Es mostren 594827 resultats

tendre
-a

<title type="display">tendre</title>

adjectiu tenero -a. Carn tendra, carne tenera. || [que no s'ha endurit] fresco -a. Pintura tendra, intonaco fresco. || [novell] tenero -a, nuovo -a. || tenero -a. De tendra edat, di tenera età. || fig tenero -a, affettuoso -a, amoroso -a.

tendre
-a

tendre

<title type="display">tendre</title>

    adjectiu
  1. Que es pot trencar, tallar i mastegar fàcilment, que no es dur. Una carn tendra es pot tallar amb qualsevol ganivet. La fruita madura és tendra i sucosa.
  2. Que té poc temps, que és nou o novell. A la primavera, alguns arbres s'omplen de brots i fulles tendres.
  3. Es diu que una persona és tendra si de seguida es deixa portar pels sentiments de bondat, d'afecte i d'amor. També parlem de paraules o expressions tendres, que són plenes d'afecte i bons sentiments.
entendrir

tendre

tendre


<title type="display">tendre</title>

    adjectiu també gastronomia
  1. zart.
  2. [Laub auch, Brot, Farbe] frisch.
  3. figuradament zartfühlend.
    1. zart.
    2. sanft.
    3. zärtlich.
  4. per extensió liebevoll.
    • gefühlvoll.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

tendre

tendre
-a


<title type="display">tendre</title>

Pronúncia: tɛ́ndɾə
    adjectiu
  1. tendre. Aquesta carn és molt tendra, cette viande est très tendre.
  2. [que no s'ha endurit] fragile. Una pintura tendra, une peinture fragile.
  3. [novell] tendre, nouveau -elle. Fulles tendres, des feuilles tendres. De tendra edat, d'âge tendre.
  4. figuradament tendre. Un cor tendre, un cœur tendre. Paraules tendres, des paroles tendres.

tendre
-a

tendre
| tendra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tendre</title>

Accessory
Etimologia: del ll. tĕner, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
    1. Que es deixa fàcilment encetar, mastegar. Carn tendra.
    2. Que no s’ha endurit. La pintura encara és tendra.
    3. Novell. Fulles tendres. Una branca tendra. Una noia tendra. De tendra edat.
  1. figuradament
    1. Dit d’una persona que cedeix fàcilment a les impressions sentimentals, especialment a l’afecte, a l’amor. Un cor tendre.
    2. Dolçament afectuós. Li mussitava paraules tendres.

tendre
| tendra

tendre
-a

tendre

    adjectiu
  1. tierno -na, blando -da. Carn tendra, carne tierna.
  2. [que no s'ha endurit] fresco -ca. La pintura encara és tendra, la pintura todavía está fresca.
  3. [novell] tierno -na. Fulles tendres, hojas tiernas. De tendra edat, de tierna edad.
  4. figuradament tierno -na. Un cor tendre, un corazón tierno. Una tendra esposa, una tierna esposa.

tendre
-a

tendre1


<title type="display">tendre</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: tɑ̃dʀ
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament tendre -a. Il travaille depuis sa plus tendre enfance, treballa des de la més tendra infància.
  2. [aliment] tendre -a, tendral, tendrer -a.
  3. [couleur] suau.
  4. figuradament tendre -a, afectuós -osa, dolç -a. Paroles tendres, paraules tendres.
  5. aimer d’amour tendre estimar tendrament (o amb tendresa).
  6. ne pas être tendre envers qqn no tenir compassió (o miraments, o contemplacions) envers algú.
  7. pain tendre pa tou.
  8. peau tendre pell prima (o fina).
  9. masculí i femení
  10. sentimental. C’est un grand tendre, és un gran sentimental.



  11. Vegeu també:
    tendre2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

tendre1

tendre2


<title type="display">tendre</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Pronúncia: tɑ̃dʀ
    verb transitiu
  1. [tirer sur] tibar, estirar, estrebar, tesar, tensar. Tendre une chaîne, tesar una cadena.
  2. [déployer] estendre.
  3. [préparer, installer] parar. Tendre un piège, parar una trampa.
  4. [donner, présenter] allargar, estendre, parar. Tendre la joue, la main, parar la galta, la mà.
  5. posar, enganxar. Tendre une tapisserie, posar un paper .
    1. [tapisser, orner] entapissar, empaperar. Tendre une salle, empaperar una sala.
    2. figuradament [menacer de rompre] posar-se tibant, fer-se tibant (tens -a). Les rapports entre eux se tendirent, les relacions entre ells es posaren tibants.
  6. tendre le dos parar l’esquena.
    • [sous les coups, la fatigue] tenir una bona esquena o l’esquena ampla (o aguantar).
  7. tendre son esprit concentrar-se, forçar l’atenció.
  8. verb transitiu indirecte
  9. [à] tendir a. Tendre à la perfection, tendir a la perfecció.



  10. Vegeu també:
    tendre1



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

tendre2

tendrejar

tendrejar

tendrejar

tendrejar