<title type="display">subir</title>
-
verb transitiu
- pujar. Subir las escaleras, pujar les escales.
- pujar. Súbeme las maletas, puja'm les maletes.
- [precio, valor] apujar, alçar. Subir los impuestos, apujar els impostos.
- [construir] pujar, aixecar, dreçar, bastir. Los albañiles suben una pared, els paletes aixequen una paret.
- [hacer más alto] pujar, alçar.
- [erguir] alçar, dreçar. Subir la cabeza, alçar el cap.
- música apujar-se de, fer pujar, elevar. Subir el tono, apujar-se de (o fer pujar el) to. verb intransitiu
- pujar, muntar. Subir al ático, pujar (o muntar) a l'àtic. Subir a un árbol, pujar en un (o dalt d'un) arbre.
- [en un vehículo] pujar, muntar. Subir a la barca, a una barca, pujar a la barca, en una barca.
- [un río, una marea, una pared] pujar.
- [fiebre] pujar.
- [ascender, importar] pujar, ascendir. Los gastos extras suben a cincuenta euros, les despeses extraordinàries pugen a cinquanta euros.
- [la bolsa] pujar.
- música apujar-se pron.
- figuradament [de categoría social] pujar. Subir gracias al dinero, pujar gràcies als diners. verb pronominal
- pujar intr, enfilar-se. Se subió a un árbol, pujà dalt d'un arbre. El gato se subió a la buhardilla, el gat s'enfilà dalt de les golfes.
- [los calcetines, pantalones, etc] tirar-se amunt, alçar-se.
- [los humos, el vino] pujar intr.
- [de tono] apujar-se.