Es mostren 594823 resultats

trobar 1

<title type="display">trobar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

verb transitiu trovare, incontrare. Trobar un amic, incontrare (o trovare) un amico. Trobar casa, incontrare casa. || fig trovare, scoprire, ottenere. Trobar la solució del problema, trovare la soluzione al problema. | incontrare, trovare. Trobar la mort, incontrare la morte. || trovare, escogitare. Hem de trobar una bona idea, dobbiamo trovare una buona idea. || pensare, credere. Trobo que tens raó, credo che hai ragione. || trovare, scoprire. Trobar el lladre, trovare il ladro. || anar (o venir) a trobar algú andare (o venire) a trovare qualcuno. || ja ho trobarem! dopo (o un altro giorno) faremo i conti!, me lo pagherai un'altra volta! || ja t'ho trobaràs! (o s'ho trobarà!) peggio per te (o per lui)! || trobar què dir trovar da ridire. || trobar a faltar sentire la mancanza di.

verb pronominal trovarsi, essere intr. Em trobo a Florència, mi trovo a Firenze. || [coincidir] trovarsi, incontrarsi. Ens hem trobat a Torí, ci siamo trovati a Torino. || sentirsi, stare intr. Com et trobes?, come ti senti? || essere intr, sentirsi. Em trobo cansat, mi sento (o sono) stanco. || essere intr. Ens trobàvem sense diners, eravamo senza soldi. || trobar-se amb incontrarsi con, vedersi con.


Vegeu també:
trobar2

trobar 1

trobar1


<title type="display">trobar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb transitiu
  1. encontrar, hallar, dar con.
  2. figuradament [descobrir] encontrar, hallar, descubrir, dar con. He trobat la solució del problema, he encontrado la solución al problema (o he dado con la solución al problema).
  3. figuradament encontrar, hallar. Va trobar la mort en una batalla, encontró la muerte en una batalla.
  4. encontrar. Trobar bona una idea, encontrar buena una idea.
  5. antigament [inventar] encontrar, hallar, trovar ant.
  6. usat absolutament antigament literatura [versificar] trovar.
  7. anar (o venir) a trobar algú ir (o venir) al encuentro de alguien.
  8. ja ho trobarem! ya lo pagarás (o pagará, etc) más adelante No et preocupis, ja ho trobarem!, no te preocupes, ya lo pagarás más adelante
  9. ja t'ho trobaràs (o s'ho trobarà)! [amenaça] ¡ya verás (o verá) lo que es bueno!
  10. trobar què dir encontrar reparos.
  11. trobar a faltar echar de menos (o en falta).
  12. verb pronominal
  13. encontrarse, hallarse. Jo llavors em trobava a París, yo entonces me hallaba en París.
  14. [coincidir] encontrarse, coincidir. Es van trobar a Torí, se encontraron en Turín.
  15. encontrarse, hallarse. Avui em trobo millor, hoy me encuentro mejor. Actualment em trobo sense diners, actualmente me hallo sin dinero.
  16. trobar-se amb encontrarse con. Em vaig trobar amb en Raimon, me encontré con Raimundo.



  17. Vegeu també:
    trobar2

trobar1

trobar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trobar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: v. trobar2
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Descobrir una cosa que hom cercava. Vol vendre’s la casa, però no troba comprador. He trobat a la butxaca de l’abric l’anell que cercava.
    2. figuradament Trobar la solució d’un problema.
    3. Veure aparèixer per atzar una cosa que hom no cercava. Trobar la mort en una batalla. Ha trobat un adversari digne d’ell.
    4. anar (o venir) a trobar (algú) Anar, venir, al lloc on és per parlar-hi.
  2. pronominal
    1. Coincidir per atzar dues o més persones en un lloc. S’han trobat tot passejant per la Rambla.
    2. Reunir-se dues o més persones en un lloc amb una intenció determinada. Ens trobarem a les quatre de la tarda a la universitat.
    1. transitiu Veure presentar-se una cosa sota una determinada manera d’ésser, un cert aspecte, etc. He trobat buit el safareig. Trobar bona una idea. Trobar el temps llarg. Trobo que no tens raó. Trobo que fas bona cara. El metge l’ha trobat millor.
    2. pronominal Avui em trobo millor. Trobar-se cansat. Llavors em trobava sense diners.
    3. ja ho trobarem! Expressió usada per a indicar que hom està d’acord a cloure un compte, a cobrar un deute més tard.
  3. pronominal
    1. Ésser, en un moment donat, en un lloc, estar present. Jo llavors em trobava a París. Quan va succeir això, jo m’hi trobava.
    2. Ésser alguna cosa, en un moment donat, en un lloc. Les millors peces d’aquella època es troben en el museu comarcal.
  4. transitiu antigament
    1. Inventar, descobrir amb treball i enginy una cosa nova o no coneguda d’abans.
    2. usat absolutament literatura Versificar.



  5. Vegeu també:
    trobar2

trobar1

trobar 2

trobar 2

trobar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trobar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: probablement ll. vg. *trŏpāre, variant reduïda del ll. td. contropare ‘parlar figuradament, comparar’, der. del ll. trŏpus, i aquest, del gr. trópos ‘figura retòrica’; de ‘crear, inventar formes poètiques’ es passà a ‘inventar, descobrir, trobar’ en general 1a font: s. XII, Hom.
Body
masculí literatura Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música.


Vegeu també:
trobar1

trobar2

trobar2

trobar2

trobat

trobat

trobat

trobat

trobat

trobat

trobat

trobat