Es mostren 594828 resultats

ressort

ressort

ressort


<title type="display">ressort</title>

Pronúncia: ʀ(ə)sɔʀ
    masculí
  1. tecnologia molla f, ressort. Les ressorts d’un sommier, les molles d’un somier.
  2. antigament elasticitat f.
  3. dret competència f.
    • jurisdicció f.
  4. antigament dret recurs.
  5. figuradament ressort, energia f, força f, dinamisme, empenta f. Manquer de ressort, no tenir energia (dinamisme, esma) .
    • ressort, motor. Le pouvoir est le ressort des guerres, el poder és el motor de les guerres.
  6. en dernier ressort figuradament en darrera instància (o en darrer lloc).
  7. être du ressort de competir a (o ésser de la competència de, o pertocar a). Cela est du ressort de la Mairie, això competeix a l’Ajuntament .
    figuradament ésser de la incumbència de (o concernir). Cela n’est pas de mon ressort, això no és de la meva incumbència (no em concerneix).
  8. jugement en premier et dernier ressort dret sentència f sense apel·lació.
  9. ressort à boudin tecnologia molla f helicoidal.
    ressort à lames ballesta f.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ressort

ressort


<title type="display">ressort</title>

    masculí tecnologia
  1. Spannfeder f.
    • Sprungfeder f.
  2. figuradament Triebfeder f.
  3. plural figuradament i familiarment
  4. Mittel n pl und Wege m pl.
  5. figuradament tocar tots els ressorts alle Hebel in Bewegung setzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

ressort

ressort

ressort

ressort

<title type="display">ressort</title>

nom masculí Un ressort és una molla o un altre element elàstic que, quan torna a la seva forma primitiva, serveix per a moure o fer funcionar algun mecanisme. Hi ha ressorts en els panys, en les suspensions dels cotxes i en els rellotges.

ressort

Ressort


<title type="display">Ressort</title>

Pronúncia: -’so:ɐµ
    neutre [-s, -s]
  1. administració negociat m, departament m, secció f.
  2. dret, política jurisdicció f.
  3. figurat incumbència f.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Ressort

ressortir

<title type="display">ressortir </title>

Body
    v tr
  1. Subergésser ua part d’un còs, especiaument enes edificis o enes superfícies.
  2. Distinguir-se pes sues caracteristiques, ua persona o ua causa entre d’autes.

  3. Català: 1. sobresortir, ressortir, ressaltar; 2. sobresortir, ressortir, excel·lir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

ressortir

ressortir

ressortir

ressortir


<title type="display">ressortir</title>

Pronúncia: ʀ(ə)sɔʀtiʀ
    verb intransitiu
  1. (tornar a) sortir. Il est sorti ce matin mais il n’est pas ressorti, ha sortit aquest matí però no ha tornat a sortir. Il est entré à l’université mais il n’en est pas encore ressorti, ha entrat a la universitat però encara no n’ha sortit.
  2. figuradament [résulter] sortir. Il était ressorti plus fort de l’épreuve, havia sortit més fort de la prova .
    • [se manifester] ressaltar, ressortir, destacar, sobresortir.
  3. faire ressortir fer destacar (o fer remarcar, o posar en evidència, o mostrar).
  4. il ressort que... (en) resulta (o se’n dedueix) que...
  5. verb transitiu
  6. [sortir qqch après l’avoir rentrée] fer sortir, (tornar a) treure.
  7. figuradament [un projet, un sujet de conversation, un film, etc] tornar a treure.
    • [déterrer] desenterrar, tornar a treure.
  8. verb transitiu indirecte
  9. [à] dret ésser competència (de).
  10. [concerner] fer referència (a), tenir a veure (amb).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ressortir

ressortir

ressortir

    verb intransitiu
  1. [sobresortir] resaltar, destacarse pron, sobresalir.
  2. figuradament [ressaltar] resaltar, destacarse pron, sobresalir.
  3. fer ressortir destacar, hacer resaltar.

ressortir