Es mostren 594844 resultats

reducto

reducto

reductona


<title type="display">reductona</title>

Body
    femení
  1. bioquímica Mescla de productes resultants del tractament de sucres amb àlcalis concentrats i calents, de caràcter fortament reductor.
  2. química orgànica Cadascun dels composts orgànics caracteritzats per la prèsencia en llur estructura de l’agrupament >CO—COH=COH—, com l’àcid ascòrbic.

reductona

reductor
-a

reductor
-a

reductor


<title type="display">reductor</title>

    adjectiu especialment química
  1. reduzierend.
  2. masculí medicina i química
  3. Reduktionsmittel n.
  4. tecnologia (Untersetzungs-) Getriebe n.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

reductor

reductor

<title type="display">reductor </title>

Body
    nòm m Substància quimica que còste era reduccion de ua auta, cedís electrons e s’oxide.

    Català: reductor


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

reductor

reductor
-a

reductor

    adjectiu
  1. reductor -ra.
  2. adjectiu i masculí
  3. química reductor.
  4. masculí
  5. tecnologia i electricitat reductor. Reductor de velocitat, de fressa, reductor de velocidad, de ruido.

reductor
-a

reductor
-ra

reductor
-ra

reductor
-a

reductor
-a

reductor
| reductora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reductor</title>

Accessory
Etimologia: del ll. reductor, -ōris, íd. 1a font: 1585
Body
  1. adjectiu Que redueix.
  2. adjectiu alimentació, indústries alimentàries
    1. matèria reductora Matèria orgànica continguda en l’aigua, valorada amb permanganat potàssic, la quantitat de la qual determina un índex de contaminació.
    2. sucre reductor Sucre que té un carbonil lliure i que en determinades condicions redueix sals cúpriques en l’anàlisi de sucres dels aliments pel mètode de Fehling i els seus derivats.
  3. adjectiu ecologia Dit dels organismes que en llur cicle biològic transformen en matèria inorgànica la matèria orgànica acumulada per productors i consumidors.
  4. masculí automòbil, automobilisme Dispositiu que converteix en senyals elèctrics les revolucions de les rodes dels automòbils, a fi de poder mesurar electrònicament les distàncies recorregudes.
  5. masculí electrotècnia Aparell, dispositiu, etc., per a reduir el valor d’una tensió.
  6. masculí química En una reacció d’oxidoreducció, l’espècie que cedeix electrons oxidant-se.
  7. reductor de soroll electrònica i electrotècnia Supressor de soroll.
  8. reductor de velocitat (o simplement reductor) tecnologia Transmissió que, sense modificar el règim de l’arbre motor, confereix a l’arbre mogut una velocitat inferior a la d’aquell.

reductor
| reductora

reductor
-a


<title type="display">reductor</title>

Pronúncia: rəðuktó
    adjectiu
  1. réducteur -trice.
  2. adjectiu i masculí
  3. química réducteur.
  4. masculí
  5. tecnologia i electricitat réducteur. Reductor de soroll, de velocitat, réducteur de bruit, de vitesse.

reductor
-a