Es mostren 594828 resultats

rogatiu
-iva

rogatiu

    adjectiu
  1. rogativo -va.
    2. femení plural
  2. rogativas, rogaciones.

rogatiu
-iva

adjectiu rogativo -va femení plural rogativas , rogaciones
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rogatiu
| rogativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rogatiu</title>

Partició sil·làbica: ro_ga_tiu
Etimologia: del b. ll. rogativus, -a, -um, íd., der. de rogare ‘demanar, pregar’
  1. adjectiu Que conté un prec, una pregària.
  2. femení plural litúrgia Súpliques públiques de caràcter penitencial, que hom fa processionalment en temps de calamitat pública o per demanar el bon temps.

■ rogatiu
| rogativa

adjectiu Que conté un prec, una pregària femení plural litúrgia Súpliques públiques de caràcter penitencial, que hom fa processionalment en temps de calamitat pública o per demanar el bon temps
Traducció
Diccionari Castellà Català

rogativa

rogativa

femení rogació , pregària plural rogatives pl , rogacions Hacer rogativas para pedir algo , fer rogatives per demanar alguna cosa
Diccionari Català Italià

rogatives

rogatives

femení plural rogative
Diccionari Castellà Català

rogativo
-va

rogativo
-va

adjectiu poc freqüent rogatiu -iva
Diccionari Francès Català

rogatoire

rogatoire

adjectiu dret rogatori -òria © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

rogatons


<title type="display">rogatons</title>

Pronúncia: ʀɔgatɔ̃
masculí plural familiarment rosegalls, bavalles f, sobralles f, resquícies f, raïssos.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rogatons

masculí plural familiarment rosegalls, bavalles f , sobralles f , resquícies f , raïssos © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

rogatori
-òria

rogatori
-òria

adjectiu Bitt © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

rogatori
-òria

rogatori
-òria

adjectiu rogatory
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rogatori
| rogatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rogatori</title>

Etimologia: del b. ll. rogatorius, -a, -um, íd., der. de rogare ‘demanar’
    adjectiu
  1. Que implica o conté un prec o súplica.
  2. dret romà Relatiu o pertanyent a la rogació.
  3. comissió rogatòria dret processal i dret internacional
    1. Exhort o encàrrec tramès per una autoritat judicial d’un territori a l’autoritat competent d’un altre, perquè executi dins la seva jurisdicció un acte de natura judicial.
    2. Instància d’un tribunal a un altre invitant-lo a un acte d’instrucció en el terme de la seva jurisdicció.

■ rogatori
| rogatòria

adjectiu Que implica o conté un prec o súplica dret romà Relatiu o pertanyent a la rogació comissió rogatòria dret processal i dret internacional Exhort o encàrrec tramès per una autoritat judicial d’un territori a l’autoritat competent d’un altre, perquè executi dins la seva jurisdicció un acte de natura judicial Instància d’un tribunal a un altre invitant-lo a un acte d’instrucció en el terme de la seva jurisdicció
Traducció