustració ,…
Diccionari der aranés

argument

<title type="display">argument </title>

    nòm m
  1. Rasonament damb eth que se sage de convéncer a bèth un de bèra causa.
  2. Tèma principau d’ua òbra de literatura, cinèma o teatre.

    3. Català: 1. argument, raonament; 2. argument, trama f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

argument

nòm m Rasonament damb eth que se sage de convéncer a bèth un de bèra causa Tèma principau d’ua òbra de literatura, cinèma o teatre Català 1 argument, raonament 2 argument, trama f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

argument


<title type="display">argument</title>

    masculí
  1. [raó adduïda] argumento.
  2. [d'una obra narrativa] argumento, asunto, tema.
  3. [resum] argumento.
  4. matemàtiques [variable independent] argumento.
  5. argument ad hominem argumento ad hominem.

argument

masculí raó adduïda argumento d'una obra narrativa argumento , asunto , tema resum argumento matemàtiques variable independent argumento argument ad hominem argumento ad hominem
Diccionari Català Anglès

argument


<title type="display">argument</title>

Pronúncia: ərgumén
    masculí
  1. també dret argument.
  2. line of argument.
  3. reasoning, thinking.
  4. literatura i teatre outline, plot, plot summary.
  5. synopsis (of contents).



    6. FALSOS AMICS!

    No m’ha agradat gens l’argument d’aquest llibre. I didn’t like the plot of this book at all.

argument

masculí també dret argument line of argument reasoning , thinking literatura i teatre outline , plot , plot summary synopsis of contents FALSOS AMICS No m’ha agradat gens l’ argument d’aquest llibre I didn’t like the plot of this book at all
Diccionari Francès Català

argument


<title type="display">argument</title>

Pronúncia: aʀgymɑ̃
    masculí
  1. argument. Un argument irréfutable, convaincant, un argument irrefutable, convincent.
  2. teatre, literatura, matemàtiques i informàtica argument.
  3. être à court d’arguments tenir pocs arguments.
  4. tirer argument de al·legar (o adduir). Il tira argument de ce qu’il ne pouvait le faire, al·legà que no podia fer-ho.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

argument

masculí argument Un argument irréfutable, convaincant , un argument irrefutable, convincent teatre , literatura , matemàtiques i informàtica argument être à court d’arguments tenir pocs arguments tirer argument de allegar o adduir Il tira argument de ce qu’il ne pouvait le faire , allegà que no podia fer-ho © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç