Es mostren 594845 resultats

renegar

<title type="display">renegar </title>

    v tr Accion de negar es pròpris principis, creences o idies.

    Català: renegar, renegar de


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

renegar

v tr Accion de negar es pròpris principis, creences o idies Català renegar, renegar de © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

renegar


<title type="display">renegar</title>

    verb transitiu
  1. [no reconèixer] renegar de. Renegà la família, renegó de su familia.
  2. [desadherir-se] renegar de, abjurar. Renegar la religió, la pàtria, renegar de la religión, de la patria.
  3. [abominar] renegar, detestar, abominar. No reneguis l'amistat, no reniegues la amistad.
    4. verb intransitiu
  4. [abjurar] renegar. Renegà de la fe, renegó de la fe.
  5. [dir renecs] renegar, blasfemar, jurar, decir tacos.

renegar

verb transitiu no reconèixer renegar de Renegà la família , renegó de su familia desadherir-se renegar de , abjurar Renegar la religió, la pàtria , renegar de la religión, de la patria abominar renegar , detestar , abominar No reneguis l'amistat , no reniegues la amistad verb intransitiu abjurar renegar Renegà de la fe , renegó de la fe dir renecs renegar , blasfemar , jurar , decir tacos
Diccionari de sinònims Franquesa

renegar


<title type="display">renegar</title>

  1. v. tr.
    abjurar (suposa un acte solemne). Abjurà el catolicisme.
    renunciar
    abandonar (→)
    apostatar (intr.), renegar la religió en què hom ha estat educat.
    caragirar-se, renegar d'un partit polític o religiós.
  2. v. intr. → blasfemar.



© Manuel Franquesa

renegar

v tr abjurar suposa un acte solemne Abjurà el catolicisme renunciar abandonar → apostatar intr , renegar la religió en què hom ha estat educat caragirar-se , renegar d'un partit polític o religiós v intr → blasfemar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

renegar


<title type="display">renegar</title>

Pronúncia: rənəɣá
    verb transitiu
  1. to renounce.
  2. to disown, repudiate.
  3. to give up.
  4. to forsake.
  5. renegar l’amistat d’algú to break completely with someone.
    6. verb intransitiu
  6. història eclesiàstica to apostatize.
  7. [dir renecs] to curse, swear.
  8. [blasfermar] to blaspheme.

renegar

verb transitiu to renounce to disown , repudiate to give up to forsake renegar l’amistat d’algú to break completely with someone verb intransitiu història eclesiàstica to apostatize dir renecs to curse , swear blasfermar to blaspheme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">renegar</title>

Etimologia: de negar1 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. No reconèixer més com a seu. Ha renegat la seva família.
    2. renegar l’amistat (d’algú) Abominar-la.
  2. especialment
    1. transitiu Deixar de donar la pròpia adhesió, fidelitat, a unes idees o institucions religioses, morals o civils, sigui declarant-ho expressament sigui manifestant-ho amb actes. Renegar la religió. Renegar la pàtria. Renegar una tradició.
    2. intransitiu Renegar de la fe.
  3. intransitiu Dir renecs, flastomar. Estava empipat i renegava constantment.

■ renegar

verb transitiu No reconèixer més com a seu Ha renegat la seva família renegar l’amistat d’algú Abominar-la especialment transitiu Deixar de donar la pròpia adhesió, fidelitat, a unes idees o institucions religioses, morals o civils, sigui declarant-ho expressament sigui manifestant-ho amb actes Renegar la religió Renegar la pàtria Renegar una tradició intransitiu Renegar de la fe intransitiu Dir renecs, flastomar Estava empipat i renegava constantment
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

renegar


<title type="display">renegar</title>

    verb transitiu
  1. verleugnen.
  2. sich lossagen von.
    3. verb intransitiu
  3. fluchen, lästern.
  4. renegar d'(una cosa) von etwas abfallen oder abtrünnig werden.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

renegar

verb transitiu verleugnen sich lossagen von verb intransitiu fluchen, lästern renegar d'una cosa von etwas abfallen oder abtrünnig werden © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

renegar

<title type="display">renegar</title>

verb transitiu [no reconèixer] rinnegare. Renegar el fill, rinnegare il proprio figlio. Renegar la pàtria, rinnegare la patria. || [abominar] aborrire, detestare.

verb intransitiu [abjurar] rinnegare tr. || [dir renecs] bestemmiare, dire parolacce.

renegar

verb transitiu no reconèixer rinnegare Renegar el fill , rinnegare il proprio figlio Renegar la pàtria , rinnegare la patria || abominar aborrire, detestare verb intransitiu abjurar rinnegare tr || dir renecs bestemmiare, dire parolacce
DIDAC Diccionari escolar

renegar

<title type="display">renegar</title>

    [! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Dir paraules grolleres contra Déu i les coses de la religió.
  2. Dir que ja no es vol tenir relació amb una persona o amb una cosa, que ja no es creu en alguna idea. Una persona pot renegar de la seva fe religiosa, de les idees polítiques que ha defensat o de la seva família.
renec, renegador, renegaire

renegar

Conjugació amb GU davant E, I verb Dir paraules grolleres contra Déu i les coses de la religió Dir que ja no es vol tenir relació amb una persona o amb una cosa, que ja no es creu en alguna idea Una persona pot renegar de la seva fe religiosa, de les idees polítiques que ha defensat o de la seva família renec , renegador , renegaire
Diccionari Català francès

renegar


<title type="display">renegar</title>

Pronúncia: rənəɣá
    verb transitiu
  1. [no reconèixer, desadherir-se, abominar] renier. Renegar la família, la religió, la pàtria, una tradició, l'amistat d'algú, renier sa famille, sa religion, sa patrie, une tradition, l'amitié de quelqu'un.
    2. verb intransitiu
  2. renier tr. Renegar de la fe, renier sa foi.
  3. [dir renecs] blasphémer, jurer.
  4. renegar com un oriol (com una ratapinyada) figuradament i despectivament jurer comme un charretier.

renegar

verb transitiu no reconèixer, desadherir-se, abominar renier Renegar la família, la religió, la pàtria, una tradició, l'amistat d'algú , renier sa famille, sa religion, sa patrie, une tradition, l'amitié de quelqu'un verb intransitiu renier tr Renegar de la fe , renier sa foi dir renecs blasphémer , jurer renegar com un oriol com una ratapinyada figuradament i despectivament jurer comme un charretier
Diccionari de sinònims Franquesa

renegat


<title type="display">renegat</title>

apòstata
desertor
caragirat
muladí (m. i f.), hispanogot que renegà el cristianisme i es feu musulmà.
convers, jueu o mahometà que renegà la seva religió i es feu cristià.
→ traïdor.


© Manuel Franquesa

renegat

apòstata desertor caragirat muladí m i f , hispanogot que renegà el cristianisme i es feu musulmà convers , jueu o mahometà que renegà la seva religió i es feu cristià → traïdor © Manuel Franquesa