Es mostren 594823 resultats

Armand
-inda

Armand
-inda

nom propi masculí i femení Armand -e
Diccionari Castellà Català

Armando

Armando

nom propi masculí Armand
Diccionari Català Italià

armanyac

armanyac

masculí armagnac fr
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armanyac

■ armanyac

masculí indústries de la destillació, begudes destillades Aiguardent de vi elaborat a la conca d’Armanyac destillant vi blanc Licor espirituós d’imitació elaborat macerant regalèssia i efectuant ulteriors operacions
Traducció
Diccionari Català francès

Armanyac

Armanyac

nom propi masculí geografia Armagnac en minúscula aiguardent armagnac
Diccionari Català francès

armanyaguès
-esa

armanyaguès
-esa

adjectiu i masculí i femení d'Armagnac masculí plural història bàndol Armagnacs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armanyaguès
| armanyaguesa

■ armanyaguès
| armanyaguesa

adjectiu i masculí i femení D’Armanyac regió històrica de Gascunya, Occitània masculí i femení història Individu del bàndol francès enemic dels borgonyons en les lluites dinàstiques de la primera meitat del segle XV
Traducció
Diccionari Català Alemany

armar


<title type="display">armar</title>

    verb transitiu
  1. (be)waffnen, ausrüsten (de od amb mit dat).
  2. aufrüsten.
  3. [besonders Schiff] ausrüsten, bestücken.
  4. tecnologia i construcció armieren, bewehren.
  5. [Möbel, Apparat, Gerüst] aufstellen, montieren.
  6. [Feder] spannen.
  7. [Bett, Zelt] aufschlagen.
  8. armar cavaller (algú) història jemanden zum Ritter schlagen.
  9. armar els rems die Riemen einlegen.
  10. figuradament armar una batussa eine Schlägerei anzetteln.
  11. armar gresca od bronquina Händel suchen, Streit anfangen.
  12. armar soroll od escàndol Krach schlagen.
    13. verb reflexiu
  13. sich (be)waffnen.
  14. (auf)rüsten.
  15. armar-se fins a les dents figuradament sich bis an die Zähne bewaffnen.
  16. armar-se per a la guerra zum Krieg rüsten.
  17. armar-se d'un ganivet sich mit einem Messer bewaffnen.
  18. figuradament armar-se d'un paraigua einen Regenschirm mitnehmen.
  19. armar-se de paciència sich mit Geduld wappnen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

armar

verb transitiu bewaffnen, ausrüsten de od amb mit dat aufrüsten besonders Schiff ausrüsten, bestücken tecnologia i construcció armieren, bewehren Möbel, Apparat, Gerüst aufstellen, montieren Feder spannen Bett, Zelt aufschlagen armar cavaller algú història jemanden zum Ritter schlagen armar els rems die Riemen einlegen figuradament armar una batussa eine Schlägerei anzetteln armar gresca od bronquina Händel suchen, Streit anfangen armar soroll od escàndol Krach schlagen verb reflexiu sich bewaffnen aufrüsten armar-se fins a les dents figuradament sich bis an die Zähne…
Diccionari der aranés

armar

<title type="display">armar </title>

    v tr
  1. Provedir d’ua arma de guèrra o de caça.
  2. Méter en estat de foncionament en tot montar es pèces que formen un tot.

    3. Català: 1. armar; 2. muntar, armar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

armar

v tr Provedir d’ua arma de guèrra o de caça Méter en estat de foncionament en tot montar es pèces que formen un tot Català 1 armar 2 muntar, armar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

armar


<title type="display">armar</title>

    verb transitiu
  1. [proveer de armas] armar.
  2. [cargar un arma] carregar.
  3. [una ballesta] armar.
  4. [proveer] proveir, fornir, dotar. Le han armado de una sólida instrucción, l'han dotat d'una sòlida instrucció.
  5. [una embarcación] armar.
  6. [un mueble, aparato] armar, muntar.
  7. [una tienda de campaña] parar.
  8. [una trampa] parar, posar.
  9. figuradament [urdir] armar, provocar. Armar jaleo, ruido, un escándalo, armar aldarull, soroll, un escàndol.
  10. americanisme [un cigarrillo] cargolar, fer.
  11. armarla (o armar una, o armarla buena) figuradament i familiarment armar un escàndol (o un daltabaix).
    12. verb pronominal
  12. [con armas] armar-se.
  13. figuradament armar-se. Armarse de coraje, armar-se de coratge.
  14. figuradament [riñas, escándalos] armar-se.
  15. figuradament [fraguarse] congriar-se, preparar-se. Se arma una tempestad, es congria una tempesta.
  16. figuradament [ocurrir algo aparatoso] esclatar. Se armó una tempestad, va esclatar una gran tempesta.
  17. americanisme [un animal] aturar-se, quedar-se palplantat.
  18. americanisme [obstinarse] obstinar-se, entestar-se.
  19. americanisme [proveerse] proveir-se. Armarse de unas buenas botas, proveir-se d'unes bones botes.

armar

verb transitiu proveer de armas armar cargar un arma carregar una ballesta armar proveer proveir , fornir , dotar Le han armado de una sólida instrucción , l'han dotat d'una sòlida instrucció una embarcación armar un mueble, aparato armar , muntar una tienda de campaña parar una trampa parar , posar figuradament urdir armar , provocar Armar jaleo, ruido, un escándalo , armar aldarull, soroll, un escàndol americanisme un cigarrillo cargolar , fer armarla o armar una , o armarla buena figuradament i familiarment armar un escàndol o un daltabaix verb pronominal…