adjectiu
1. zoologia salvatge, fer -a. Les animaux sauvages, els animals salvatges. Une grève sauvage, una vaga salvatge.
2. despectivament [insociable, farouche] feréstec -ega, salvatge, esquerp -a.
   • antigament [primitif] salvatge, primitiu -iva. Un peuple sauvage, un poble salvatge. L’homme civilisé et l’homme sauvage, l’home civilitzat i l’home salvatge. La vie sauvage, la vida salvatge.
3. [endroit] feréstec -ega, salvatge, esquerp -a.
4. bête sauvage salvatgina.
5. eaux sauvages geologia aigües salvatges.
6. cerisier sauvage botànica cirerer bord.
7. chat sauvage zoologia gat salvatge.
8. olivier sauvage botànica ullastre (o olivera f borda o salvatge o silvestre).
   • rosier sauvage roser silvestre (o englantiner).
masculí i femení
9. despectivament [personne rude, brutale] salvatge, bestiota, animalot -a, tros m de bèstia.
   1. [impoli] maleducat -ada, desconsiderat -ada, animalet m iròn, bestiola f iròn.
   2. antigament [primitif] salvatge, primitiu -iva. La théorie du bon sauvage, la teoria del bon salvatge.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi salvatgement, brutalment, amb brutalitat.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení
1. figuradament [enfant sans éducation] animalet iròn, bestiola f iròn, salvatget -a.
masculí
2. botànica arbrissó per a empeltar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. [brutalité] brutalitat, salvatgia, salvatgisme m.
2. [acte brutal] brutalitat, salvatjada, salvatgeria, cafrada.
3. [insociabilité] insociabilitat, caràcter m esquerp, esquerperia infr.
4. infreqüent [état sauvage] salvatgisme m.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení infreqüent salvatge [dona].


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç