<title type="display">temptar</title>
verb transitiu tentare. || [intentar] tentare. Temptar de bell nou, tentare ancora. || tentare, azzardare, arrischiare. || tentare. Estic temptat de fer-ho, sono tentato di farlo.
Es mostren 594845 resultats
temptar
temptar
verb transitiu tentare || intentar tentare Temptar de bell nou , tentare ancora || tentare, azzardare, arrischiare || tentare Estic temptat de fer-ho , sono tentato di farlo
temptar
<title type="display">temptar</title>
[! Amb MPT]
verb Una persona o una cosa ens tempta si ens desperta el desig de fer una cosa que no hem de fer, que no ens convé o que no teníem previst de fer. Si estem temptats de fer una cosa, tenim ganes de fer-la, però no acabem de decidir-nos.
temptador
temptar
Amb MPT verb Una persona o una cosa ens tempta si ens desperta el desig de fer una cosa que no hem de fer, que no ens convé o que no teníem previst de fer Si estem temptats de fer una cosa, tenim ganes de fer-la, però no acabem de decidir-nos temptador
■
temptar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temptar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. temptare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
verb
transitiu
-
- Posar a prova. Temptar la paciència d’algú. Déu temptà Abraham. Temptar fortuna.
- temptar Déu religió Posar a prova la bondat o la paciència de Déu fent una cosa dolenta, exposant-se a un perill, etc.
- Tractar d’acomplir o d’aconseguir una cosa malgrat els obstacles, etc. Temptar una empresa difícil. Temptem un darrer esforç.
-
- Induir o tractar d’induir algú a alguna cosa, especialment prohibida o dolenta. Ésser temptat pel diable.
- Excitar el desig. Ja em tempta de venir amb vosaltres, però avui no puc. Estic temptat de fer-ho.
■
temptar
verb transitiu Posar a prova Temptar la paciència d’algú Déu temptà Abraham Temptar fortuna temptar Déu religió Posar a prova la bondat o la paciència de Déu fent una cosa dolenta, exposant-se a un perill, etc Tractar d’acomplir o d’aconseguir una cosa malgrat els obstacles, etc Temptar una empresa difícil Temptem un darrer esforç Induir o tractar d’induir algú a alguna cosa, especialment prohibida o dolenta Ésser temptat pel diable Excitar el desig Ja em tempta de venir amb vosaltres, però avui no puc Estic temptat de fer-ho
temptation
<title type="display">temptation</title>
Pronúncia: tɛmpˈteɪʃən
-
noun
- temptació, incitació.
- atractiu.
- ganes pl.
- there is a temptation to + infinitive hi ha una (certa) tendència a + infinitiu.
- to (give way \ yield) to temptation cedir a la temptació.
- to resist temptation resistir a la temptació (of + gerund de + infinitiu).
- to (put \ throw) temptation in someone's way exposar algú a la temptació.
temptation
noun temptació , incitació atractiu ganes pl there is a temptation to + infinitive hi ha una certa tendència a + infinitiu to give way \ yield to temptation cedir a la temptació to resist temptation resistir a la temptació of + gerund de + infinitiu to put \ throw temptation in someone's way exposar algú a la temptació
■
temptatiu
| temptativa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temptatiu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: temp_ta_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. temptatus, -a, -um, participi de temptare ‘temptar’
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. temptatus, -a, -um, participi de temptare ‘temptar’
Body
- adjectiu Apte a temptar, temptador.
-
femení
- Acció de temptar una cosa. Una temptativa infructuosa.
- dret penal Propòsit i començament d’execució d’un delicte que no arriba a realitzar-se per circumstàncies independents de la voluntat del culpable. És anomenada, impròpiament, conat.
■
temptatiu
| temptativa
adjectiu Apte a temptar, temptador femení Acció de temptar una cosa Una temptativa infructuosa dret penal Propòsit i començament d’execució d’un delicte que no arriba a realitzar-se per circumstàncies independents de la voluntat del culpable És anomenada, impròpiament, conat
temptatiu
-iva
<title type="display">temptatiu</title>
adjectiu tentatore -trice.
femení tentativo m, prova. || dr tentativo m. || temptativa de robatori, d'homicidi tentata rapina, tentato omicidio.
femení tentativo m, prova. || dr tentativo m. || temptativa de robatori, d'homicidi tentata rapina, tentato omicidio.
temptatiu
-iva
adjectiu tentatore -trice femení tentativo m , prova || dr tentativo m || temptativa de robatori , d'homicidi tentata rapina, tentato omicidio
temptatiu
-iva
<title type="display">temptatiu</title>
Pronúncia: təmtətíw
-
adjectiu
- temptador. femení
- tentative.
temptatiu
-iva
adjectiu temptador femení tentative
temptativa
<title type="display">temptativa</title>
→ intent.
atemptat, temptativa criminal contra algú o contra alguna cosa.
Compareu: provatura
© Manuel Franquesa
atemptat, temptativa criminal contra algú o contra alguna cosa.
Compareu: provatura
© Manuel Franquesa
temptativa
→ intent atemptat , temptativa criminal contra algú o contra alguna cosa Compareu provatura © Manuel Franquesa
temptativa
<title type="display">temptativa </title>
Body
- nòm f Accion damb era que se sage, s’experimente, se pròve de hèr quauquarren.
Català: temptativa
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
temptativa
nòm f Accion damb era que se sage, s’experimente, se pròve de hèr quauquarren Català temptativa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana