Es mostren 594827 resultats

arranjament

arranjament

arranjament

arranjament

arranjament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arranjament</title>

Accessory
Etimologia: de arranjar
Body
    masculí
    1. Acció d’arranjar o d’arranjar-se;
    2. l’efecte. L’arranjament d’una cambra. No haver-hi arranjament entre els litigants.
  1. música
    1. Composició sobre una melodia o una obra musical donada.
    2. Adaptació per a veus o per a instruments diferents dels de l’obra original. L’arranjament d’una peça per a violí.
  2. arranjament internacional dret internacional Conveni atorgat per dos estats o més amb la finalitat de modificar o de completar una relació jurídica prèviament establerta entre ells.

arranjament

arranjament

arranjament

arranjament


<title type="display">arranjament</title>

    masculí
  1. Anordnung f, Ein-, Herrichten n, besonders mús Arrangement n.
  2. música Bearbeitung f.
  3. Vereinbarung, Abmachung f, Arrangement n.
  4. un arranjament floral ein Blumenarrangement n.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

arranjament

arranjar

<title type="display">arranjar</title>

verb transitiu sistemare, mettere in ordine. Arranjar la botiga, sistemare la bottega. || [el calaix] sistemare, mettere ordine, accomodare. || [la casa] riordinare, rigovernare, risistemare. || [disposar] disporre. || ordinare. Arranjar els papers, ordinare le carte. || preparare. Arranjar el dinar, preparare il pranzo. || [un assumpte] sistemare. || [un casament] combinare. || [un negoci] combinare. || [una cosa trencada o malmesa] aggiustare, riparare. || mús arrangiare. || arranjar el sarró fig prepararsi per partire.

verb pronominal arrangiarsi. || arranjar-s'ho vedersela.

arranjar

arranjar


<title type="display">arranjar</title>

Pronúncia: ərəɲʒá
    verb transitiu
  1. to arrange, set in order.
  2. to settle.
  3. to adjust (a to), regulate.
  4. [casament, cita, encontre, etc.] to arrange, fix.
  5. [disputa, problema] to put right, settle.
  6. [afer, negoci] to settle.
  7. arranjar el sarró figuradament to prepare to leave, get ready to leave.
  8. [aspecte, cabell, habitació, etc.] to tidy up, smarten up, do.
  9. arranjar una biblioteca to arrange a library.
  10. música to arrange.
  11. verb pronominal
  12. to get by, manage, contrive.
  13. arranjar-se (-les) per a + infinitiu to manage to + infinitiu.
  14. arranja’t com puguis manage as best you can.
  15. ja t’arranjaràs! that’s your look-out!



  16. FALSOS AMICS!

    Tenien el cotxe espatllat, però s’ho van arranjar per tornar la mateixa nit. Although their car broke down, they managed to get back that night.
    Ja t’arranjaré, jo! Just you wait!

arranjar

arranjar

arranjar

    verb transitiu
  1. arreglar. Arranjar un calaix, arreglar un cajón. Arranjar el nen, la casa, arreglar al niño, la casa.
  2. disponer. Arranjar tot el que calgui, disponer todo lo necesario.
  3. ordenar. Arranjar els papers, ordenar los papeles.
  4. aviar. Arranjar el menjar, la casa, aviar la comida, la casa.
  5. preparar. Arranjar el sopar, preparar la cena.
  6. [un assumpte] arreglar, acordar. Hem arranjat una entrevista per a demà, hemos arreglado una entrevista para mañana.
  7. música adaptar, hacer un arreglo.
  8. ja t'arranjaré, jo! ¡ya te arreglaré yo!
  9. verb pronominal
  10. arreglárselas, apañarse. No sé com m'arranjaré sense ell, no sé como me las arreglaré (o me apañaré) sin él.
  11. arranjar-s'ho arreglárselas. Que s'ho arrangi ell tot sol!, ¡que se las arregle él solo!

arranjar

arranjar


<title type="display">arranjar</title>

  1. Disposar en l'ordre convenient.
    disposar
    combinar
    endreçar
    acunçar, arranjar amb art.
    endegar
    endreçar
    ajustar. Ajustar un casament.
    acordar
    acomodar, disposar una cosa en un lloc convenient.
    ordenar
    compassar, arranjar d'una manera regular.
    compondre, arranjar amb especial artifici el propi físic. Una dona que es compon molt.
    encarrilar (→), arranjar un afer que marxa malament.
    esquematitzar, arranjar segons una disposició esquemàtica.
    agençar
    adobar
    acondiciar. Han deixat el bosc molt ben acondiciat.
    agibellar. Agibellar els vestits.
    amanir, disposar o arranjar una cosa de manera apta o convenient per a l'ús que hom n'ha de fer.
    aconduir. Si haguéssiu aconduït millor les mercaderies, no s'haurien avariat.
    aguisar, arranjar, disposar.
    arreglar
    pastar (fig.). Així s'ho pastà ell mateix.
    afaiçonar, arranjar, compondre. Ell ens ho afaiçonà tan bé, que tot hi cap.
    compaginar, arranjar unint amb art les diferents parts d'un conjunt. També, en tipografia, arranjar el text donant-li la forma de les pàgines.
    imposar (en tipografia), arranjar sobre una taula especial la forma d'impremta per a ésser portada a la màquina.
    fer. Fer el llit. Avui farem les habitacions dels hostes.
    liquidar un afer, arranjar-lo definitivament.
    formar, arranjar un cos de tropes en una forma determinada.
    sistematitzar, arranjar segons un sistema.
    estructurar, arranjar donant a la cosa una estructura determinada.
    organitzar, arranjar una cosa donant-li una estructura orgànica.
    seriar, arranjar formant una sèrie.
    desentravessar, arranjar una cosa que estava entravessada.
    gomboldar, arranjar una cosa en condicions que la facin més apta a un objecte. Com heu gomboldat aquests matalassos?
    emballestar. Ara que ho teníem tot emballestat, ens ho vens a desfer.
    conjuminar. Conjumina't les feines perquè puguis ésser aquí a les vuit.
    encistellar, conjuminar.
    remeiar o posar remei, arranjar un mal.
    habilitar. Habilitar la sala com a dormitori.
    manegar (fig.), arranjar, per ext., un afer embolicat.
    engiponar, arranjar malament una cosa.
    engarbullar, arranjar una cosa de qualsevol manera.
    urbanitzar, arranjar un lloc per fer-lo habitable.
    acotiar, endegar, endreçar. A l'avi li agrada que l'acotiïn com un infant.
    Compareu: adaptar, amenitzar, ordenar (→).
    Antònims: Desconcertar. Tragirar. Desarranjar. Desagençar.
  2. (arranjar-se pron.). Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d'una situació difícil, per evitar un perill, etc.
    compondre-s'ho o compondre-se-les
    combinar-s'ho
    arreglar-se. No cal que l'ajudis: ja se sap arreglar tot sol.
    sortir-se'n. Aquesta tasca no és gens fàcil: no sé pas com me'n sortiré.
    espavilar-se. Espavila't a fer-ho aviat, si no, et passaran al davant.
    enginyar-se
    apanyar-se. No passis ànsia, que ell ja se sap apanyar.



© Manuel Franquesa

arranjar

arranjar


<title type="display">arranjar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. arranjar
    1. GERUNDI

    2. arranjant
    1. PARTICIPI

    2. arranjat
    3. arranjada
    4. arranjats
    5. arranjades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. arranjo
      3. arranges
      4. arranja
      5. arrangem
      6. arrangeu
      7. arrangen
      1. IMPERFET

      2. arranjava
      3. arranjaves
      4. arranjava
      5. arranjàvem
      6. arranjàveu
      7. arranjaven
      1. PASSAT

      2. arrangí
      3. arranjares
      4. arranjà
      5. arranjàrem
      6. arranjàreu
      7. arranjaren
      1. FUTUR

      2. arranjaré
      3. arranjaràs
      4. arranjarà
      5. arranjarem
      6. arranjareu
      7. arranjaran
      1. CONDICIONAL

      2. arranjaria
      3. arranjaries
      4. arranjaria
      5. arranjaríem
      6. arranjaríeu
      7. arranjarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. arrangi
      3. arrangis
      4. arrangi
      5. arrangem
      6. arrangeu
      7. arrangin
      1. IMPERFET

      2. arrangés
      3. arrangessis
      4. arrangés
      5. arrangéssim
      6. arrangéssiu
      7. arrangessin
    1. IMPERATIU

    2. arranja
    3. arrangi
    4. arrangem
    5. arrangeu
    6. arrangin

arranjar