Es mostren 594827 resultats

ruddy

ruddy

rude


<title type="display">rude</title>

  1. (Dit d'una persona)
    toixarrut
    salvatge (hiperb.)
    aspriu
    tosc, mancat de polidesa.
    bast. Era una dona molt basta.
    rústec (≠ rústic). Persones rústegues, sense cap cultura.
    descortès
    grosser
    brusc. Un home brusc.
    brutal, extremament rude.
    angulós (caràcter)
    cantellós o cantellut
  2. (Dit del clima) → rigorós.



© Manuel Franquesa

rude

rude


<title type="display">rude</title>

Pronúncia: ruːd
    adjective
  1. [offensive] descortès, grosser, mal educat.
  2. don't be rude! no siguis mal educat!
  3. to be rude to someone respondre grosserament a algú, portar-se grosserament amb algú.
  4. you were very rude to me last night anit et vas portar molt grosserament amb mi.
  5. he was most rude va estar grosser d'allò més.
  6. it's rude to eat noisily és de mala educació de fer soroll en menjar.
  7. would it be rude of me to ask if...? fora indiscreció preguntar si...?
  8. how rude! que ordinari!

  9. [indecent] escabrós, indecent, verd.
  10. they sing rude songs canten cançons (molt) verdes.

  11. [uncivilized, etc.] grosser, rude, tosc.
  12. inculte.
  13. rude style estil (rústec \ tosc).
  14. rude voice veu aspra.
  15. rude verses versos mal tallats.

  16. [sudden] repentí, sobtat.
  17. [violent] violent.
  18. a rude shock un cop inesperat.
  19. a rude awakening una sorpresa desagradable.

  20. to be in rude health tenir (bona) salut, estar ple de salut, tenir salut per vendre, etc.



  21. FALSOS AMICS!

    The film is quite rude in parts, don’t let the children watch it. Algunes escenes de la pel·lícula són una mica verdes: no la deixeu veure a la canalla.
    It was a rude shock to learn that his mum had died, he was only seven. Va ser un xoc molt dur quan va saber la mort de la seva mare: només tenia set anys.

rude

rude


<title type="display">rude</title>

Pronúncia: ʀyd
    adjectiu
  1. [grossier, primitif] rústec -ega, rude lit.
  2. [grossier au toucher] rústec -ega, aspre -a, bast -a. Une étoffe très rude, un teixit molt rústec.
  3. [dur, pénible] dur -a, rude lit. Une rude épreuve, una prova dura (una rude prova).
  4. [difficile] dur -a, difícil, rebec -a. Un caractère rude, un caràcter difícil (rebec).
  5. [temps, température] cru -a, rigorós -osa, rude lit.
  6. [dur, sévère] cru -a, sever -a, rude lit.
  7. [redoutable] difícil, rude lit.
  8. familiarment [remarquable] bon -a, dels bons de les bones. Elle avait un rude appétit, tenia bona gana (una fam de les bones).
  9. en voir de rudes veure’n de verdes i de madures (o passar-les crues).
  10. être à rude épreuve ésser sotmès -esa a (o passar per) una prova dura.
  11. un rude gaillard un xicot valent.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

rude

rude

rude

rude

<title type="display">rude</title>

adjectiu rude, rozzo -a, brusco -a. Maneres rudes, maniere rudi. || [del temps] rigido -a, aspro -a, cruento -a, freddo -a. || [un combat] acerrimo -a, aspro -a, cruento -a. || [a l'oïda] acre, aspro -a, sgradevole.

rude

rude

rude

rude


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rude</title>

Accessory
Homòfon: ruda
Etimologia: del ll. rŭdis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
Body
    adjectiu
  1. Inculte, mancat de delicadesa, de refinament, de cortesia, de poliment. Un poble rude. Maneres rudes. Un llenguatge rude.
  2. Dit d’un temps cru, rigorós, dur de suportar. Un hivern, un clima, rude.
  3. Dit d’un combat, etc., cruent, aferrissat.
  4. Aspre, desagradable a l’oïda.

rude

rude

<title type="display">rude</title>

    adjectiu
  1. Que té poca delicadesa, que no segueix les normes considerades de bona educació. Una persona rude no sap menjar bé: tot ho agafa amb les mans, mastega fent soroll, parla amb la boca plena, etc.
  2. Es diu que el temps o el clima és rude si és difícil de suportar, si fa molt de fred o molta calor. Els països nòrdics tenen un clima rude.
rudesa

rude

rüde

rüde