Es mostren 594823 resultats

suelda

suelda

femení botànica consuelda consolda major
Diccionari Castellà Català

sueldacostilla

sueldacostilla

femení botànica Ornithogalum umbellatum llet de gallina
Diccionari Castellà Català

sueldo

sueldo

masculí moneda sou moneda romana sou paga sou a sueldo a sou sueldo base sou base sueldo tope sou límit
Diccionari Castellà Català

suelo


<title type="display">suelo</title>

    masculí
  1. sòl, soler, terra.
  2. terra. Los niños estaban jugando en el suelo, els nens jugaven per terra. Caerse al suelo, caure a terra.
  3. agricultura sòl, soler, terra.
  4. [de un pan] sola f.
  5. [de un recipiente] fons, cul.
  6. figuradament terra f. Suelo natal, terra natal.
  7. arrastrar por el suelo (o los suelos) figuradament i familiarment [desacreditar] arrossegar pel fang (o pel llot).
  8. arrastrarse por los suelos figuradament i familiarment [humillarse] arrossegar-se com un cuc, arrossegar-se als peus d'algú, doblegar l'esquena.
  9. besar el suelo figuradament i familiarment [caerse de bruces] caure (o fotre's) de morros.
  10. caerse al suelo caure a terra.
  11. caerse al suelo figuradament i familiarment [irse al suelo] tornar-se aiguapoll, anar a malguany, anar-se'n en orri.
  12. dar consigo en el suelo figuradament i familiarment [caerse] caure a terra, anar de trompis.
  13. dar en el suelo con [una cosa] tirar per terra.
  14. echar al suelo [derribar] tirar a terra.
  15. echar al suelo (o por el suelo) figuradament i familiarment [planes, proyectos] engegar a rodar, fer anar en orri.
  16. echarse al suelo tirar-se a terra.
  17. echarse al suelo (o besar el suelo) figuradament i familiarment [humillarse] arrossegar-se com un cuc, arrossegar-se als peus d'algú, doblegar l'esquena.
  18. estar por los suelos figuradament i familiarment [abatido] estar capbaix, estar barres a pit, semblar una ànima en pena.
  19. estar por los suelos figuradament i familiarment [barato] estar a un preu llençat (o irrisori).
  20. irse al suelo figuradament i familiarment tornar-se aiguapoll, anar a malguany, anar-se'n en orri.
  21. medir el suelo figuradament i familiarment [dar consigo en el suelo] caure a terra, anar de trompis.
  22. poner (o tirar) por los suelos figuradament i familiarment arrossegar pel fang (o pel llot).
  23. venirse al suelo [hundirse] anar-se'n a terra, ensorrar-se, enfonsar-se.
  24. venirse al suelo figuradament [frustrarse] tornar-se aiguapoll, anar a malguany, anar-se'n en orri.

suelo

masculí sòl , soler , terra terra Los niños estaban jugando en el suelo , els nens jugaven per terra Caerse al suelo , caure a terra agricultura sòl , soler , terra de un pan sola f de un recipiente fons , cul figuradament terra f Suelo natal , terra natal arrastrar por el suelo o los suelos figuradament i familiarment desacreditar arrossegar pel fang o pel llot arrastrarse por los suelos figuradament i familiarment humillarse arrossegar-se com un cuc , arrossegar-se als peus d'algú , doblegar l'esquena besar el suelo figuradament i familiarment caerse de bruces caure…
Diccionari Castellà Català

suelta


<title type="display">suelta</title>

    femení
  1. [acción de soltar] amollament m, afluixada, afluixament m.
  2. poc freqüent llibertat, independència. Cuando te cases no tendrás tanta suelta, quan et casis no tindràs tanta llibertat.
  3. [del caballo] trava.
  4. [bueyes] tir de recanvi m.
  5. dar suelta donar permís.

suelta

femení acción de soltar amollament m , afluixada , afluixament m poc freqüent llibertat , independència Cuando te cases no tendrás tanta suelta , quan et casis no tindràs tanta llibertat del caballo trava bueyes tir de recanvi m dar suelta donar permís
Diccionari Castellà Català

sueltamente

sueltamente

adverbi con soltura soltament
Diccionari Castellà Català

suelto
-ta


<title type="display">suelto</title>

    adjectiu
  1. [participio pasado de soltar]
  2. [libre] solt -a, solter -a.
  3. [separado] solt -a, escadusser -a.
  4. [holgado] folgat -ada, balder -a.
  5. [desparejado] solt -a, desparió -ona, desparionat -ada. Un calcetín suelto, un mitjó solt.
  6. solt -a. Tener la lengua suelta, tenir la llengua solta.
  7. [suelto de vientre] fluix -a de ventre.
  8. figuradament [lenguaje, estilo] àgil.
  9. [no envasado] a lloure, a la baldor, a balquena. Venden el arroz suelto, venen l'arròs a lloure.
  10. [pelo] solt -a, deslligat -ada, desfet -a.
  11. [disgregado] desprès -esa. Los granos del arroz deben quedar sueltos, els grans de l'arròs han de quedar despresos.
  12. [dinero] menut -uda, en monedes. Necesito dinero suelto, necessito moneda menuda.
  13. [hoja] volant. Hojas sueltas, fulls volants.
  14. [pieza] separat -ada.
  15. suelto de vientre fluix de ventre.
    16. masculí
  16. [dinero suelto] menuts pl, canvi, moneda menuda f, xavalla f, engrunats pl. No tengo suelto, no tinc canvi.
  17. [de un periódico] entrefilet.

suelto
-ta

adjectiu participio pasado de soltar libre solt -a , solter -a separado solt -a , escadusser -a holgado folgat -ada , balder -a desparejado solt -a , desparió -ona , desparionat -ada Un calcetín suelto , un mitjó solt solt -a Tener la lengua suelta , tenir la llengua solta suelto de vientre fluix -a de ventre figuradament lenguaje, estilo àgil no envasado a lloure , a la baldor , a balquena Venden el arroz suelto , venen l'arròs a lloure pelo solt -a , deslligat -ada , desfet -a disgregado desprès -esa Los granos del arroz deben quedar sueltos , els grans de l…
Diccionari der aranés

suenh

<title type="display">suenh </title>

    nòm m Atencion que se met entà hèr ua causa.

    Català: cura f, esment, atenció f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

suenh

nòm m Atencion que se met entà hèr ua causa Català cura f , esment, atenció f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari der aranés

suenhar

<title type="display">suenhar </title>

    v tr Susvelhar o ajudar damb interès a ua persona o ua causa. Tier-ne compde.

    Català: cuidar, cuidar-se de, tenir cura de


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

suenhar

v tr Susvelhar o ajudar damb interès a ua persona o ua causa Tier-ne compde Català cuidar, cuidar-se de, tenir cura de © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari der aranés

suenhat, -ada

<title type="display">suenhat, -ada </title>

    adj m f Que s’a prenut suenh d’ua persona, d’un animau o d’ua causa.

    Català: acurat -ada, curós -osa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

suenhat, -ada

adj m f Que s’a prenut suenh d’ua persona, d’un animau o d’ua causa Català acurat -ada, curós -osa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana