Es mostren 594827 resultats

triangular, -a

<title type="display">triangular, -a </title>

    adj m f Qu’a forma de triangle o qu’ei semblant a un triangle.

    Català: triangular


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

triangular, -a

adj m f Qu’a forma de triangle o qu’ei semblant a un triangle Català triangular © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Gran Diccionari de la llengua catalana

triangularitzable

triangularitzable

adjectiu àlgebra Dit d’una matriu que admet triangularització
Gran Diccionari de la llengua catalana

triangularització

triangularització

femení àlgebra Donada una matriu, determinació d’una matriu triangular semblant a la matriu donada
Conjugador Català

triangularitzar


<title type="display">triangularitzar</title>

    1. INFINITIU

    1. triangularitzar

    2. GERUNDI

    1. triangularitzant

    3. PARTICIPI

    1. triangularitzat
    2. triangularitzada
    3. triangularitzats
    4. triangularitzades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. triangularitzo
      2. triangularitzes
      3. triangularitza
      4. triangularitzem
      5. triangularitzeu
      6. triangularitzen

      2. IMPERFET

      1. triangularitzava
      2. triangularitzaves
      3. triangularitzava
      4. triangularitzàvem
      5. triangularitzàveu
      6. triangularitzaven

      3. PASSAT

      1. triangularitzí
      2. triangularitzares
      3. triangularitzà
      4. triangularitzàrem
      5. triangularitzàreu
      6. triangularitzaren

      4. FUTUR

      1. triangularitzaré
      2. triangularitzaràs
      3. triangularitzarà
      4. triangularitzarem
      5. triangularitzareu
      6. triangularitzaran

      5. CONDICIONAL

      1. triangularitzaria
      2. triangularitzaries
      3. triangularitzaria
      4. triangularitzaríem
      5. triangularitzaríeu
      6. triangularitzarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. triangularitzi
      2. triangularitzis
      3. triangularitzi
      4. triangularitzem
      5. triangularitzeu
      6. triangularitzin

      2. IMPERFET

      1. triangularitzés
      2. triangularitzessis
      3. triangularitzés
      4. triangularitzéssim
      5. triangularitzéssiu
      6. triangularitzessin

    6. IMPERATIU

    1. triangularitza
    2. triangularitzi
    3. triangularitzem
    4. triangularitzeu
    5. triangularitzin

triangularitzar

INFINITIU triangularitzar GERUNDI triangularitzant PARTICIPI triangularitzat triangularitzada triangularitzats triangularitzades INDICATIU PRESENT triangularitzo triangularitzes triangularitza triangularitzem triangularitzeu triangularitzen IMPERFET triangularitzava triangularitzaves triangularitzava triangularitzàvem triangularitzàveu triangularitzaven PASSAT triangularitzí triangularitzares triangularitzà triangularitzàrem triangularitzàreu triangularitzaren FUTUR triangularitzaré triangularitzaràs triangularitzarà triangularitzarem triangularitzareu triangularitzaran CONDICIONAL…
Gran Diccionari de la llengua catalana

triangularitzar

triangularitzar

verb transitiu àlgebra Efectuar una triangularització
Informació complementària
Diccionari Català Alemany

triangularment

triangularment

adverbi dreieckig, im Dreieck © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

triangularment

triangularment

adverbi geometria triangulairement infr , de façon triangulaire
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triangularment

■ triangularment

adverbi Formant un triangle
Traducció
Diccionari Castellà Català

triangularmente

triangularmente

adverbi triangularment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triangulat
| triangulada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triangulat</title>

Partició sil·làbica: tri_an_gu_lat
Etimologia: de triangular2
adjectiu heràldica Dit d’un escut o d’una peça completament plena de triangles i sense cap espai buit entre ells, alternant metall i color, formats pel traç de línies horitzontals i diagonals en ambdós sentits.

■ triangulat
| triangulada

adjectiu heràldica Dit d’un escut o d’una peça completament plena de triangles i sense cap espai buit entre ells, alternant metall i color, formats pel traç de línies horitzontals i diagonals en ambdós sentits
Traducció