Es mostren 594853 resultats

punter2
| puntera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">punter</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Homòfon: ponter
Etimologia: de punta
Body
  1. adjectiu
    1. Que acaba en punta, puntegut. Tenalles punteres. Aixada puntera.
    2. Que és a la punta, a l’extrem, d’una cosa, d’una sèrie. La mula puntera d’una rècula.
  2. masculí Nom de diferents instruments acabats en punta que serveixen per a fer forats.
  3. femení
    1. Part de la sabata, de l’espardenya, de la mitja, etc., que cobreix la punta dels peus.
    2. indústries del calçat Contrafort o reforç de cuir que hom posa a la punta d’un calçat.
    3. arts gràfiques Reforç, de tela, de pell, etc., que hom posa a les puntes de les tapes d’un llibre.



  4. Vegeu també:
    punter1

punter2
| puntera

puntera

puntera

punteria


<title type="display">punteria</title>

Pronúncia: puntəɾíə
    femení
  1. [acció d'apuntar] pointage m, visée.
  2. [direcció] tir m. Rectificar la punteria, rectifier le tir.
  3. [destresa] adresse, précision.
  4. afinar la punteria viser.
  5. fer punteria viser.
  6. tenir (bonapunteria être bon (bonne) tireur -euse (bien viser, savoir viser).
  7. tenir mala punteria être mauvais -e tireur -euse (mal viser).
  8. un roc llançat amb mala punteria une pierre mal lancée.

punteria

punteria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punteria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pun_te_ri_a
Etimologia: de punter1 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení armament
  1. Acció d’apuntar una arma orientant-la adequadament per tal que, en disparar, el projectil encerti el blanc o l’objectiu.
  2. Direcció que hom dona a l’arma en apuntar. Rectificar la punteria.
    1. Destresa del tirador per encertar el blanc. Tenir punteria. Bona, mala, punteria.
    2. per extensió Un roc llançat amb mala punteria.
  3. fer punteria Apuntar amb una arma.
  4. nivell de punteria Nivell d’aigua articulat per un extrem sobre un canó que permet de donar-li l’angle de tir calculat.

punteria

punteria

punteria

    femení
  1. [acció d'apuntar] puntería.
  2. [direcció] puntería.
  3. [destresa] puntería.
  4. afinar la punteria afinar la puntería.
  5. fer punteria afinar la puntería.
  6. fer punteria a (o en) dirigir la puntería a.
  7. tenir bona (o mala) punteria tener buena (o mala) puntería.

punteria

puntería


<title type="display">puntería</title>

    femení
  1. punteria. Rectificar la puntería, rectificar la punteria.
  2. [destreza] punteria. Tener puntería, tenir punteria.
  3. afinar la puntería afinar la punteria.
  4. afinar la puntería figuradament parar-hi molt d'esment.
  5. dirigir la puntería apuntar, fer punteria.
  6. tener buena (o mala) puntería tenir bona (o mala) punteria.

puntería

punteria

punteria

punteria


<title type="display">punteria</title>

    femení
  1. [Waffen] Richten, Zielen n.
  2. Visieren n.
  3. Ziel-, Treff-sicherheit.
  4. tenir bona (od mala) punteria ein guter (schlechter) Schütze sein.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

punteria

punteria

<title type="display">punteria</title>

femení [acció d'apuntar] puntamento m, punteria. || [direcció] mira, tiro m. || [destresa del tirador] mira. || afinar la punteria aggiustare il tiro (o la mira). || fer punteria aggiustare il tiro (o la mira). || fer punteria a (o en) dirigere la mira su, prendere di mira. || tenir bona (o mala) punteria avere buona (o cattiva) mira.

punteria

punteria

<title type="display">punteria</title>

    nom femení
  1. Una persona fa punteria quan apunta una arma de la millor manera per a tocar un blanc o un objectiu. Els soldats han de fer pràctiques de punteria.
  2. Una persona té punteria si quan dispara una arma toca sovint el blanc o l'objectiu.

punteria