Es mostren 594848 resultats

■ tronador


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tronador</title>

Etimologia: de tronar 1a font: 1486
  1. adjectiu
    1. Que trona, tonant.
    2. coet tronador (o simplement tronador) folklore Mena de coet molt sorollós que hom engega en certes festes.
  2. masculí folklore Caramel de forma semblant a la d’un coet tronador que forma part de la mocadorada.

■ tronador

adjectiu Que trona, tonant coet tronador o simplement tronador folklore Mena de coet molt sorollós que hom engega en certes festes masculí folklore Caramel de forma semblant a la d’un coet tronador que forma part de la mocadorada
Traducció
Diccionari Català francès

tronador
-a

tronador
-a

adjectiu tonant masculí caramel bonbon coet tronador fusée détonante f
Diccionari Castellà Català

tronante

tronante

adjectiu tonant
Diccionari de sinònims Franquesa

tronar

tronar

→ fer soroll © Manuel Franquesa
Conjugador Català

tronar


<title type="display">tronar</title>

    1. INFINITIU

    1. tronar

    2. GERUNDI

    1. tronant

    3. PARTICIPI

    1. tronat
    2. [no s'usa]
    3. [no s'usa]
    4. [no s'usa]

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. [no s'usa]
      2. [no s'usa]
      3. trona
      4. [no s'usa]
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]

      2. IMPERFET

      1. [no s'usa]
      2. [no s'usa]
      3. tronava
      4. [no s'usa]
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]

      3. PASSAT

      1. [no s'usa]
      2. [no s'usa]
      3. tronà
      4. [no s'usa]
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]

      4. FUTUR

      1. [no s'usa]
      2. [no s'usa]
      3. tronarà
      4. [no s'usa]
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]

      5. CONDICIONAL

      1. [no s'usa]
      2. [no s'usa]
      3. tronaria
      4. [no s'usa]
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. [no s'usa]
      2. [no s'usa]
      3. troni
      4. [no s'usa]
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]

      2. IMPERFET

      1. [no s'usa]
      2. [no s'usa]
      3. tronés
      4. [no s'usa]
      5. [no s'usa]
      6. [no s'usa]

    6. IMPERATIU

    1. [no s'usa]

tronar

INFINITIU tronar GERUNDI tronant PARTICIPI tronat no s'usa no s'usa no s'usa INDICATIU PRESENT no s'usa no s'usa trona no s'usa no s'usa no s'usa IMPERFET no s'usa no s'usa tronava no s'usa no s'usa no s'usa PASSAT no s'usa no s'usa tronà no s'usa no s'usa no s'usa FUTUR no s'usa no s'usa tronarà no s'usa no s'usa no s'usa CONDICIONAL no s'usa no s'usa tronaria no s'usa no s'usa no s'usa SUBJUNTIU PRESENT no s'usa no s'usa troni no s'usa no s'usa no s'usa IMPERFET no s'usa no s'usa tronés no s'usa no s'usa no s'usa IMPERATIU no s'usa
Diccionari der aranés

tronar

<title type="display">tronar </title>

    v intr Hèr un tron o trons.

    Català: tronar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tronar

v intr Hèr un tron o trons Català tronar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català francès

tronar


<title type="display">tronar</title>

Pronúncia: tɾuná
    verb intransitiu
  1. tonner.
  2. fer tronar i ploure figuradament i familiarment [fer-ne de totes] semer le désordre, la confusion (mettre sens dessus dessous).

tronar

verb intransitiu tonner fer tronar i ploure figuradament i familiarment fer-ne de totes semer le désordre , la confusion mettre sens dessus dessous
Diccionari Català Castellà

tronar


<title type="display">tronar</title>

    verb intransitiu
  1. tronar.
  2. fer tronar i ploure figuradament i familiarment hacer una de las gordas.
  3. fer tronar i ploure figuradament i familiarment llevar a todos de cabeza.

tronar

verb intransitiu tronar fer tronar i ploure figuradament i familiarment hacer una de las gordas fer tronar i ploure figuradament i familiarment llevar a todos de cabeza
Diccionari Castellà Català

tronar


<title type="display">tronar</title>

    [Se conjuga como: acordar] verb impersonal
  1. tronar.
    2. verb intransitiu
  2. figuradament retronar. Truenan los cañones, retronen els canons.
  3. poc freqüent arruïnar-se pron.
  4. [despotricar] malparlar, dir fàstics.
  5. [jurar, maldecir] renegar, blasfemar.
  6. está que truena figuradament i familiarment està que bufa.
  7. por lo que pueda tronar figuradament i familiarment per si de cas, per un cas.

tronar

Se conjuga como acordar verb impersonal tronar verb intransitiu figuradament retronar Truenan los cañones , retronen els canons poc freqüent arruïnar-se pron despotricar malparlar , dir fàstics jurar, maldecir renegar , blasfemar está que truena figuradament i familiarment està que bufa por lo que pueda tronar figuradament i familiarment per si de cas , per un cas
Diccionari Català Anglès

tronar


<title type="display">tronar</title>

Pronúncia: tɾuná
    verb intransitiu
  1. to thunder.
  2. fer tronar i ploure figuradament [nen] to be very naughty.
  3. (ídem) [persona] to drive every one up the wall.

tronar

verb intransitiu to thunder fer tronar i ploure figuradament nen to be very naughty ídem persona to drive every one up the wall