Es mostren 594844 resultats

reblanir

reblanir

verb transitiu erweichen aufweichen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reblanir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reblanir</title>

Etimologia: de bla
    verb transitiu
  1. Fer més bla o tou que no era abans. La banyadura reblaneix les fulles seques, la palla.
  2. figuradament
    1. Fer menys consistent, menys vigorós. Reblanir una postura fèrria.
    2. Fer tornar més tendre de sentiments. Aquells mots reblaniren el seu cor endurit.

■ reblanir

verb transitiu Fer més bla o tou que no era abans La banyadura reblaneix les fulles seques, la palla figuradament Fer menys consistent, menys vigorós Reblanir una postura fèrria Fer tornar més tendre de sentiments Aquells mots reblaniren el seu cor endurit
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

reblanir

reblanir

verb Fer que sigui més tova una cosa que no ho era El pa dur es pot reblanir amb aigua
Diccionari Català francès

reblanir

reblanir

verb transitiu ramollir figuradament entendrir attendrir , adoucir , fléchir Reblanir un cor endurit , attendrir un coeur de pierre
Diccionari Català Alemany

reblar


<title type="display">reblar</title>

    verb transitiu
  1. [Nagel] umschlagen.
  2. tecnologia (ver)nieten.
  3. reblar el clau figuradament ein Argument verstärken.
    • den eigenen Willen durchsetzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

reblar

verb transitiu Nagel umschlagen tecnologia vernieten reblar el clau figuradament ein Argument verstärken • den eigenen Willen durchsetzen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

reblar


<title type="display">reblar</title>

    1. INFINITIU

    1. reblar

    2. GERUNDI

    1. reblant

    3. PARTICIPI

    1. reblat
    2. reblada
    3. reblats
    4. reblades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. reblo
      2. rebles
      3. rebla
      4. reblem
      5. rebleu
      6. reblen

      2. IMPERFET

      1. reblava
      2. reblaves
      3. reblava
      4. reblàvem
      5. reblàveu
      6. reblaven

      3. PASSAT

      1. reblí
      2. reblares
      3. reblà
      4. reblàrem
      5. reblàreu
      6. reblaren

      4. FUTUR

      1. reblaré
      2. reblaràs
      3. reblarà
      4. reblarem
      5. reblareu
      6. reblaran

      5. CONDICIONAL

      1. reblaria
      2. reblaries
      3. reblaria
      4. reblaríem
      5. reblaríeu
      6. reblarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. rebli
      2. reblis
      3. rebli
      4. reblem
      5. rebleu
      6. reblin

      2. IMPERFET

      1. reblés
      2. reblessis
      3. reblés
      4. rebléssim
      5. rebléssiu
      6. reblessin

    6. IMPERATIU

    1. rebla
    2. rebli
    3. reblem
    4. rebleu
    5. reblin

reblar

INFINITIU reblar GERUNDI reblant PARTICIPI reblat reblada reblats reblades INDICATIU PRESENT reblo rebles rebla reblem rebleu reblen IMPERFET reblava reblaves reblava reblàvem reblàveu reblaven PASSAT reblí reblares reblà reblàrem reblàreu reblaren FUTUR reblaré reblaràs reblarà reblarem reblareu reblaran CONDICIONAL reblaria reblaries reblaria reblaríem reblaríeu reblarien SUBJUNTIU PRESENT rebli reblis rebli reblem rebleu reblin IMPERFET reblés reblessis reblés rebléssim rebléssiu reblessin IMPERATIU rebla rebli reblem rebleu reblin
Diccionari de sinònims Franquesa

reblar

reblar

Compareu estampir © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

reblar

reblar

    verb transitiu
  1. [la punta d'un clau] remachar, redoblar.
  2. [l'extrem d'un rebló] remachar, roblar.
  3. construcció [reblir] enripiar, encascotar.
  4. figuradament [recalcar] remachar. Reblar el clau, remachar el clavo.
  5. màquina de reblar máquina remachadora, remachadora.

reblar

verb transitiu la punta d'un clau remachar , redoblar l'extrem d'un rebló remachar , roblar construcció reblir enripiar , encascotar figuradament recalcar remachar Reblar el clau , remachar el clavo màquina de reblar máquina remachadora , remachadora
Diccionari Català Anglès

reblar


<title type="display">reblar</title>

Pronúncia: rəbblá
    verb transitiu
  1. tecnologia [clau] to clinch.
  2. [metall] to rivet.
  3. reblar el clau figuradament to hammer home a point, drive home a point, stress a point.

reblar

verb transitiu tecnologia clau to clinch metall to rivet reblar el clau figuradament to hammer home a point , drive home a point , stress a point
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ reblar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reblar</title>

Etimologia: potser relacionat amb el ll. roborare ‘reforçar’, el ll. replicare ‘replegar, plegar enrere’ o el fr. river i oc. ribar ‘reblar’, d’una base indoeuropea hrib- ‘clau’ 1a font: 1498
    verb transitiu
    1. oficis manuals Doblegar la punta d’un clau que sobresurt, especialment de la fusta, per tal que estigui més fortament fixat i perquè la punta no pugui fer mal.
    2. reblar el clau figuradament Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resolta o fins a aconseguir allò que hom es proposa.
  2. tecnologia
    1. Batre l’extrem d’un rebló per tal d’eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no pugui sortir de les peces a través de les quals ha estat passat.
    2. Unir, afermar, fixar alguna cosa mitjançant reblons.
    3. màquina de reblar Màquina rebladora.
  3. construcció Reblir.

■ reblar

verb transitiu oficis manuals Doblegar la punta d’un clau que sobresurt, especialment de la fusta, per tal que estigui més fortament fixat i perquè la punta no pugui fer mal reblar el clau figuradament Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resolta o fins a aconseguir allò que hom es proposa tecnologia Batre l’extrem d’un rebló per tal d’eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no pugui sortir de les peces a través de les quals ha estat passat Unir, afermar, fixar alguna cosa mitjançant reblons màquina de reblar Màquina rebladora construcció Reblir
Informació complementària
Traducció