Es mostren 594853 resultats

sortint

sortint

sortint

sortint

sortint

sortint

sortint


<title type="display">sortint</title>

    adjectiu
  1. [que surt enfora] saliente, salido -da.
  2. heràldica [ixent] saliente, saliendo.
  3. masculí
  4. [part sortint] saliente.
  5. construcció [volada] saledizo (o salidizo p fr), voladizo.

sortint

sortint

sortint

sortint

<title type="display">sortint</title>

    adjectiu
  1. Que sobresurt. Les granotes tenen els ulls sortints.
  2. nom masculí
  3. Un sortint és una part que sobresurt d'una cosa. Un balcó és un sortint d'una façana.

sortint

sortint

sortint

sortint

sortint

sortir


<title type="display">sortir</title>

    verb intransitiu
  1. hinaus-, heraus-gehen.
  2. hinaus-, heraus-fahren.
  3. heraus-treten.
  4. aus-, weg-, fort-gehen.
  5. ab-fahren, -reisen, aufbrechen (cap a, devers nach dat).
  6. aufgehen (Saat, Sonne).
  7. militar ausfallen.
    • einen Ausfall machen.
  8. arts gràfiques herauskommen.
  9. herausgehen, weggehen (Fleck).
  10. sortir bé (malament) gelingen, gut (schlecht) ausgehen oder ausfallen.
  11. sortir car també figuradament teuer zu stehen kommen.
  12. sortir en favor d'(algú) für jemanden eintreten.
  13. sortir de maldecaps od de trifulgues aus der Verlegenheit herauskommen.
  14. sortir fiador d'(algú) für jemanden bürgen.
  15. sortir(-ne) plorant am Ende losheulen.
  16. sortir(-hi) od sortir(-ne) perdent schlecht (dabei) abschneiden.
    • einen Verlust (daraus) erleiden.
  17. sortir de polleguera figuradament sich nicht mehr beherrschen können.
    • wütend werden.
  18. sortir de la presó aus dem Gefängnis entlassen werden.
  19. medicina sortir d'una malaltia eine Krankheit hinter sich haben.
  20. sortir d'uns pares dolents von schlechten (oder bösen) Eltern abstammen.
  21. sortir en públic sich in der Öffentlichkeit zeigen.
  22. la millor obra sortida de les seves mans das beste Werk von seiner Hand.
  23. fer sortir (algú) jemanden auffordern hinauszugehen.
  24. verb reflexiu sortir-se amb la seva tun, was man will.
    • seinen Dickkopf durchsetzen.
  25. sortir-se'n sich aus der Affäre ziehen.
    1. zurechtkommen (mit), umg klarkommen (mit).
    2. es fertig bringen, umg es hinkriegen.
  26. ja se'n surten sols, ara jetzt kommen sie schon allein zurecht.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sortir

sortir


<title type="display">sortir</title>

Pronúncia: surtí
    verb intransitiu
  1. sortir. Sortir de missa, del cinema, de casa, sortir de la messe, du cinéma, de chez soi.
  2. [del seu propi lloc] sortir, déborder. Sortir de mare, sortir de son lit (déborder). Sortir de la qüestió, sortir du sujet.
  3. [anar-se'n] sortir.
  4. [posar-se en marxa] partir, s'en aller.
  5. [aparèixer, un astre] se lever pron. El sol surt a les vuit, le soleil se lève à huit heures.
  6. [un queixal] pousser.
  7. [una publicació] paraître, sortir.
  8. figuradament [d'una dificultat] se sortir pron, se tirer pron.
  9. [als jocs] avoir la main.
  10. [els vegetals] lever, pousser.
  11. [al teatre] entrer en scène.
  12. se révéler pron, être, marcher. Aquell dia, la maniobra li va sortir bé, ce jour-là, la manœuvre a bien marché. La comèdia ha sortit molt bé, la pièce a été excellente.
  13. [en una elecció] être élu -e. Ha sortit el nostre candidat, notre candidat a été élu.
  14. [en una rifa, sorteig] être. Sortir premiat, être récompensé.
  15. [un número] sortir, être tiré.
  16. [provenir] provenir.
  17. [formar relleu] dépasser, faire saillie.
  18. [una fruita, un xarop, etc] être. El xarop ha sortit massa espès, le sirop a été trop épais.
  19. [d'una malaltia] relever.
  20. comerç i mercat [una mercaderia] se vendre pron, bien marcher.
  21. amb quina una me'n surts, ara! despectivament tu as de drôles de propositions à me faire!
  22. sortir amb bestieses dire des bêtises.
  23. sortir a trobar algú aller à la rencontre de quelqu'un.
  24. sortir bé [un afer] réussir (bien marcher).
  25. sortir de dubtes savoir à quoi s'en tenir (en avoir le cœur net).
  26. sortir malament rater (échouer, mal marcher).
  27. sortir rabent (disparat) partir comme un trait (comme une flèche).
  28. sortir-se amb la seva arriver à ses fins (avoir, obtenir gain de cause). Sortir-se'n (molt, prou) , bien s'en tirer (s'en tirer avec les honneurs).
  29. sortir-se'n s'en tirer (s'en sortir, réussir).

sortir