Es mostren 594823 resultats

teniment

teniment

masculí sostegno
Diccionari Català Castellà

teniment

teniment

masculí sustentación f
Diccionari Català Anglès

teniment

teniment

masculí supporting , support , propping , holding up
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teniment

■ teniment

masculí Acció de tenir 2 sustentació
Traducció
Diccionari Català francès

teniment

teniment

masculí antigament soutènement
Diccionari Català Castellà

tenir


<title type="display">tenir</title>

    verb transitiu
  1. tener. Tenir fills, tener hijos. Tenia molts anys, tenía muchos años. Tens talent, memòria, tienes talento, memoria.
  2. [tenir agafat] tener, sostener, sujetar. Tenir les regnes, tener las riendas.
  3. [considerar com a] tener. El tenien per boig, le tenían por loco.
  4. [reunió, junta, consell, etc] tener.
  5. [una esperança, una sospita, etc] tener, abrigar.
  6. figuradament [guardar] tener. Tenir una promesa, tener una promesa.
  7. figuradament [la direcció, etc] llevar, encargarse pron de. Tenir la direcció d'un afer, llevar la dirección de un asunto.
  8. figuradament tener. Tenir la paella pel mànec, tener la sartén por el mango.
  9. aquí tens ahí tienes, aquí está. Aquí tens el teu llibre, ahí tienes tu libro.
  10. com més en tenen més en volen cuanto más se tiene, más se quiere, quien más tiene más quiere.
  11. digues-me el que tens i et diré el que vals tanto tienes, tanto vales.
  12. en tinc prou i de sobres (o més del que em cal, o més que suficient) tengo bastante (o más que suficiente, o de sobra), me basta y me sobra.
  13. ésser tingut de estar obligado a. Són tinguts d'obeir les seves ordres, están obligados a obedecer sus órdenes.
  14. ho tinc molt lluny me queda (o pilla) muy lejos.
  15. no tenir-hi res a perdre no tener nada que perder.
  16. no tenir-hi res a veure no tener que ver, no tener nada que ver.
  17. no tenir-les (o no tenir-les pas) totes no tenerlas todas consigo.
  18. no tenir-ne ni per a començar no tener ni para empezar.
  19. no tenir ni cinc figuradament i familiarment no tener ni cinco, estar sin (o no tener) blanca.
  20. no tenir res per a no tener qué (o nada qué). No tinc res per a posar-me, no tengo qué ponerme.
  21. tenir alguna cosa de tener algo de.
  22. tenir com a tener por (o como). Tenir com a company, tener por compañero.
  23. tenir el que es mereix llevar (o tener) su merecido.
  24. tenir en menys tener en menos.
  25. tenir-hi a veure alguna cosa tener algo que ver.
  26. tenir-la votada a algú familiarment tenérsela jurada a alguien, tenerla tomada con alguien, tener guerra (o la guerra) declarada a alguien.
  27. tenir-ne per a triar tener donde escoger.
  28. tenir-ne prou i massa bastar y sobrar, tener más que suficiente. En tens prou i massa, te basta y te sobra.
  29. tenir per tener por. El tenen per molt astut, le tienen por muy astuto.
  30. tenir present tener presente.
  31. tenir si fa no fa [aproximadament] venir a tener.
  32. val més un té que dos te'n daré más vale un toma que dos te daré.
    33. verb pronominal
  33. [mantenir-se dret] tenerse. Té tanta son que no es pot tenir, tiene un sueño que no se tiene.
  34. no tenir-se no tenerse (o no tenerse en pie), no poderse tener.
  35. tenir-se-les amb [heure-se-les] habérselas con.

tenir

verb transitiu tener Tenir fills , tener hijos Tenia molts anys , tenía muchos años Tens talent, memòria , tienes talento, memoria tenir agafat tener , sostener , sujetar Tenir les regnes , tener las riendas considerar com a tener El tenien per boig , le tenían por loco reunió, junta, consell, etc tener una esperança, una sospita, etc tener , abrigar figuradament guardar tener Tenir una promesa , tener una promesa figuradament la direcció, etc llevar , encargarse pron de Tenir la direcció d'un afer , llevar la dirección de un asunto figuradament tener Tenir la…
Conjugador Català

tenir


<title type="display">tenir</title>

    1. INFINITIU

    1. tenir

    2. GERUNDI

    1. tenint

    3. PARTICIPI

    1. tingut
    2. tinguda
    3. tinguts
    4. tingudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. tinc
      2. tens
      3. té
      4. tenim
      5. teniu
      6. tenen

      2. IMPERFET

      1. tenia
      2. tenies
      3. tenia
      4. teníem
      5. teníeu
      6. tenien

      3. PASSAT

      1. tinguí
      2. tingueres
      3. tingué
      4. tinguérem
      5. tinguéreu
      6. tingueren

      4. FUTUR

      1. tindré
      2. tindràs
      3. tindrà
      4. tindrem
      5. tindreu
      6. tindran

      5. CONDICIONAL

      1. tindria
      2. tindries
      3. tindria
      4. tindríem
      5. tindríeu
      6. tindrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. tingui
      2. tinguis
      3. tingui
      4. tinguem
      5. tingueu
      6. tinguin

      2. IMPERFET

      1. tingués
      2. tinguessis
      3. tingués
      4. tinguéssim
      5. tinguéssiu
      6. tinguessin

    6. IMPERATIU

    1. tingues
    2. tingui
    3. tinguem
    4. tingueu
    5. tinguin

      6. (alternatiu)

      1. ten
      2. tingui
      3. tinguem
      4. teniu
      5. tinguin

      7. (alternatiu)

      1. té
      2. tingui
      3. tinguem
      4. teniu
      5. tinguin

tenir

INFINITIU tenir GERUNDI tenint PARTICIPI tingut tinguda tinguts tingudes INDICATIU PRESENT tinc tens té tenim teniu tenen IMPERFET tenia tenies tenia teníem teníeu tenien PASSAT tinguí tingueres tingué tinguérem tinguéreu tingueren FUTUR tindré tindràs tindrà tindrem tindreu tindran CONDICIONAL tindria tindries tindria tindríem tindríeu tindrien SUBJUNTIU PRESENT tingui tinguis tingui tinguem tingueu tinguin IMPERFET tingués tinguessis tingués tinguéssim tinguéssiu tinguessin IMPERATIU tingues tingui tinguem tingueu tinguin alternatiu ten tingui tinguem teniu tinguin alternatiu té tingui…
Diccionari Castellà Català

teñir


<title type="display">teñir</title>

    VERB MODEL
    verb transitiu
  1. tenyir, tintar. Teñir de verde, tenyir de verd.
  2. [un color] apagar, matar.
  3. figuradament tenyir. Tiñe sus escritos de un cierto dramatismo, tenyeix els seus escrits d'un cert dramatisme.
    4. verb pronominal
  4. tenyir-se. Teñirse el pelo de color rojizo, tenyir-se els cabells de color vermellós.
  5. figuradament tenyir-se. En otoño los bosques se tiñen de rojo, a la tardor els boscs es tenyeixen de vermell.

teñir

VERB MODEL verb transitiu tenyir , tintar Teñir de verde , tenyir de verd un color apagar , matar figuradament tenyir Tiñe sus escritos de un cierto dramatismo , tenyeix els seus escrits d'un cert dramatisme verb pronominal tenyir-se Teñirse el pelo de color rojizo , tenyir-se els cabells de color vermellós figuradament tenyir-se En otoño los bosques se tiñen de rojo , a la tardor els boscs es tenyeixen de vermell
Diccionari Català francès

tenir


<title type="display">tenir</title>

Pronúncia: təní
    verb transitiu
  1. [imper: tingues, tingueu] avoir. Té tres fills, il a trois enfants. Tenir memòria, talent, bon gust, avoir de la mémoire, du talent, bon goût. Tenir motius per a fer una cosa, avoir des raisons pour faire une chose.
  2. [imper: ten, teniu; o tingues, tingueu] [tenir agafat] tenir. Tenir les regnes, tenir les rênes. Tenir la paella pel mànec, tenir la poêle par le manche. Tenir un infant al braç, tenir un enfant dans ses bras.
  3. [ten, teniu; o tingues, tingueu] [considerar] tenir pour, considérer comme, juger. Tothom el tenia per boig, tout le monde le tenait pour un fou.
  4. [imper: tingues, tingueu] [reunió, sessió, junta, consell] tenir.
  5. [imper: ten, teniu] figuradament [guardar] tenir. Tenir la seva paraula, tenir sa parole. Tenir una promesa, tenir une promesse.
  6. [imper: ten, teniu; o tingues tingueu] tenir. Tenir vigilat, tenir éveillé.
  7. aquí tens voici. Aquí tens les claus, voici les clefs.
  8. com més en tenen més en volen plus on en a plus on en veut.
  9. digues-me el que tens i et diré el que vals dis-moi qui tu fréquentes et je te dirai qui tu es.
  10. en tinc prou i de sobres (més del que em cal, més que suficient) j'en ai suffisamment.
  11. ésser tingut de être tenu de.
  12. no tenir-hi res a perdre n'avoir rien à perdre.
  13. no tenir-hi res a veure n'avoir rien à voir.
  14. no tenir-les (no tenir-les pas) totes ne pas en mener large (ne pas être très rassuré -e).
  15. no tenir-ne ni per a començar ne pas aller bien loin. Amb aquests diners no en tens ni per a començar, avec cet argent tu n'iras pas bien loin.
  16. no tenir ni cinc figuradament i familiarment n'avoir pas un radis (être fauché -e, être sans le sou).
  17. no tenir res per a ne rien avoir à. No tinc res per a posar-me, je n'ai rien à mettre.
  18. tenir a [considerar com a] considérer comme.
  19. tenir alguna cosa de avoir quelque chose de (tenir de).
  20. tenir com a avoir pour (comme).
  21. tenir el que es mereix avoir ce qu'on mérite.
  22. tenir en menys mépriser (dédaigner).
  23. tenir-hi a veure alguna cosa avoir quelque chose à voir.
  24. tenir-la votada a algú familiarment en vouloir à quelqu'un.
  25. tenir lloc avoir lieu (se dérouler).
  26. tenir-ne prou i massa en avoir assez.
  27. tenir per tenir pour (considérer comme).
  28. tenir present se rappeler (ne pas oublier).
  29. val més un té que dos te'n daré un tiens vaut mieux que deux tu l'auras.
    30. verb pronominal
  30. [imper: ten-te, teniu-vos] [mantenir-se dret] se tenir debout, rester debout. Estic, de cansat, que no em puc tenir, je suis si fatigué que je ne puis pas rester debout.
  31. no tenir-se ne pas pouvoir tenir debout.
  32. tenir-se-les amb algú [heure-se-les] avoir affaire à (avoir maille à partir avec) quelqu'un.

tenir

verb transitiu imper tingues , tingueu avoir Té tres fills , il a trois enfants Tenir memòria, talent, bon gust , avoir de la mémoire, du talent, bon goût Tenir motius per a fer una cosa , avoir des raisons pour faire une chose imper ten , teniu o tingues , tingueu tenir agafat tenir Tenir les regnes , tenir les rênes Tenir la paella pel mànec , tenir la poêle par le manche Tenir un infant al braç , tenir un enfant dans ses bras ten , teniu o tingues , tingueu considerar tenir pour , considérer comme , juger Tothom el tenia per boig , tout le monde le tenait pour un fou…
Diccionari Francès Català

tenir


<title type="display">tenir</title>

Pronúncia: təniʀ
    verb transitiu
  1. [avoir et empêcher de tomber, de fuir] tenir, agafar, tenir agafat -ada. Il tenait un verre d’une main et une bouteille de l’autre, tenia un got en una mà i una ampolla a l’altra.
  2. [serrer avec force] aguantar, retenir, mantenir. Tenir les rênes, aguantar les regnes. Tenir sa parole, mantenir la paraula.
  3. [résister] resistir, aguantar bé.
  4. [avoir reçu] tenir de, haver rebut de, venir-li de, deure a. Elle tient cela de sa mère, això li ve de sa mare.
  5. [diriger, gérer] portar, dirigir. Tenir un hôtel, portar un hotel.
  6. [considérer] considerar, tenir, donar per. Je le tiens comme mon fils, el considero fill meu.
  7. [occuper un espace] ocupar, cabre-hi, tenir cabuda per a, encabir. Une carafe qui tient le litre, un gerro on cap un litre. On tient à dix à cette table, hi cabem deu, en aquesta taula.
  8. [posséder] posseir, emparar-se, apoderar-se [d’algú una passió].
  9. il tient une bonne cuite figuradament ha agafat una bona borratxera.
  10. tenez ! mireu (o miri)!
  11. tenir à honneur tenir a honor (o sentir-se honrat -ada amb, o honrar-se amb).
  12. tenir bon aguantar [fort].
  13. tenir la côte marina, marítim terrejar (o costejar, o anar terrús-terrús).
  14. tenir la route [véhicules] agafar-se (o arrapar-se) a la carretera.
    • tenir le large mantenir-se mar endins (o en alta mar).
  15. tiens ! [pour présenter qqch] té!, mira!, guaita!.
    • [pour marquer l’étonnement] ostres!, carall!
  16. un tiens vaut mieux que deux tu l’auras (ou mieux vaut tenir que courir) val més un pardal a la mà que una perdiu enlaire (o un té que dos te’n daré).
    17. verb intransitiu
  17. [être attaché, fixé] aguantar(-se). Une échelle qui tient toute seule, una escala que s’aguanta sola.
  18. [ne pas céder] aguantar, resistir, durar. La corde tiendra bon, la corda aguantarà.
  19. [être contenu] cabre, encabir-se pron, ésser inclòs -osa. Tous les livres tiennent dans le sac, tots els llibres caben a la bossa.
  20. [rester valable] valer (encara), continuar valent (o essent vàlid -a). L’invitation tient toujours pour dimanche prochain ?, la invitació es manté per a diumenge?
  21. [à] [avoir un rapport de cause] provenir de, venir de, resultar de, tenir com a causa. Elle tient sa force de sa jeunesse, la seva força ve de la seva joventut.
  22. [avoir un rapport de dépendance] dependre de. Il ne tient qu’à moi, només depèn de mi.
  23. [avoir un vif sentiment favorable] estimar-se pron, tenir (molt d’) interès per, estar molt interessat -ada a. J’ai tenu à les inviter, he tingut molt d’interès a convidar-los.
  24. [pour] [être favorable à une opinion, une personne] sostenir, defensar.
  25. [de] [ressembler à] retirar, assemblar-se pron a. Elle tenait de sa grand-mère, s’assemblava a la seva àvia.
  26. [avoir la nature de] ésser semblant a (o una mena de, o com), tenir cosa de, semblar. Cela tient du miracle, és una mena de miracle.
  27. en tenir pour infreqüent estar-ne molt (o estar enamorat -ada) de.
  28. il a de qui tenir d’algú li ve [un tret].
  29. cela (ou ça ou il) ne tient qu’à moi és cosa meva.
  30. il n’y a pas de raison qui tienne no hi ha cap raó que s’hi pugui oposar.
  31. il n’y a pas de... qui tienne ! ni parlar-ne, d’aquest...
  32. ne plus (pouvoir) tenir no (poder) aguantar més. Je n’tenir tiens plus, no aguanto més.
  33. qu’à cela ne tienne que no sigui dit.
  34. si vous y tenez... si molt voleu (o si hi insistiu)...
  35. tenir bon (ou ferme) aguantar fort (o resistir).
    36. verb pronominal
  36. [être attaché, fixé, résister] aguantar-se. Savoir se tenir à cheval, saber aguantar-se a cavall. Son histoire se tient, la seva història s’aguanta.
  37. [être, rester] estar, estar-se, restar. Ils se tenaient debout, estaven drets (dempeus).
  38. [avoir lieu] tenir lloc, fer-se, realitzar-se. L’endroit où se tiennent les assemblées, el lloc on es fan les assemblees.
  39. [se conduire] comportar-se, portar-se. Il se tenait bien à table, es portava bé a taula.
  40. se tenir bien (ou comme il faut) comportar-se com cal (o fer bondat).
  41. se tenir pour considerar-se (o tenir-se per). Qu’il se tienne pour averti, que es tingui per avisat.
  42. s’en tenir à qqch atenir-se. Je m’en tiens à ce que tu as dit, m’atinc al que has dit.
  43. tenez-vous-en-là ! atureu-vos aquí mateix (o prou, o alto)!
  44. tenez-vous bien ! pareu compte (o esment)!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

tenir

verb transitiu avoir et empêcher de tomber, de fuir tenir, agafar, tenir agafat -ada Il tenait un verre d’une main et une bouteille de l’autre , tenia un got en una mà i una ampolla a l’altra serrer avec force aguantar, retenir, mantenir Tenir les rênes , aguantar les regnes Tenir sa parole , mantenir la paraula résister resistir, aguantar bé avoir reçu tenir de, haver rebut de, venir-li de, deure a Elle tient cela de sa mère , això li ve de sa mare diriger, gérer portar, dirigir Tenir un hôtel , portar un hotel considérer considerar, tenir, donar per Je le tiens comme…