Es mostren 594828 resultats

ressoldar


<title type="display">ressoldar</title>

    1. INFINITIU

    1. ressoldar

    2. GERUNDI

    1. ressoldant

    3. PARTICIPI

    1. ressoldat
    2. ressoldada
    3. ressoldats
    4. ressoldades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. ressoldo
      2. ressoldes
      3. ressolda
      4. ressoldem
      5. ressoldeu
      6. ressolden

      2. IMPERFET

      1. ressoldava
      2. ressoldaves
      3. ressoldava
      4. ressoldàvem
      5. ressoldàveu
      6. ressoldaven

      3. PASSAT

      1. ressoldí
      2. ressoldares
      3. ressoldà
      4. ressoldàrem
      5. ressoldàreu
      6. ressoldaren

      4. FUTUR

      1. ressoldaré
      2. ressoldaràs
      3. ressoldarà
      4. ressoldarem
      5. ressoldareu
      6. ressoldaran

      5. CONDICIONAL

      1. ressoldaria
      2. ressoldaries
      3. ressoldaria
      4. ressoldaríem
      5. ressoldaríeu
      6. ressoldarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. ressoldi
      2. ressoldis
      3. ressoldi
      4. ressoldem
      5. ressoldeu
      6. ressoldin

      2. IMPERFET

      1. ressoldés
      2. ressoldessis
      3. ressoldés
      4. ressoldéssim
      5. ressoldéssiu
      6. ressoldessin

    6. IMPERATIU

    1. ressolda
    2. ressoldi
    3. ressoldem
    4. ressoldeu
    5. ressoldin

ressoldar

INFINITIU ressoldar GERUNDI ressoldant PARTICIPI ressoldat ressoldada ressoldats ressoldades INDICATIU PRESENT ressoldo ressoldes ressolda ressoldem ressoldeu ressolden IMPERFET ressoldava ressoldaves ressoldava ressoldàvem ressoldàveu ressoldaven PASSAT ressoldí ressoldares ressoldà ressoldàrem ressoldàreu ressoldaren FUTUR ressoldaré ressoldaràs ressoldarà ressoldarem ressoldareu ressoldaran CONDICIONAL ressoldaria ressoldaries ressoldaria ressoldaríem ressoldaríeu ressoldarien SUBJUNTIU PRESENT ressoldi ressoldis ressoldi ressoldem ressoldeu ressoldin IMPERFET ressoldés ressoldessis…
Diccionari Català Castellà

ressoldar

ressoldar

verb transitiu soldar de nuevo , volver a soldar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ressoldar

■ ressoldar

verb transitiu Soldar de nou
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

ressoldar

ressoldar

verb transitiu ressouder
Diccionari der aranés

resson

<title type="display">resson </title>

    nòm f
  1. Repeticion d’un son a causa dera reflexion des ones sonores.
  2. Son debil e confús.
  3. Eth que repetís çò que ditz un aute.
  4. En poesia, repeticion dera part dera paraula finau d’un vèrs.

    5. Català: 1. ressò, ressonància f; 2. ressò; 3. ressò; 4. eco


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

resson

nòm f Repeticion d’un son a causa dera reflexion des ones sonores Son debil e confús Eth que repetís çò que ditz un aute En poesia, repeticion dera part dera paraula finau d’un vèrs Català 1 ressò, ressonància f 2 ressò 3 ressò 4 eco © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

ressonador
-a

ressonador
-a

adjectiu i masculí resonador -ra
Diccionari Català Italià

ressonador
-a

ressonador
-a

adjectiu i masculí risonatore -trice
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ressonador
| ressonadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ressonador</title>

Etimologia: de ressonar
  1. adjectiu Que ressona.
  2. adjectiu Que fa ressonar.
  3. masculí
    1. Nom genèric que hom aplica a tots els cossos capaços de vibrar i, doncs, d’entrar en ressonància.
    2. acústica Cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït.
    3. electrònica Qualsevol dispositiu o circuit capaç d’entrar en ressonància.
    4. ressonador de cavitat electrònica Cavitat ressonant.
  4. ressonador natural fonètica, fonologia Nom donat a cadascuna de les cavitats supraglòtiques que, en la parla, destaquen els harmònics pertinents de cada so, gràcies als moviments de la llengua i els altres òrgans de fonació.

■ ressonador
| ressonadora

adjectiu Que ressona adjectiu Que fa ressonar masculí Nom genèric que hom aplica a tots els cossos capaços de vibrar i, doncs, d’entrar en ressonància acústica Cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït electrònica Qualsevol dispositiu o circuit capaç d’entrar en ressonància ressonador de cavitat electrònica Cavitat ressonant ressonador natural fonètica, fonologia Nom donat a cadascuna de les cavitats supraglòtiques que, en la parla, destaquen els harmònics pertinents de…
Traducció
Diccionari Català Anglès

ressonador

ressonador

masculí resonator
Diccionari Català Alemany

ressonador

ressonador

masculí física i música Schallverstärker, Resonator m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat