Es mostren 594853 resultats

soltar


<title type="display">soltar</title>

    [Se conjuga como: acordar] verb transitiu
  1. deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall.
  2. [un preso] deixar anar, soltar, deslligar.
  3. desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç.
  4. deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda.
  5. [dejar salir de sí] fer, deixar anar. Soltar un eructo, fer un rot.
  6. fer, deixar anar. Esta carne suelta mucho jugo, aquesta carn fa molt de suc.
  7. [el vientre] relaxar.
  8. aeronàutica tirar, llançar, deixar anar.
  9. marina, marítim afluixar, amollar, deixar anar.
  10. familiarment engegar, clavar. Me ha soltado un sermón sobre la moral, m'ha engegat un sermó sobre la moral.
  11. familiarment sortir amb, dir. Soltar una tontería, dir una bestiesa.
  12. familiarment [un golpe] clavar, donar, etzibar, allargar. Soltar una bofetada, clavar una bufetada.
  13. familiarment [un tiro] amollar, etzibar.
  14. familiarment deixar anar, donar. Soltar cien euros, deixar anar cent euros.
  15. familiarment música [un gallo] fer.
  16. soltar una carcajada (o una risotada) esclafir una rialla (o el riure).
    17. verb pronominal
  17. escapolir-se, escapar-se. El ladrón se soltó de los policías, el lladre es va escapolir dels policies.
  18. [cuerda, nudo, etc] desfer-se, deslligar-se.
  19. [principiar] llançar-se. El niño se ha soltado a andar, el nen s'ha llançat a caminar.
  20. deixar-se anar. Soltarse el pelo, deixar-se anar els cabells.
  21. [un tornillo] descargolar-se.
  22. figuradament [el vientre] laxar-se.
  23. figuradament sortir-se'n. Soltarse en un empleo, sortir-se'n, en un treball.
  24. figuradament [volverse desenvuelta una persona] deseixir-se.
  25. figuradament llançar-se. Hacía mucho que no conducía y ahora se ha soltado, feia molt de temps que no conduïa i ara s'ha llançat.
  26. figuradament llançar-se, estrenar-se, deixar-se anar. Me cuesta soltarme en francés, em costa de llançar-me en francès.

soltar

Se conjuga como acordar verb transitiu deixar anar , soltar Soltó al caballo , va deixar anar el cavall un preso deixar anar , soltar , deslligar desfer , deslligar Soltar un lazo , desfer un llaç deixar anar , amollar , afluixar Suelta un poco más de cuerda , deixa anar una mica més de corda dejar salir de sí fer , deixar anar Soltar un eructo , fer un rot fer , deixar anar Esta carne suelta mucho jugo , aquesta carn fa molt de suc el vientre relaxar aeronàutica tirar , llançar , deixar anar marina, marítim afluixar , amollar , deixar anar familiarment engegar , clavar…
Conjugador Català

soltar


<title type="display">soltar</title>

    1. INFINITIU

    1. soltar

    2. GERUNDI

    1. soltant

    3. PARTICIPI

    1. soltat
    2. soltada
    3. soltats
    4. soltades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. solto
      2. soltes
      3. solta
      4. soltem
      5. solteu
      6. solten

      2. IMPERFET

      1. soltava
      2. soltaves
      3. soltava
      4. soltàvem
      5. soltàveu
      6. soltaven

      3. PASSAT

      1. soltí
      2. soltares
      3. soltà
      4. soltàrem
      5. soltàreu
      6. soltaren

      4. FUTUR

      1. soltaré
      2. soltaràs
      3. soltarà
      4. soltarem
      5. soltareu
      6. soltaran

      5. CONDICIONAL

      1. soltaria
      2. soltaries
      3. soltaria
      4. soltaríem
      5. soltaríeu
      6. soltarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. solti
      2. soltis
      3. solti
      4. soltem
      5. solteu
      6. soltin

      2. IMPERFET

      1. soltés
      2. soltessis
      3. soltés
      4. soltéssim
      5. soltéssiu
      6. soltessin

    6. IMPERATIU

    1. solta
    2. solti
    3. soltem
    4. solteu
    5. soltin

soltar

INFINITIU soltar GERUNDI soltant PARTICIPI soltat soltada soltats soltades INDICATIU PRESENT solto soltes solta soltem solteu solten IMPERFET soltava soltaves soltava soltàvem soltàveu soltaven PASSAT soltí soltares soltà soltàrem soltàreu soltaren FUTUR soltaré soltaràs soltarà soltarem soltareu soltaran CONDICIONAL soltaria soltaries soltaria soltaríem soltaríeu soltarien SUBJUNTIU PRESENT solti soltis solti soltem solteu soltin IMPERFET soltés soltessis soltés soltéssim soltéssiu soltessin IMPERATIU solta solti soltem solteu soltin
Diccionari Català Alemany

soltar

soltar

verb transitiu aus-, frei-, loslassen Frage, Rätsel lösen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

soltar


<title type="display">soltar</title>

Pronúncia: sultá
    verb transitiu
  1. to release.
  2. to let go of, drop.
  3. to free, set free.
  4. to let loose.
  5. to loosen.
  6. [donar la solució] to resolve, settle, solve, clear up.

soltar

verb transitiu to release to let go of , drop to free , set free to let loose to loosen donar la solució to resolve , settle , solve , clear up
Diccionari Català Italià

soltar

soltar

verb transitiu deixar anar lasciare andare, liberare || una qüestió difícil risolvere, chiarire, giungere alla soluzione
Diccionari Català francès

soltar

soltar

verb transitiu deixar anar lâcher , relâcher Soltar de la presó , relâcher de la prison un assumpte difícil résoudre
Diccionari de sinònims Franquesa

solter


<title type="display">solter</title>

  1. adj. → sol, solt, aïllat.
  2. Esp., que no ha contret matrimoni.
    fadrí (usat adjectivament). Tan vell, i encara és fadrí.
    celibatari (m. i f.). També s'usa adjectivament. Un home celibatari no pot parlar, amb coneixement de causa, del matrimoni.
    lliure. Un home, una dona, lliure, no casat.
    conco (m.) i conca (f.), fadrí i fadrina vells.
    matxutxo (dial.), íd.
    vellard (adj. i m. i f.), persona fadrina a qui ha passat el temps de casar-se.
    renoc (adj., fig.), dit d'un fadrí vell. Un oncle renoc. També s'usa substantivat. A can Bruguera sempre hi ha renocs.
    Compareu: misògam (adj.): que odia el matrimoni.



© Manuel Franquesa

solter

adj → sol , solt , aïllat Esp, que no ha contret matrimoni fadrí usat adjectivament Tan vell , i encara és fadrí celibatari m i f També s'usa adjectivament Un home celibatari no pot parlar , amb coneixement de causa , del matrimoni lliure Un home, una dona, lliure , no casat conco m i conca f , fadrí i fadrina vells matxutxo dial, íd vellard adj i m i f , persona fadrina a qui ha passat el temps de casar-se renoc adj , fig, dit d'un fadrí vell Un oncle renoc També s'usa substantivat A can Bruguera sempre hi ha renocs Compareu misògam adj que odia el matrimoni © Manuel…
Diccionari Català Castellà

solter
-a

solter

    adjectiu
  1. [solt, lliure] suelto -ta, libre.
    2. adjectiu i masculí i femení
  2. [no casat] soltero -ra.
  3. acomiadar-se de solter familiarment despedirse de soltero.

solter
-a

adjectiu solt, lliure suelto -ta , libre adjectiu i masculí i femení no casat soltero -ra acomiadar-se de solter familiarment despedirse de soltero
Diccionari Català Anglès

solter
-a

solter
-a

adjectiu solt no casat unmarried , single masculí i femení home bachelor , unmarried man dona single woman , spinster
Diccionari Català Alemany

solter


<title type="display">solter</title>

    adjectiu
  1. ledig, unverheiratet.
  2. quedar-se (od lit restar) solter unverheiratet bleiben, umg sitzen bleiben.
    3. masculí i femení
  3. Ledige(r m) m/f.
  4. Jung-geselle m, -gesellin f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

solter

adjectiu ledig, unverheiratet quedar-se od lit restar solter unverheiratet bleiben, umg sitzen bleiben masculí i femení Lediger m m/f Jung-geselle m , -gesellin f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat