Es mostren 594844 resultats

tomb

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">tomb</title>

Accessory
Homòfon: tom
Etimologia: de tombar 1a font: s. XIV, Metge
Body
    masculí
    1. Volta que fa un cos quan cau.
    2. especialment Mitja volta donada a una cosa, per una cosa. Donar un tomb a la clau.
  1. figuradament
    1. Canvi que una cosa experimenta en la seva marxa. El temps ha fet un tomb.
    2. Direcció que pren una conversa, un afer, etc. Això pren un tomb que no m’agrada. Donar un altre tomb a la frase.
    1. Passejada curta i que acaba en el mateix lloc on ha estat començada. Cada vespre sortim a fer un tomb.
    2. els tres tombs folklore Els tres giravolts que feia amb el cavall el capdavanter de la comitiva de la cavalcada del dia de sant Antoni, anomenada per això els Tres Tombs.
  2. venir a tomb Venir a propòsit, ésser oportú. La conversa vingué a tomb per a parlar de la meva vida.

tomb

tomba


<title type="display">tomba</title>

sepultura
sepulcre (se sol dir de tombes antigues o històriques). El Sant Sepulcre.
fossa o fossana
clot o sot (fam.). En pocs dies se'n va anar al clot (al sot).
calaix (fam.), es diu en certes frases, com tenir una cama al calaix, tenir la mort a prop.
vas, tomba feta d'un material qualsevol (no un sot a terra). I fas podrir les carns dins en el vas (Ausiàs March).
carner, vas sepulcral, de qualsevol forma.
cista, tomba en forma de capsa o cofre.
mausoleu, tomba monumental.
monument funerari, sepulcre.
túmul, monument sepulcral; en una cerimònia fúnebre és només simbòlic.
nínxol, espècie de cavitat que serveix per a emparedar-hi els cadàvers, en lloc d'enterrar-los.
cenotafi, monument sepulcral que no conté les despulles mortals.
hipogeu, tomba subterrània (terme d'arqueologia).
sarcòfag, tomba de pedra, esp. antiga.
urna cinerària, vas, hab. de terrissa o de pedra, destinat a contenir les cendres d'un mort incinerat. Usat correntment en molts països.
columbari, en l'antiguitat romana i en cementiris moderns, construcció amb nínxols petits destinats a posar-hi les urnes cineràries.
panteó, monument funerari destinat a tomba de diverses persones.


© Manuel Franquesa

tomba

tomba

<title type="display">tomba </title>

Body
    nòm f
  1. Horat jos era codina, o en cerèr, que servís entà sauvà’i es truhes en iuèrn, pr’amor de qué non se gèlen.
  2. Lòc dejós de tèrra en qu’ei enterrada ua persona. Sin.: hòssa.

  3. Català: 1. el clot m de les patates; 2. tomba, fossa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tomba

tomba

tomba

tomba

tomba

tomba

tomba

tomba

tomba

tomba

<title type="display">tomba</title>

nom femení Una tomba és un lloc on s'enterra una o més persones mortes. Normalment, les tombes es cobreixen amb una placa de pedra o de marbre amb el nom i les dates de naixement i de mort de la persona enterrada.

tomba

tomba


<title type="display">tomba</title>

Pronúncia: tómbə
    femení
  1. [lloc de sepultura] tombe.
    • [sepulcre] sépulcre m, tombeau m.
  2. del bressol a la tomba [tota la vida] de la naissance à la mort (toute la vie).
  3. ésser una tomba figuradament être muet -ette comme la tombe (comme une carpe).

tomba

tomba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tomba</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. tŭmba, íd., i aquest, del gr. týmbos ‘túmul, munt de terra; tomba’ 1a font: s. XIV
Body
    femení
  1. Lloc de sepultura d’un o més morts.
  2. sepulcre 1.
  3. especialment Sepultura excavada a terra coberta d’una llosa o marbre, que té quelcom de monumental.
  4. del bressol a la tomba Tota la vida.

tomba