Es mostren 594844 resultats

requerir

requerir

requérir


<title type="display">requérir</title>

Pronúncia: ʀəkeʀiʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament [demander] requerir.
  2. [réclamer, exiger] requerir, reclamar. La situation requérait son attention, la situació requeria (reclamava) la seva atenció.
  3. [sommer] exigir, constrènyer, comminar, intimar.
  4. dret demandar, requestar, requerir, reclamar. Le juge l’avait requis, el jutge l’havia demandat (li havia presentat una requisitòria) .
    requérir l’application de la loi requerir l’aplicació de la llei.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

requérir

requerir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">requerir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. requirĕre, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb transitiu
  1. Demanar, sol·licitar, com a necessari; exigir. Requerir l’ajut d’algú. Això requereix molt bona voluntat.
  2. Demanar com a prescrit per la llei; intimar. Una de les parts requeria que la sentència fos pronunciada.
  3. antigament Desafiar.
  4. requerir d’amors Demanar a algú que accepti l’amor del demandant.
  5. requerir de batalla Provocar algú al combat.

requerir

requerir


<title type="display">requerir</title>

    verb transitiu
  1. fordern, verlangen.
  2. auffordern.
  3. ersuchen.
  4. anfordern, beantragen.
  5. [Zeit, Geschicklichkeit] erfordern; (Zeit) auch in Anspruch nehmen.
  6. dret requerir una pena eine Strafe beantragen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

requerir

requerir

requerir

requerir

<title type="display">requerir</title>

verb Demanar una cosa a algú; exigir una cosa perquè és necessària. Si un amic requereix la nostra ajuda, no la hi podem negar. També es diu que el tennis és un esport que requereix força i habilitat o que l'artesania requereix paciència.
requeriment

requerir

requerir


<title type="display">requerir</title>

Pronúncia: rəkəɾí
    verb transitiu
  1. [sol·licitar] solliciter, requérir. Requerir l'ajut d'algú, solliciter l'aide de quelqu'un.
  2. [demanar] demander, exiger. Això requereix bona voluntat, cela exige de la bonne volonté.
  3. dret [intimar] intimer.
  4. requerir d'amors parler d'amour (faire la cour).
  5. requerir de batalla défier.

requerir

requesón

requesón

request


<title type="display">request</title>

Pronúncia: rɪˈkwɛst
    noun
  1. petició, instància.
  2. [formal] sol·licitud.
  3. Commerce demanda.
  4. earnest request sol·licitació.
  5. a request for help una petició d'ajuda.
  6. at the request of a instàncies de.
  7. at the urgent request of X I have decided to + infinitive d'acord amb l'apressant petició d'X he decidit + infinitiu.
  8. to be in request estar sol·licitat.
  9. he is very much in request està molt sol·licitat.
  10. article in great request Commerce article molt demanat.
  11. on request a sol·licitud.
  12. samples sent on request s'envien mostres a qui les sol·liciti.
  13. by request a petició.
  14. to play a record by request posar un disc a petició d'un oient.
  15. to sing something by request cantar alguna cosa a petició (d'algú).
  16. to grant someone's request accedir a la petició d'algú.
  17. to make a request for something fer una petició d'alguna cosa.
  18. attributive
  19. request programme [programme] [programa en què s'atenen les peticions dels radiooients].
  20. «request stop» Automobiles «parada discrecional», parada a petició.
  21. transitive verb
  22. demanar, pregar.
  23. sol·licitar.
  24. to request something of someone demanar alguna cosa a algú.
  25. to request someone to do something pregar a algú de fer alguna cosa, demanar que algú faci alguna cosa.
  26. «the public is requested to keep off the grass» «el públic és pregat de no trepitjar la gespa».
  27. to request permission to do something demanar (permís) per a0 fer alguna cosa.

request

requesta

requesta