adjectiu
1. [tendu] tibant, tes -a. Une corde raide, una corda tibant (tesa). Elle a les cheveux raides, té els cabells tesos.
2. [engourdi] encarcarat -ada, test -a, reixinxolat -ada, rígid -a, enterc -a, enravenat -ada, enrederat -ada. J’ai les jambes raides de fatigue, tinc les cames encarcarades de cansament.
3. [abrupt] dret -a, rost -a, costerut -uda, sobtat -ada. Une pente raide, un pendent dret.
4. figuradament i familiarment pelat -ada, eixut -a, escurat -ada.
   • [fort en alcool] fort -a.
5. popularment fort -a, gros -ossa, difícil d’empassar [difícil de creure].
   • gruixut -uda, picant. Il disait des mots assez raides, deia paraules força gruixudes.
6. familiarment [ivre] torrat -ada.
7. literàriament [guindé] encarcarat -ada, tibat -ada, enravenat -ada, test -a infr.
8. figuradament rígid -a, recte -a. Il avait une morale trop raide, tenia una moral massa rígida.
9. avoir une jambe raide tenir una cama ranca (o anar ranc -a, o ranquejar d’una cama).
10. être raide figuradament i familiarment [être ivre] anar torrat -ada (o anar gat -a o pet, o estar pitof -a, o portar un pet o una torradora).
    • [drogué] anar drogat -ada.
11. être raide comme la justice ésser molt tibat -ada (o molt entonat -ada).
12. être raide comme un manche à balai [qqn] anar dret -a (o tibat -ada) com un rave (o anar tot -a enravenat -ada, o més tibat -ada que una escombra).
    • [qqch] ésser dret -a (o encarcarat -ada) com un ciri.
13. se tenir raide aguantar fort (o fermament).
adverbi
14. [rapidement] de cop. La poudre claqua raide, la pólvora va petar de cop.
15. [brusquement] en sec, sobtadament, de sobte. Le sentier montait raide, el corriol pujava en sec (de sobte).
16. [complètement] del tot, totalment. Il est raide défoncé, està totalment enfonsat.
17. étendre qqn raide mort familiarment deixar estès -esa a terra (o estassat -ada, o esterrecat -ada).
    • tomber raide mort caure estès -esa (o en rodó, o quedar-s’hi, o morir de pet).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [rigidité] rigidesa.
2. [dans un tissu, une corde, etc] tibantor.
3. [inclinaison] pujada, costa, inclinació, desnivell m.
4. [dans les mouvements] encarcarament m.
5. figuradament [fermeté] fermesa, tenacitat, dretura.
   1. [dans les idées, dans les relations] encarcarament m, rigidesa, tibantor.
   2. [de caractère] rigidesa, rectitud, severitat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. tibar, tesar.
2. [rendre raide un tissu, un muscle] encarcarar, enravenar, enrederar. Elle avait les doigts raidis par le froid, tenia els dits enrederats de fred.
verb pronominal
3. [se mettre en tension] encarcarar-se, enravenar-se, tibar-se.
4. figuradament endurir-se. Ils se sont raidis contre l’adversité, s’han endurit contra l’adversitat .
   • usat absolutament resistir intr, aguantar intr fort.
verb intransitiu
5. encarcarar-se pron, entercar-se pron, enravenar-se pron.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. tibament.
2. [d’un objet élastique, d’une corde] tibantor f, tesor f.
3. [d’un muscle, etc] encarcarament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí tecnologia tensor.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç