Es mostren 594844 resultats

recte


<title type="display">recte</title>

  1. adj. → dret.
    Antònims: Sinuós. Tort. Corbat. Tortuós. Ensellat: es diu del tall del ganivet que no és recte.
  2. Fig.
    dreturer
    just
    íntegre (superlatiu: integèrrim)
    enter. Un home molt enter.
  3. (En gram.) propi. El sentit propi d'un mot.
  4. m. Intestí recte.
    budell culà
    ses, extrem inferior del recte.
    sac



© Manuel Franquesa

recte

adj → dret Antònims Sinuós Tort Corbat Tortuós Ensellat es diu del tall del ganivet que no és recte Fig dreturer just íntegre superlatiu integèrrim enter Un home molt enter En gram propi El sentit propi d'un mot m Intestí recte budell culà ses , extrem inferior del recte sac © Manuel Franquesa
Diccionari der aranés

rècte

<title type="display">rècte </title>

    nòm m Darrèra porcion deth budèth gròs.

    Català: recte


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

rècte

nòm m Darrèra porcion deth budèth gròs Català recte © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Alemany

recte


<title type="display">recte</title>

    adjectiu
  1. gerade.
  2. figuradament recht(schaffen), redlich.
  3. geometria angle recte rechter Winkel m.
  4. una línia recta eine gerade Linie.
  5. lingüística sentit recte ursprünglicher, eigentlicher Sinn m (eines Wortes).
    6. masculí anatomia
  6. Mastdarm m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

recte

adjectiu gerade figuradament rechtschaffen, redlich geometria angle recte rechter Winkel m una línia recta eine gerade Linie lingüística sentit recte ursprünglicher, eigentlicher Sinn m eines Wortes masculí anatomia Mastdarm m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

recte
-a

recte

    adjectiu
  1. [dret] recto -ta. Camí recte, camino recto.
  2. [just] recto -ta.
  3. geometria recto -ta.
    4. masculí
  4. anatomia recto.
    5. femení
  5. recta.

recte
-a

adjectiu dret recto -ta Camí recte , camino recto just recto -ta geometria recto -ta masculí anatomia recto femení recta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ recte
| recta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recte</title>

Etimologia: del ll. rectus, -a, -um, íd. 1a font: s. XVII, Boades
    1. adjectiu Dret, no corbat. Un camí recte.
    2. adverbi De dret. Continua recte.
  2. adjectiu Dit d’una persona que no es desvia del deure, de la justícia. Un jutge recte.
  3. masculí anatomia animal
    1. Nom donat a l’última part del tub digestiu dels vertebrats, que acaba en l’anus o bé en la cloaca.
    2. Segment terminal de l’intestí gros de l’home, de trajecte més o menys rectilini, situat a continuació del sigmoide i que es prolonga fins a l’orifici de l’anus.
    3. per extensió Últim tram del tub digestiu d’alguns invertebrats, com els mol·luscs i els insectes.
  4. geometria
    1. adjectiu rectilini 1.
    2. adjectiu Que té l’eix, les arestes laterals, perpendiculars a la base. Cilindre recte. Prisma recte.
    3. femení Línia que en l’espai ordinari dona la distància més curta entre dos punts; la imatge material més simple és la donada per un cordill tibant. En realitat aquesta imatge correspon millor a un segment o tros de recta.
    4. línia recta Recta.
    5. recta impròpia Recta, situada a l’infinit, que resulta de la intersecció de dos plans paral·lels.
    6. recta isòtropa Recta del pla o de l’espai complex que satisfà la condició d’ésser perpendicular a ella mateixa.
    7. recta pròpia Recta que resulta de la intersecció de dos plans no paral·lels.
    8. recta real Conjunt de tots els nombres reals, juntament amb llur representació en una recta graduada.
  5. cas recte gramàtica Dit del cas nominatiu, propi del subjecte de l’oració, en oposició a cas oblic, qualsevol altre de la declinació.
  6. múscul recte anatomia animal Múscul de fibres paral·leles al pla de simetria del cos, com ara els de la cuixa, l’abdomen o l’ull.
  7. sentit recte lingüística Significat primitiu d’un mot, no figurat o translatici.

■ recte
| recta

adjectiu Dret, no corbat Un camí recte adverbi De dret Continua recte adjectiu Dit d’una persona que no es desvia del deure, de la justícia Un jutge recte masculí anatomia animal Nom donat a l’última part del tub digestiu dels vertebrats, que acaba en l’anus o bé en la cloaca Segment terminal de l’intestí gros de l’home, de trajecte més o menys rectilini, situat a continuació del sigmoide i que es prolonga fins a l’orifici de l’anus per extensió Últim tram del tub digestiu d’alguns invertebrats, com els molluscs i els insectes geometria adjectiu rectilini 1 adjectiu Que té l’eix, les arestes…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

recte
-a


<title type="display">recte</title>

Pronúncia: rɛ́ktə
    adjectiu
  1. [línia, etc.] straight
  2. [angle] right.
  3. [part, etc.] upright
  4. [curs] straight, direct, unswerving.
  5. figuradament [persona] honest, upright.
  6. [jutge, etc.] fair, just, impartial.
  7. [judici] sound.
  8. [intenció] lawful, proper.
  9. [sentit] literal, proper, basic.
  10. sentit recte de la paraula the proper sense of the word.
  11. gramàtica [cas] nominative.
    12. masculí
  12. anatomia rectum.
    13. femení
  13. matemàtiques straight line.
  14. en línia recta in a straight line.

recte
-a

adjectiu línia, etc straight angle right part, etc upright curs straight , direct , unswerving figuradament persona honest , upright jutge, etc fair , just , impartial judici sound intenció lawful , proper sentit literal , proper , basic sentit recte de la paraula the proper sense of the word gramàtica cas nominative masculí anatomia rectum femení matemàtiques straight line en línia recta in a straight line
Diccionari Català Italià

recte
-a

recte
-a

adjectiu dret dritto -a, retto -a Camí recte , camino retto || just retto -a, onesto -a || geom retto -a masculí anat retto || femení recta
DIDAC Diccionari escolar

recte

<title type="display">recte</title>

    adjectiu
  1. Que és dret, que no està tort ni torçat. Els llapis i els bolígrafs són rectes. Una carretera recta no té revolts.
    2. nom masculí
  2. El recte és l'última part de l'intestí dels vertebrats. En les persones, al final del recte hi ha l'anus.
    Aparell digestiu
  3. El recte de l'abdomen és un múscul que hi ha a l'abdomen.
    Els músculs (1)
    4. nom femení
  4. Una recta és una línia sense cap corba. La recta és la distància més curta entre dos punts.
rectitud

recte

adjectiu Que és dret, que no està tort ni torçat Els llapis i els bolígrafs són rectes Una carretera recta no té revolts nom masculí El recte és l'última part de l'intestí dels vertebrats En les persones, al final del recte hi ha l'anus Aparell digestiu g09/q/48 El recte de l'abdomen és un múscul que hi ha a l'abdomen Els músculs 1 g09/e/09 117155020 nom femení Una recta és una línia sense cap corba La recta és la distància més curta entre dos punts rectitud
Diccionari Català francès

recte
-a


<title type="display">recte</title>

Pronúncia: rɛ́ktə
    adjectiu
  1. [dret] droit -e, rectiligne. Una avinguda recta, une avenue rectiligne.
  2. figuradament [just] droit -e, probe. Un jutge recte, un juge droit.
  3. geometria droit -e. Un angle recte, un angle droit. En línia recta, en ligne droite.
  4. [correcte] correct -e. El recte ús dels mots, l'emploi correct des mots.
  5. sentit recte [d'un mot] sens propre (d'un mot).
    6. masculí
  6. anatomia rectum.
    7. femení
  7. (línia recta) geometria droite.

recte
-a

adjectiu dret droit -e , rectiligne Una avinguda recta , une avenue rectiligne figuradament just droit -e , probe Un jutge recte , un juge droit geometria droit -e Un angle recte , un angle droit En línia recta , en ligne droite correcte correct -e El recte ús dels mots , l'emploi correct des mots sentit recte d'un mot sens propre d'un mot masculí anatomia rectum femení línia recta geometria droite
Diccionari der aranés

rècte, -ta

<title type="display">rècte, -ta </title>

    adj m f
  1. Que hè un angle de 90º.
  2. Persona que se compòrte de manèra justa e fèrma.

    3. Català: 1. recte -a; 2. recte -a, dreturer -a, íntegre -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

rècte, -ta

adj m f Que hè un angle de 90º Persona que se compòrte de manèra justa e fèrma Català 1 recte -a 2 recte -a, dreturer -a, íntegre -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana