Es mostren 594827 resultats

suspender


<title type="display">suspender</title>

    verb transitiu
  1. [colgar] suspendre.
  2. figuradament [interrumpir] suspendre. Suspender las conferencias, suspendre les conferències.
  3. suspendre. Suspender los pagos, suspendre els pagaments.
  4. [admirar] embadalir.
  5. [exámenes] suspendre. Me han suspendido, m'han suspès.
    6. verb pronominal
  6. [interrumpirse] interrompre's, aturar-se.
  7. [caballo] arborar-se, encabritar-se.
  8. figuradament [embelesarse] embadalir-se.

suspender

verb transitiu colgar suspendre figuradament interrumpir suspendre Suspender las conferencias , suspendre les conferències suspendre Suspender los pagos , suspendre els pagaments admirar embadalir exámenes suspendre Me han suspendido , m'han suspès verb pronominal interrumpirse interrompre's , aturar-se caballo arborar-se , encabritar-se figuradament embelesarse embadalir-se
Diccionari Anglès Català

suspender belt

suspender belt

noun portalligacames
Diccionari Alemany Català

suspendieren

suspendieren

verb transitiu -te, hat -t destituir, suspendre © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

Suspendierung

Suspendierung

femení destitució, suspensió temporal © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català Anglès

suspendre


<title type="display">suspendre</title>

Pronúncia: suspɛ́ndɾə
    verb transitiu
  1. [objecte] to hang, hang up, suspend (de from on).
  2. figuradament [treball, pagament] to stop, suspend.
  3. [sessió, reunió] to adjourn.
  4. [interrompre] to interrupt.
  5. [exàmens] to fail.
  6. [admirar] to astound, astonish, fill with wonder.
  7. [privar per algun temps del càrrec] to suspend.

suspendre

verb transitiu objecte to hang , hang up , suspend de from on figuradament treball, pagament to stop , suspend sessió, reunió to adjourn interrompre to interrupt exàmens to fail admirar to astound , astonish , fill with wonder privar per algun temps del càrrec to suspend
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suspendre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suspendre</title>

Etimologia: del ll. suspendēre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. [emprat especialment en participi passat]
    1. Tenir una cosa en l’aire de manera que pengi. Una bola suspesa per un fil al sostre.
    2. figuradament L’auditori estava suspès dels seus llavis.
    1. Tenir algun temps deturat el curs d’una cosa. Suspendre els treballs començats.
    2. Diferir momentàniament. Suspendre els pagaments. Suspendre una sentència.
  3. Privar algú per algun temps del seu càrrec, de les seves funcions, del seu sou, etc. Suspendre un professor de les seves funcions i el seu sou.
    1. Negar l’aprovació a un examinand. Dels vint estudiants d’aquell curs n’han suspesos quatre.
    2. usat absolutament El professor de matemàtiques suspèn molt.
    1. Rebre la qualificació de suspens (en una assignatura). Pel juny vaig suspendre el llatí.
    2. usat absolutament He tornat a suspendre.

■ suspendre

verb transitiu emprat especialment en participi passat Tenir una cosa en l’aire de manera que pengi Una bola suspesa per un fil al sostre figuradament L’auditori estava suspès dels seus llavis Tenir algun temps deturat el curs d’una cosa Suspendre els treballs començats Diferir momentàniament Suspendre els pagaments Suspendre una sentència Privar algú per algun temps del seu càrrec, de les seves funcions, del seu sou, etc Suspendre un professor de les seves funcions i el seu sou Negar l’aprovació a un examinand Dels vint estudiants d’aquell curs n’han suspesos quatre usat absolutament El…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

suspendre


<title type="display">suspendre</title>

    verb transitiu
  1. [penjar] suspender.
  2. [interrompre] suspender, interrumpir. Suspendre els treballs començats, suspender los trabajos comenzados.
  3. [d'un càrrec, del sou] suspender.
  4. [en un examen] suspender, catear fam. M'han suspès, me han suspendido.

suspendre

verb transitiu penjar suspender interrompre suspender , interrumpir Suspendre els treballs començats , suspender los trabajos comenzados d'un càrrec, del sou suspender en un examen suspender , catear fam M'han suspès , me han suspendido
Conjugador Català

suspendre


<title type="display">suspendre</title>

    1. INFINITIU

    1. suspendre

    2. GERUNDI

    1. suspenent

    3. PARTICIPI

    1. suspès
    2. suspesa
    3. suspesos
    4. suspeses

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. suspenc
      2. suspens
      3. suspèn
      4. suspenem
      5. suspeneu
      6. suspenen

      2. IMPERFET

      1. suspenia
      2. suspenies
      3. suspenia
      4. suspeníem
      5. suspeníeu
      6. suspenien

      3. PASSAT

      1. suspenguí
      2. suspengueres
      3. suspengué
      4. suspenguérem
      5. suspenguéreu
      6. suspengueren

      4. FUTUR

      1. suspendré
      2. suspendràs
      3. suspendrà
      4. suspendrem
      5. suspendreu
      6. suspendran

      5. CONDICIONAL

      1. suspendria
      2. suspendries
      3. suspendria
      4. suspendríem
      5. suspendríeu
      6. suspendrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. suspengui
      2. suspenguis
      3. suspengui
      4. suspenguem
      5. suspengueu
      6. suspenguin

      2. IMPERFET

      1. suspengués
      2. suspenguessis
      3. suspengués
      4. suspenguéssim
      5. suspenguéssiu
      6. suspenguessin

    6. IMPERATIU

    1. suspèn
    2. suspengui
    3. suspenguem
    4. suspeneu
    5. suspenguin

suspendre

INFINITIU suspendre GERUNDI suspenent PARTICIPI suspès suspesa suspesos suspeses INDICATIU PRESENT suspenc suspens suspèn suspenem suspeneu suspenen IMPERFET suspenia suspenies suspenia suspeníem suspeníeu suspenien PASSAT suspenguí suspengueres suspengué suspenguérem suspenguéreu suspengueren FUTUR suspendré suspendràs suspendrà suspendrem suspendreu suspendran CONDICIONAL suspendria suspendries suspendria suspendríem suspendríeu suspendrien SUBJUNTIU PRESENT suspengui suspenguis suspengui suspenguem suspengueu suspenguin IMPERFET suspengués suspenguessis suspengués suspenguéssim…
Diccionari de sinònims Franquesa

suspendre

suspendre

→ penjar , sostenir → aturar , ajornar desnonar Plovia, i van desnonar la processó → privar Negar l'aprovació a un examinand desaprovar ≠ reprovar Els alumnes desaprovats als primers exàmens carbassejar o donar carbassa fam tombar en l'argot dels estudiants © Manuel Franquesa
Diccionari Francès Català

suspendre


<title type="display">suspendre</title>

Pronúncia: syspɑ̃dʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament suspendre. Suspendre les combats, suspendre els combats.
  2. [pendre] penjar, suspendre.
  3. suspendre les paiements suspendre els pagaments.
    4. verb pronominal
  4. aferrar-se, enganxar-se. Les enfants se suspendaient à ses jupons, els nens se li enganxaven a les faldilles.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

suspendre

verb transitiu pròpiament i figuradament suspendre Suspendre les combats , suspendre els combats pendre penjar, suspendre suspendre les paiements suspendre els pagaments verb pronominal aferrar-se, enganxar-se Les enfants se suspendaient à ses jupons , els nens se li enganxaven a les faldilles © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç