Es mostren 594845 resultats

■ ternari
| ternària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ternari</title>

Etimologia: del ll. ternarius, -a, -um, íd. 1a font: 1391
    adjectiu
    1. Format per la reunió de tres elements.
    2. matemàtiques Triàdic.
    3. música Dit d’un compàs de tres temps i de cadascun dels temps susceptibles d’ésser dividits en tres parts.
    4. música Dit d’una peça formada per tres fragments.
    5. química Dit del compost format per tres elements.
    6. eix ternari cristal·lografia Eix de simetria de rotació en el qual la superposició dels elements simètrics, en girar al seu voltant, és aconseguida tres vegades en una volta completa.
  2. sistema ternari (o numeració ternària) matemàtiques Sistema de numeració de base tres.

■ ternari
| ternària

adjectiu Format per la reunió de tres elements matemàtiques Triàdic música Dit d’un compàs de tres temps i de cadascun dels temps susceptibles d’ésser dividits en tres parts música Dit d’una peça formada per tres fragments química Dit del compost format per tres elements eix ternari cristallografia Eix de simetria de rotació en el qual la superposició dels elements simètrics, en girar al seu voltant, és aconseguida tres vegades en una volta completa sistema ternari o numeració ternària matemàtiques Sistema de numeració de base tres
Traducció
Diccionari Català Castellà

ternari
-ària

ternari
-ària

adjectiu ternario -ria
Diccionari Castellà Català

ternario
-ria

ternario
-ria

adjectiu ternari -ària masculí triduo tridu , tríduum
Diccionari Anglès Català

ternary

ternary

adjective ternari
Diccionari Castellà Català

ternasco

ternasco

masculí cordero lechal anyell de llet , lletó cabrito cabrit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ternat
| ternada

■ ternat
| ternada

adjectiu botànica Dit de les peces d’un verticil trímer Trifoliolat masculí numismàtica Nom popular donat al croat
Diccionari Castellà Català

terne


<title type="display">terne</title>

    adjectiu i masculí
  1. familiarment [obstinado] tossut -uda.
  2. poc freqüent [robusto] cepat -ada, corpulent -a, robust -a.
  3. poc freqüent [bravucón] fanfarró -ona, fatxenda.

terne

adjectiu i masculí familiarment obstinado tossut -uda poc freqüent robusto cepat -ada , corpulent -a , robust -a poc freqüent bravucón fanfarró -ona , fatxenda
Diccionari Francès Català

terne1


<title type="display">terne</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: tɛʀn
    adjectiu
  1. [qui manque de couleur] esblanqueït -ïda, esblaimat -ada, pàl·lid -a, desmaiat -ada.
  2. [pâle, sans éclat] descolorit -ida, apagat -ada. Un regard terne, una mirada apagada.
  3. [par l’action de la vapeur] entelat -ada.
  4. figuradament [peu vif] ensopit -ida, sense suc ni bruc fam. Une vie terne et grise, una vida ensopida i grisa.
  5. un blanc terne un blanc brut [blanc poc clar].



    6. Vegeu també:
    terne2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

terne1

adjectiu qui manque de couleur esblanqueït -ïda, esblaimat -ada, pàllid -a, desmaiat -ada pâle, sans éclat descolorit -ida, apagat -ada Un regard terne , una mirada apagada par l’action de la vapeur entelat -ada figuradament peu vif ensopit -ida, sense suc ni bruc fam Une vie terne et grise , una vida ensopida i grisa un blanc terne un blanc brut blanc poc clar Vegeu també terne 2 © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

terne2

terne2

masculí jocs d’entreteniment tern Vegeu també terne 1 © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

ternejón
-ona

ternejón
-ona

adjectiu poc freqüent ternerón