masculí invariable
1. mecànica collador.
2. tecnologia filera f.
   • [scie] entrescador.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] música i electricitat tocadiscos.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] ornitologia pitnegre.
• tourne-pierre à collier remena-rocs.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu familiarment fer tornar beneit -a (ximple), fer perdre el seny (la xaveta).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [mécanisme] rostidor.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí invariable gastronomia turnedó.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. viatge m, ruta, recorregut m, itinerari m. La tournée du facteur, la ruta del carter.
2. teatre i música gira.
3. [d’un politique, etc] gira. Une tournée électorale, una gira electoral.
4. [voyage culturel] itinerari m, gira. Ils font la tournée des églises romanes, fan l’itinerari de les esglésies romàniques.
5. familiarment [des boissons offertes] ronda, convidada.
   1. [volée de coups] repassada, estomacada, allisada. Il avait reçu une tournée, li havien clavat una allisada.
   2. c’est ma tournée em toca pagar a mi [la ronda].
6. être en tournée teatre estar de gira.
   • comerç i mercat estar de viatge (de negocis).
7. la tournée du patron ! convida (o paga) la casa!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí en un tournemain locució adverbial en un obrir i tancar d’ulls (o en un tres i no res).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. girar, fer girar. Elle tournait la manivelle, feia girar la maneta. Il tourna la page et continua à lire, va girar la pàgina (va girar full) i va continuar llegint.
2. [détourner] girar, tombar, orientar, encarar. Elle tourna la tête vers moi, va girar el cap cap a mi.
3. [remuer, mélanger] remenar, regirar, remoure, barrejar. Tournez bien la sauce, remeneu bé la salsa.
4. tecnologia [façonner au tour] tornejar. Il tournait une pièce de bois, tornejava una peça de fusta .
   • [une vis] cargolar.
5. figuradament [les mots] compondre, construir, preparar. Il avait tourné un compliment, havia preparat unes paraules de salutació. Il tournait joliment les vers, componia bellament els versos .
   • [arrondir] arrodonir.
6. ciències militars [prendre à revers] encerclar, envoltar, embarrerar. Ils ont tourné les positions de l’ennemi, han envoltat les posicions de l’enemic .
   1. [un obstacle, une difficulté] esquivar, evitar, defugir, superar.
   2. [bafouer] no respectar, no fer cas de, saltar-se pron fam [una obligació]. Elle était habituée à tourner la loi, estava acostumada a no respectar la llei.
7. cinematografia filmar, rodar. Il a tourné deux films dans un an, ha rodat dos films en un any.
8. [en, à] pròpiament i figuradament fer anar (cap a), tirar (cap a), fer fer. La fortune tourne tout à son avantage, la fortuna ho fa anar tot a favor seu.
9. tourner bride girar les regnes.
   1. figuradament [changer d’avis] girar cua.
   2. tourner casaque canviar (o mudar lit) de camisa (o caragirar-se pron, o ésser un -a caragirat -ada).
10. tourner en ridicule fer fer el ridícul (o posar en ridícul). Il l’a tourné en ridicule, li ha fet fer el ridícul (l’ha posat en ridícul).
11. tourner et retourner qqch regirar (o remirar).
    • figuradament [examiner attentivement] mirar i remirar.
12. tourner la tête [un vin] pujar al cap.
    • figuradament [à qqn] girar l’enteniment (o fer perdre el cap, o el seny). C’est elle qui lui a tourné la tête, és ella qui li ha girat l’enteniment.
13. tourner le dos à pròpiament i figuradament estar (o girar-se pron, o posar-se pron) d’esquena. Ce n’est pas correct de tourner le dos au public, no és correcte estar d’esquena al públic. Le dos tourné à la fenêtre, d’esquena a la finestra .
    1. [à qqch] deixar enrere. En s’éloignant il tourna le dos au village, en allunyar-se deixà el poble enrere.
    2. [à qqn] figuradament [échapper à un entretien] fer el salt a (o deixar plantat -ada).
    3. [abandonner, négliger] girar l’esquena a (o deixar de banda, o desentendre’s pron de).
    4. tourner le(s) sang(s) à qqn remoure-li (o fer-li bullir) la sang a les venes.
    5. tourner les talons girar cua (o esquitllar-se pron, o fugir).
verb intransitiu
14. girar, voltar, rodar, giravoltar, fer giravolts (o giragonses). La Terre tourne autour du Soleil, la Terra gira al voltant del Sol. La tête lui tournait, li rodava el cap.
15. [un moteur, un mécanisme à roues] rodar, rutllar, voltar, girar. Le moteur tourne bien, el motor roda bé.
16. cinematografia [un film] rodar, filmar. Silence, on tourne !, silenci, rodem!
17. [changer de direction] tombar, girar, tirar. Le chauffeur avait tourné trop court, el xofer havia girat massa tancat.
18. [le lait] tallar-se pron, fer-se pron agre -a, agrir-se pron, agrejar.
19. [le vin] passar-se pron, fer-se pron agre -a, agrir-se pron, agrejar, picar-se pron.
20. [une sauce, etc] fer-se pron ranci rància, ranciejar, passar-se pron, fer-se pron agre -a, agrir-se pron, agrejar.
21. [qqn dans un lit, etc] regirar-se pron, rebolcar-se pron, bornar.
22. marina, marítim [un bateau] bornar, bornejar.
23. [à, en] [un évènement, le sort, le temps, etc] canviar (en), girar-se pron (en), decantar-se pron (cap a). Le temps tournait à la tempête, es girava tempesta. Leur relation avait tourné en mariage, la seva relació s’havia decantat cap al matrimoni.
24. [à] [évoluer] tirar (a, cap a), tendir (a). Il tournait à l’obésité, tirava a gras (s’havia engreixat). Ce vin tourne à l’aigre, aquest vi tira a agre (agreja).
25. avoir la tête qui tourne rodar-li el cap. Il a la tête qui tourne, la tête lui tourne, li roda el cap.
26. ça me tourne sur le cœur pròpiament, figuradament i familiarment això em regira l’estómac (o em fa fàstic o vomitera).
27. faire tourner fer girar (o fer voltar). Le moteur fait tourner la roue, el motor fa girar la roda .
    • figuradament fer rutllar (o fer funcionar). Il a fait tourner l’usine, ha fet rutllar la fàbrica.
28. faire tourner qqn en bourrique figuradament i familiarment fer tornar ximple (o fer ballar el cap a).
29. faire tourner la tête à qqn figuradament fer ballar el cap (o atabalar, o marejar).
30. l’heure tourne familiarment el temps passa o va passant (o el rellotge corre o va girant o no s’atura).
31. tourner au vinaigre avinagrar-se pron.
    1. figuradament [une situation, etc] enverinar-se pron.
    2. tourner qqn à tous les vents ésser algú del vent que bufa (o girar-se d’allà on ve el vent, o ésser un -a caragirat -ada o un arlequí infr).
32. tourner autour de qqch (qqn) girar (o papallonejar, o fer el borinot) al voltant de. La conversation tourna autour des inondations récentes, la conversa girà al voltant de les inundacions recents .
    • figuradament [être proche d’un chiffre] rondar per (o pels volts de, o pujar a prop de). La quantité résultante tourne autour des cent mille euros, la quantitat resultant ronda pels cent mil euros.
33. tourner autour du pot figuradament i familiarment anar amb embuts [expressar-se amb circumloquis].
34. tourner à vide mecànica [sans enclencher] girar boig -oja.
    1. [sans charge] girar en buit.
    2. no tenir (o no produir) cap efecte.
35. tourner bien [une affaire] anar bé (o tenir bona cara fam).
    • [une personne] anar pel bon camí (o adreçar-se pron, o gesmenar-se pron). Si elle tourne bien, elle pourra terminer ses études, si va pel bon camí podrà acabar els seus estudis.
36. tourner comme un ours en cage figuradament anar amunt i avall com una fera engabiada.
37. tourner court girar en sec (o de cop, o bruscament).
    • [s’arrêter] aturar-se (o parar-se) en rodó [aturar-se sobtadament].
38. tourner de l’œil figuradament i antigament tòrcer el coll [morir-se].
    • [s’évanouir] desaparèixer.
39. tourner en figuradament [évoluer vers] derivar cap a (o convertir-se pron en). Tout est tourné en plaisanterie, tot va derivar cap a la broma .
    1. tourner en rond estar sense fer res (o fer l’enze, o estar fent l’enze).
    2. tourner mal [une affaire] anar malament (o de mal borràs, o tenir mala cara fam). Notre projet avait mal tourné, el nostre projecte havia anat malament.
    3. [une personne] anar per mal camí.
40. tourner rond mecànica rodar (o rutllar) bé (o rutllar fi).
    1. figuradament [affaire] rutllar (o anar bé).
    2. [personne] anar fi fina (o anar a l’hora, o estar bé del terrat).
verb pronominal
41. girar-se, tombar-se. L’acteur se tourna vers le public, l’actor es va girar cap al públic.
42. [se retourner] girar-se, regirar-se.
43. figuradament [se diriger] dirigir-se, encaminar-se, tirar intr.
    • ne plus savoir de quel côté (ou vers où, ou ver qui) se tourner no saber cap a on girar-se [no saber què fer].
44. se tourner en literàriament convertir-se (o transformar-se, o mudar intr) en. Sa joie se tourna en pleurs, la seva joia mudà en plor.
45. se tourner tout d’une pièce girar en rodó.
46. se tourner les pouces figuradament i familiarment gratar-se la panxa [no fer res].

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç