<title type="display">robament</title>
Pronúncia: ruβəmén
masculí vol.
Es mostren 594844 resultats
■
robament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">robament</title>
Accessory
Etimologia: de robar
Body
masculí Acció de robar.
■
robament
masculí Acció de robar
robapàgines
<title type="display">robapàgines</title>
Body
masculí publicitat Anunci en una publicació impresa el format del qual és la reducció proporcional del format de la pàgina que ocupa, a fi que cap altre anunci d’aquella pàgina no pugui atreure més l’atenció del lector.
robapàgines
masculí publicitat Anunci en una publicació impresa el format del qual és la reducció proporcional del format de la pàgina que ocupa, a fi que cap altre anunci d’aquella pàgina no pugui atreure més l’atenció del lector
robar
<title type="display">robar</title>
Pronúncia: ruβá
-
verb transitiu
- [una cosa] to steal, rob.
- [persona] to rob.
- [casa] to break into, burgle.
- [un joc de cartes] to draw.
- [el mar] to eat away.
- robar el cor a algú to steal one’s heart (away).
- robar un petó to steal a kiss.
robar
verb transitiu una cosa to steal , rob persona to rob casa to break into , burgle un joc de cartes to draw el mar to eat away robar el cor a algú to steal one’s heart away robar un petó to steal a kiss
robar
<title type="display">robar</title>
Pronúncia: ruβá
-
verb transitiu
-
dret
voler.
Robar un televisor, voler un téléviseur .
- usat absolutament voler.
- figuradament [plagiar] plagier.
- jocs d'entreteniment [cartes] piocher.
- [el cor, l'ànima] conquérir, ravir.
- robar el temps [a algú] faire perdre le temps (à quelqu'un).
- robar hores al son (al dormir) voler des heures au sommeil.
- robar un petó voler un baiser.
- tenir el cor robat figuradament être entiché -e de (être épris -e de). Aquesta noia li té el cor robat, il s'est entiché de cette fille.
robar
verb transitiu dret voler Robar un televisor , voler un téléviseur usat absolutament voler figuradament plagiar plagier jocs d'entreteniment cartes piocher el cor, l'ànima conquérir , ravir robar el temps a algú faire perdre le temps à quelqu'un robar hores al son al dormir voler des heures au sommeil robar un petó voler un baiser tenir el cor robat figuradament être entiché -e de être épris -e de Aquesta noia li té el cor robat , il s'est entiché de cette fille
robar
robar
-
verb transitiu
- robar. Robar un rellotge, robar un reloj.
- usat absolutament robar. Posar aquests preus és robar, poner estos precios es robar.
- figuradament [el cor, l'ànima] robar.
- jocs d'entreteniment [cartes] robar.
robar
verb transitiu robar Robar un rellotge , robar un reloj usat absolutament robar Posar aquests preus és robar , poner estos precios es robar figuradament el cor, l'ànima robar jocs d'entreteniment cartes robar
robar
<title type="display">robar</title>
Body
-
- robar
INFINITIU
-
- robant
GERUNDI
-
- robat
- robada
- robats
- robades
PARTICIPI
-
-
- robo
- robes
- roba
- robem
- robeu
- roben
PRESENT
-
- robava
- robaves
- robava
- robàvem
- robàveu
- robaven
IMPERFET
-
- robí
- robares
- robà
- robàrem
- robàreu
- robaren
PASSAT
-
- robaré
- robaràs
- robarà
- robarem
- robareu
- robaran
FUTUR
-
- robaria
- robaries
- robaria
- robaríem
- robaríeu
- robarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- robi
- robis
- robi
- robem
- robeu
- robin
PRESENT
-
- robés
- robessis
- robés
- robéssim
- robéssiu
- robessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- roba
- robi
- robem
- robeu
- robin
IMPERATIU
robar
INFINITIU robar GERUNDI robant PARTICIPI robat robada robats robades INDICATIU PRESENT robo robes roba robem robeu roben IMPERFET robava robaves robava robàvem robàveu robaven PASSAT robí robares robà robàrem robàreu robaren FUTUR robaré robaràs robarà robarem robareu robaran CONDICIONAL robaria robaries robaria robaríem robaríeu robarien SUBJUNTIU PRESENT robi robis robi robem robeu robin IMPERFET robés robessis robés robéssim robéssiu robessin IMPERATIU roba robi robem robeu robin
robar
<title type="display">robar</title>
-
verb transitiu
- robar. Robar un reloj, robar un rellotge.
- [hurtar] furtar.
- [raptar] raptar.
- figuradament [el corazón, el alma] robar.
- jocs d'entreteniment [cartas] robar.
robar
verb transitiu robar Robar un reloj , robar un rellotge hurtar furtar raptar raptar figuradament el corazón, el alma robar jocs d'entreteniment cartas robar
robar
<title type="display">robar</title>
prendre. M'han pres la cartera.
desposseir, llevar a algú de la possessió d'una cosa.
despullar (per ext.), íd.
usurpar (un càrrec, un ofici, una dignitat, un domini)
fer córrer (una cosa) (fam.), robar-la.
furtar (→), robar d'amagat, sense violència ni intimidació.
fer córrer l'ungla (fig. i fam.), furtar.
arrambar amb (alguna cosa), robar-la.
polir (a algú una cosa) (fam.), íd.
pispar (fam.), íd.
afaitar (fig.)
mossegar (fam.)
emblar, prendre, robar.
desvalisar, robar a algú les coses que porta.
espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de la llei.
apoderar-se de (→)
apropiar-se (indegudament) de
arpar (fig.)
pillar, robar violentament una cosa.
pillardejar, pillar habitualment, sovint.
lladrunyar, lladreguejar o lladronejar, íd. Estava desenfeinat i lladrunyava sempre que podia.
extorquir, robar a algú una cosa abusant de la força, del poder, usant d'amenaces, etc.
piratejar, fer el pirata o fig., fer com un pirata.
desfalcar (→), robar fraudulentament uns diners que hom té sota la seva custòdia.
cisar. La minyona solia cisar cada dia que anava al mercat a fer les compres.
saquejar (→), entrar en un lloc i robar tot el que hi ha de valor.
sostreure o sostraure, robar fraudulentament.
depredar, robar amb violència i devastació.
saltejar, robar a una persona sortint-li al camí. El complement és la persona, no la cosa robada.
raptar, robar una persona. Els israelians van raptar Eichmann i el van portar a Israel per jutjar-lo.
explotar (una persona), robar-li, retenint-ho, el que de dret li pertoca pel seu treball.
escamotejar, robar, a algú, una cosa sense que ell se n'adoni.
defraudar, robar amb engany. Ha sabut defraudar els seus creditors.
rampinyar, rapissar o rapejar, furtar coses menudes.
rapinyar, robar violentament.
alleugerir (algú d'una cosa) (euf.), robar-la-hi.
manllevar o emmanllevar, es diu de vegades iròn. per robar.
plagiar (→), robar idees, paraules, etc., d'un autor o d'una obra literària o musical.
atracar, envestir algú per robar-lo. En si, no enclou la idea de robar. El van atracar, però no li van poder prendre res.
© Manuel Franquesa
desposseir, llevar a algú de la possessió d'una cosa.
despullar (per ext.), íd.
usurpar (un càrrec, un ofici, una dignitat, un domini)
fer córrer (una cosa) (fam.), robar-la.
furtar (→), robar d'amagat, sense violència ni intimidació.
fer córrer l'ungla (fig. i fam.), furtar.
arrambar amb (alguna cosa), robar-la.
polir (a algú una cosa) (fam.), íd.
pispar (fam.), íd.
afaitar (fig.)
mossegar (fam.)
emblar, prendre, robar.
desvalisar, robar a algú les coses que porta.
espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de la llei.
apoderar-se de (→)
apropiar-se (indegudament) de
arpar (fig.)
pillar, robar violentament una cosa.
pillardejar, pillar habitualment, sovint.
lladrunyar, lladreguejar o lladronejar, íd. Estava desenfeinat i lladrunyava sempre que podia.
extorquir, robar a algú una cosa abusant de la força, del poder, usant d'amenaces, etc.
piratejar, fer el pirata o fig., fer com un pirata.
desfalcar (→), robar fraudulentament uns diners que hom té sota la seva custòdia.
cisar. La minyona solia cisar cada dia que anava al mercat a fer les compres.
saquejar (→), entrar en un lloc i robar tot el que hi ha de valor.
sostreure o sostraure, robar fraudulentament.
depredar, robar amb violència i devastació.
saltejar, robar a una persona sortint-li al camí. El complement és la persona, no la cosa robada.
raptar, robar una persona. Els israelians van raptar Eichmann i el van portar a Israel per jutjar-lo.
explotar (una persona), robar-li, retenint-ho, el que de dret li pertoca pel seu treball.
escamotejar, robar, a algú, una cosa sense que ell se n'adoni.
defraudar, robar amb engany. Ha sabut defraudar els seus creditors.
rampinyar, rapissar o rapejar, furtar coses menudes.
rapinyar, robar violentament.
alleugerir (algú d'una cosa) (euf.), robar-la-hi.
manllevar o emmanllevar, es diu de vegades iròn. per robar.
plagiar (→), robar idees, paraules, etc., d'un autor o d'una obra literària o musical.
atracar, envestir algú per robar-lo. En si, no enclou la idea de robar. El van atracar, però no li van poder prendre res.
© Manuel Franquesa
robar
prendre M'han pres la cartera desposseir , llevar a algú de la possessió d'una cosa despullar per ext, íd usurpar un càrrec, un ofici, una dignitat, un domini fer córrer una cosa fam, robar-la furtar →, robar d'amagat, sense violència ni intimidació fer córrer l'ungla fig i fam, furtar arrambar amb alguna cosa, robar-la polir a algú una cosa fam, íd pispar fam, íd afaitar fig mossegar fam emblar , prendre, robar desvalisar , robar a algú les coses que porta espoliar , desposseir algú d'allò que li pertany Hom pot espoliar àdhuc valent-se de la llei apoderar-se de → apropiar-se indegudament…
robar
<title type="display">robar</title>
-
verb transitiu
- rauben, stehlen.
-
[Karten im Spiel]
abheben.
• [Trümpfe] herauszwingen. - robar (algú) jemanden berauben.
-
robar una casa
ein Haus ausrauben.
• in ein Haus einbrechen. - robar diners (el rellotge) a (algú) jemandem Geld (die Uhr) stehlen.
- robar la dona a (algú) jemandem die Frau wegnehmen.
- robar el cor d'(algú) jemandes Herz erobern.
- robar un petó a (algú) jemandem einen Kuss rauben.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
robar
verb transitiu rauben, stehlen Karten im Spiel abheben • Trümpfe herauszwingen robar algú jemanden berauben robar una casa ein Haus ausrauben • in ein Haus einbrechen robar diners el rellotge a algú jemandem Geld die Uhr stehlen robar la dona a algú jemandem die Frau wegnehmen robar el cor d'algú jemandes Herz erobern robar un petó a algú jemandem einen Kuss rauben © Günther Haensch i Abadia de Montserrat