Es mostren 594828 resultats

respondre


<title type="display">respondre</title>

    verb transitiu
  1. antworten, auch fig erwidern.
  2. entgegnen.
  3. [einen Brief] beantworten.
  4. verb intransitiu
  5. Antwort geben, antworten (a dat).
  6. reagieren, ansprechen (a auf ac).
  7. entsprechen.
  8. dret sich verantworten (a für).
  9. no respondre nicht wie erwartet ausfallen.
    1. nicht gehorchen (Maschinen, Glieder).
    2. nicht reagieren (Kranker).
  10. respondre de haften für.
  11. respondre d'(algú) für jemanden bürgen.
  12. respondre al nom d'X auf den Namen X hören.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

respondre

respondre


<title type="display">respondre</title>

  1. v. tr. i abs.
    fer de resposta o simpl. fer, respondre de paraula. Llavors ell feu...
    replicar, respondre a una cosa contestada. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem.
    objectar, respondre posant una objecció.
    redargüir
    retorquir, respondre fent valer un argument contra el mateix que l'ha fet.
    retòrcer, íd.
    tornar la pilota (fam.), expressió popular per retorquir.
    respostejar (→), respondre inconvenientment.
    interrompre, respondre interrompent. Tota la culpa és teva, interrompé la dona.
    tallar, íd.
    contestar. El sentit semàntic de contestar s'ha conservat en algunes expressions: Quan jo et parlo, no em contestis!Ésser, una cosa, contestable (que pot ésser impugnada o contradita) o ésser incontestable (que no pot ésser contradita).
    Antònims: No tornar mot. Fer el desentès. Fer el pagès (o l'orni).
  2. v. intr.
    correspondre. L'efecte obtingut no correspon als esforços esmerçats.
    equivaler
  3. obeir.
  4. (D'una cosa) → garantir.
    donar (o treure) la cara (per algú), respondre'n.
    prendre'n la responsabilitat (d'una cosa o d'una persona)



© Manuel Franquesa

respondre

respondre

respondre

    verb transitiu
  1. [contestar] responder, contestar.
  2. usat absolutament responder, contestar. Ningú no respon, nadie responde. Els respongué a trets, les respondió a tiros.
  3. verb intransitiu
  4. [fer el que era d'esperar] responder. El públic no ha respost, el público no ha respondido.
  5. [correspondre] responder, corresponder. El resultat va respondre als nostres desigs, el resultado respondió a nuestros deseos.
  6. respondre de [garantir] responder de. Jo en responc, yo respondo de él (o de ello).

respondre

respondre


<title type="display">respondre</title>

Pronúncia: rəspɔ́ndɾə
    verb transitiu
  1. to answer, to reply to.
  2. verb intransitiu
  3. to answer, reply.
  4. figuradament to reply, respond.
  5. respondre a [necessitat] to answer, obey.
  6. (ídem) [situació, tractament, etc.] to respond to
  7. (ídem) [de resultats, etc.] to correspond
  8. respondre de to guarantee, vouch for.
  9. (ídem) to answer for.
  10. (ídem) to be responsible for.

respondre

respondre


<title type="display">respondre</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. respondre
    1. GERUNDI

    2. responent
    1. PARTICIPI

    2. respost
    3. resposta
    4. resposts
    5. respostes
      1. (alternatiu)

      2. respost
      3. resposta
      4. respostos
      5. respostes
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. responc
      3. respons
      4. respon
      5. responem
      6. responeu
      7. responen
      1. IMPERFET

      2. responia
      3. responies
      4. responia
      5. responíem
      6. responíeu
      7. responien
      1. PASSAT

      2. responguí
      3. respongueres
      4. respongué
      5. responguérem
      6. responguéreu
      7. respongueren
      1. FUTUR

      2. respondré
      3. respondràs
      4. respondrà
      5. respondrem
      6. respondreu
      7. respondran
      1. CONDICIONAL

      2. respondria
      3. respondries
      4. respondria
      5. respondríem
      6. respondríeu
      7. respondrien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. respongui
      3. responguis
      4. respongui
      5. responguem
      6. respongueu
      7. responguin
      1. IMPERFET

      2. respongués
      3. responguessis
      4. respongués
      5. responguéssim
      6. responguéssiu
      7. responguessin
    1. IMPERATIU

    2. respon
    3. respongui
    4. responguem
    5. responeu
    6. responguin

respondre

respondre

<title type="display">respondre</title>

verb transitiu [contestar] rispondere. No sé què respondre, non so cosa rispondere. No respon ningú, non risponde nessuno.

verb intransitiu rispondere. El públic no va respondre, il pubblico non rispose. || rispondere, esaudire, soddisfare. Això no respon als nostres interessos, questo non risponde ai nostri interessi. || rispondere, obbedire. La barca no responia al timó, la barca non rispondeva al timone. || [correspondre] corrispondere, rispondere. || respondre de [garantir] rispondere di, rendersi garante di.

respondre

respondre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">respondre</title>

Accessory
Etimologia: del ll. respondēre, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Contestar quelcom per a satisfer una pregunta, una qüestió, una acusació, etc. M’ho han preguntat i no sé què respondre. No respongué cap paraula.
    2. usat absolutament Hi ha qüestions a les quals hom no sap com respondre.
    3. usat absolutament Expressar d’alguna manera que hom ha rebut una crida, una trucada, un pic. El crido i no em respon.
    4. figuradament La policia els intimà a sortir, però els respongueren a trets.
    5. Cantar o recitar una persona la tornada d’uns goigs, d’una cançó, etc., la conclusió d’una oració, etc. Tothom respon: Amén.
  2. intransitiu
    1. Mostrar-se, amb relació a algú o a alguna cosa, tal com era d’esperar. Han fet molta propaganda, però el públic no ha respost. El vaixell no respon bé al timó. La mà no em respon.
    2. Estar en relació de conformitat. L’efecte obtingut no respon als esforços esmerçats.
    3. Correspondre. Són paraules que no responen al pensament. El mot català “ull” respon a l’acusatiu llatí “oculum”.
  3. respondre de (una persona o una cosa) Garantir, fer-se’n garant. Ell ho farà bé: jo en responc. Jo us responc de la seva honradesa.

respondre

respondre

<title type="display">respondre</title>

    [! Conjugació: respost, resposta, respostos, respostes]
    verb
  1. Contestar, dir una cosa a la persona que ens ha parlat, que ens ha demanat una cosa. Quan et fan una enquesta, has de respondre un seguit de preguntes.
  2. Donar un resultat que algú espera, funcionar bé, anar de manera correcta. Si els frens del cotxe no responen, el cotxe no frena.
  3. respondre d' una persona o d'una cosa és fer-se'n responsable, donar garanties de la seva honradesa, de la seva bondat, del seu bon funcionament, etc. Ningú no pot respondre d'una persona que no coneix.

respondre

respondre


<title type="display">respondre</title>

Pronúncia: rəspɔ́ndɾə
    verb transitiu
  1. [contestar] répondre.
    usat absolutament répondre.
  2. verb intransitiu
  3. [fer tal com era d'esperar] répondre. El públic no ha respost, le public n'a pas répondu .
    • répondre à. El resultat no respon als esforços esmerçats, le résultat ne répond pas aux efforts fournis.
  4. [correspondre] correspondre. El mot català “pare” respon a l'acusatiu llatí “patrem”, le mot catalan “pare” correspond à l'accusatif latin “patrem”.
  5. respondre de répondre de. En responc, j'en réponds.

respondre

responement

responement