Es mostren 594823 resultats

ull

<title type="display">ull</title>

masculí anat occhio. || [forat, clot] occhio, foro, buco. Els ulls d'un formatge, gli occhi del formaggio. || [de l'agulla] cruna f. || [d'una xarxa, d'un filat] maglia f. || [del pany] toppa f. || [de l'escala] tromba f. || [del pont] luce f, arcata f. || [dolla] occhiello, foro. || [taca circular] occhio, ocello. Els ulls de la cua del paó, gli occhi della coda del pavone. || [d'un riu] polla f, sorgente f, scaturigine f. || [entre núvols] squarcio, lembo. Un ull de cel blau, uno squarcio di cielo azzurro. || arquit [d'una cúpula] occhio di bue. || [part més tendra] cuore. L'ull de l'enciam, il cuore della lattuga. || [brot] gemma f. || gràf [relleu] grossezza f. | [part d'una lletra] occhiello, occhietto. || mar [forat] occhio della cicala. || [generalment en pl] [mirada] occhio sing, occhi, vista f sing, sguardo sing. | [mirada vigilant] occhio. Els ulls de l'amo, l'occhio del padrone. || plural fam [ulleres] occhiali. || fig occhii, occhio sing. Els ulls de l'esperit, gli occhi dello spirito. || abaixar els ulls abbassare lo sguardo (o gli occhi). || a bell ull (o a ull) a occhio, a occhio e croce. || aclucar els ulls [adormir-se] chiudere gli occhi, appisolarsi. | [morir] chiudere gli occhi, morire. || alçar els ulls alzare gli occhi (o lo sguardo). || als meus ulls a mio giudizio, a mio parere, secondo me. || als ulls de secondo, a giudizio di. || amb els ulls desorbitats (o fora de si) con gli occhi fuori delle orbite (o fuori della testa). || amb uns ulls com unes taronges con occhi sgranati (o spalancati, o con tanto d'occhi). || anar-se'n els ulls [darrere una cosa] mangiare qualcosa con gli occhi. || apartar els ulls distogliere lo sguardo (o la vista). || a quatre ulls [veure's, entrevistar-se] a quattr'occhi, da solo. || a ull nu a occhio nudo. || a ulls clucs a occhi chiusi. || a ulls veients manifestamente, palesemente. || caure a l'ull [agradar] dare nell'occhio (o all'occhio). || cop d'ull colpo d'occhio. || costar un ull de la cara costare un occhio (o un occhio della testa). || cremar-se els ulls fig [escrivint, etc.] cavarsi gli occhi. || d'allò que els ulls no veuen el cor no se'n dol occhio non vede cuore non duole, lontano dagli occhi lontano dal cuore. || davant dels ulls davanti agli occhi. || donar un cop d'ull dare una occhiata. || dormir amb els ulls oberts dormire con un occhio aperto. || enaiguar-se els ulls piangere. || encendre-se-li els ulls accenderglisi (o accenderlesi) gli occhi, brillare gli occhi. || entelar-se els ulls annebbiarsi gli occhi. || en un tancar i obrir d'ulls (o en un girar els ulls, o en un batre els ulls) in un batter d'occhio, in un attimo. || espurnejar els ulls avere le lacrime agli occhi. || ésser tot ulls essere tutt'occhi. || estar fins als ulls fig averne fino agli occhi (o fin qui). || fer els ulls grossos fig chiudere un occhio. || fer mal d'ulls fig essere un pugno su un occhio. || menjar amb els ulls fig mangiare con gli occhi. || mirar de bon ull [algú] guardare di buon occhio. || mirar de cua d'ull guardare con la coda dell'occhio. || moll d'ulls piagnucolone -a. || no perdre d'ull tenere (o non perdere) d'occhio. || no poder aclucar els ulls non riuscire a chiudere occhio. || no tenir ulls per a veure [una desgràcia] non reggere alla vista di. || no treure els ulls de sobre non levar gli occhi di dosso. || no veure-hi de cap ull non starci dalla gioia. || obrir els ulls fig aprire gli occhi. || obrir els ulls a la llum d'aquest món [néixer] vedere la luce, nascere. || parlar amb els ulls fig parlare con gli occhi. || passar per ull mar affondare. || posar (o clavar) els ulls en (o damunt) mettere gli occhi addosso. || saltar als ulls fig saltare agli occhi. || sortir-li els ulls d'òrbita (o de la cara) fig avere gli occhi fuori dalle orbite. || tancar (o cloure) els ulls a la llum d'aquest món chiudere gli occhi, morire. || tenir cara i ulls fig essere come Dio comanda. || tenir els ulls al clatell fig avere gli occhi bendati, avere gli occhi foderati di prosciutto. || tenir ull (o bon ull, o molt ull) aver buon occhio. || ull cluc [tancat] occhio chiuso. || ull de bou mar oblò. || ull de perdiu bot occhio di cimice (o di diavolo). || ull de peix fotog occhio di pesce. || ull de gat min occhio di gatto. || ull de vellut occhio nero (o pesto). || ull de vidre occhio di vetro. || ull del cul buco del culo. || ull per ull, dent per dent occhio per occhio, dente per dente. || ulls ametllats (o allargats) occhi a mandorla. || ulls blaus occhi azzurri. || ulls de basilisc fig occhi (o sguardo) di basilisco. || ulls de gos occhi neri. || ulls de mussol occhi vitrei. || ulls de puça (o de patacó) occhi molto piccoli. || ulls enfonsats occhi infossati. || ulls girats (o guerxos) occhi guerci (o strabici). || ulls lleganyosos occhi cisposi. || ulls parladors occhi che parlano. || ulls sortints occhi in fuori. || ulls vidriosos occhi vitrei. || ull viu all'erta. || ull viu! all'erta!, occhio!, attenzione!

ull

masculí anat occhio || forat, clot occhio, foro, buco Els ulls d'un formatge , gli occhi del formaggio || de l'agulla cruna f || d'una xarxa, d'un filat maglia f || del pany toppa f || de l'escala tromba f || del pont luce f , arcata f || dolla occhiello, foro || taca circular occhio, ocello Els ulls de la cua del paó , gli occhi della coda del pavone || d'un riu polla f , sorgente f , scaturigine f || entre núvols squarcio, lembo Un ull de cel blau , uno squarcio di cielo azzurro || arquit d'una cúpula occhio di bue || part més tendra cuore L'ull de l'enciam ,…
Diccionari Català francès

ull


<title type="display">ull</title>

Pronúncia: úʎ
    masculí
  1. anatomia œil. Obrir (aclucar) els ulls, ouvrir (fermer) les yeux.
  2. [d'una aixada, del martell] œil.
  3. [del pany] trou.
  4. [d'una agulla] chas, œil.
  5. [del pa, del formatge] œil.
  6. [d'una xarxa] maille f.
  7. [d'una mola] œil.
  8. [entre núvols] coin, éclaircie f. Un ull de cel blau, un coin de ciel bleu.
  9. [taca circular] ocelle f, œil. Els ulls de la cua d'un paó, les ocelles de la queue d'un paon.
  10. [d'una riera, d'un riu] source f.
  11. arquitectura [d'una cúpula] œil.
  12. botànica [part més tendra] cœur. L'ull de l'enciam, le cœur de la salade .
    • [brot, borró] bourgeon. L'ull de la carxofera, le bourgeon de l'artichaut.
  13. arts gràfiques [relleu, part d'una lletra] œil.
  14. marina, marítim [forat] anneau.
  15. construcció [d'un pont] arche f.
    • [d'una escala] jour.
  16. física œil. Ull catòdic, œil cathodique (magique).
  17. plural familiarment [ulleres] lunettes f. M'he deixat els ulls i no puc llegir, j'ai oublié mes lunettes et je ne peux pas lire.
  18. [generalment en pl] [mirada vigilant] regard, œil. Els ulls de l'amo, l'œil du maître.
  19. regard. Abaixar els ulls, baisser le regard.
  20. figuradament [facultat espiritual, intel·lectual] œil. Els ulls de la fe, de l'esperit, les yeux de la foi, de l'esprit .
    • [aptitud per a apreciar] œil. Intuir amb ulls de mare, sentir avec des yeux de mère.
  21. a bell ull (a ull) à vue de nez, au jugé, à vue d'œil, au pifomètre fam. Triar a ull, taper dans le tas (prendre au hasard).
  22. alçar els ulls lever les yeux.
  23. als meus ulls [al meu entendre] à mes yeux (à mon avis).
  24. als ulls de [segons] d'après.
  25. amb els ulls desorbitats (fora de si) les yeux désorbités.
  26. anar-se'n els ulls darrere una cosa mourir d'envie de quelque chose (loucher sur quelque chose).
  27. apartar els ulls détourner les yeux (le regard, la vue).
  28. a quatre ulls [veure's, entrevistar-se] en tête à tête (entre quatre yeux, seul à seul).
  29. a ull nu à l'œil nu.
  30. a ulls veients à vue d'œil (d'une manière évidente).
  31. badar els ulls écarquiller les yeux.
  32. caure a l'ull [agradar] taper dans l'œil.
  33. clavar els ulls en algú fixer les yeux sur quelqu'un.
  34. clavar els ulls en una cosa figuradament jeter son dévolu sur.
  35. cop d'ull coup d'œil.
  36. cremar-se els ulls figuradament [escrivint, brodant, etc] se crever (s'user) les yeux.
  37. d'allò que els ulls no veuen el cor no se'n dol loin des yeux, loin du cœur.
  38. davant dels ulls sous les yeux.
  39. deixar els ulls en una cosa fixer le regard sur une chose (arrêter ses regards sur une chose).
    • couver du regard une chose.
  40. donar un cop d'ull jeter un coup d'œil (regarder superficiellement).
  41. dormir amb els ulls oberts figuradament [vigilar] ne dormir que d'un œil.
  42. dur (portar) quatre ulls familiarment porter des lunettes.
  43. enaiguar-se els ulls [de llàgrimes] se remplir les yeux de larmes (monter les larmes aux yeux).
  44. encendre-se-li els ulls figuradament [de desig] briller (pétiller) les yeux d'envie.
  45. enllagrimar-se els ulls ull (enaiguar-se els ulls).
  46. entelar-se els ulls se brouiller la vue.
  47. entrar per l'ull dret ull (caure a l'ull).
  48. en un tancar (i obrir, en un girar, en un batre) d'ulls figuradament en un clin d'œil (en moins de rien).
  49. espurnejar els ulls étinceler le regard.
  50. ésser de l'ull del vent figuradament [molt hàbil, deixondit] avoir l'œil exercé.
  51. ésser tot ulls être tout yeux.
  52. estar fins als ull figuradament [d'una cosa] en avoir par-dessus la tête (par-dessus les yeux, en avoir plein le dos).
  53. fer anar els ulls d'una banda a l'altra rouler des yeux.
  54. fer els ulls grossos [tolerar, deixar passar] fermer les yeux (faire semblant de ne rien voir).
  55. fer entrar pels ulls (una cosa) vanter une chose (faire l'article d'une chose).
  56. fer l'ull figuradament [desfer-se, fracassar] se briser (se casser, être détruit -e, échouer).
  57. fer l'ull viu [avivar l'enteniment] redoubler d'attention (être sur ses gardes, avoir l'œil au guet).
  58. girar els ulls tourner son regard.
  59. girar els ulls en blanc tourner de l'œil (avoir les yeux révulsés).
  60. menjar més amb els ulls que amb la boca avoir les yeux plus grands que le ventre.
  61. menjar-se amb els ulls couver (dévorer, manger) des yeux.
  62. menjar-se una cosa amb els ulls figuradament dévorer des yeux.
  63. més hi veuen quatre ulls que no pas dos deux avis valent mieux qu'un.
  64. moll d'ulls [que plora fàcilment] pleurnicheur.
  65. negar-se els ulls monter les larmes aux yeux.
  66. no perdre d'ull ne pas quitter des yeux (du regard).
  67. no poder aclucar els ulls en tota la nit ne pas pouvoir fermer l'œil de la nuit.
  68. no tenir ulls per a veure (una cosa) ne pas pouvoir supporter la vue (d'une chose).
  69. obrir els ulls figuradament ouvrir les yeux.
  70. obrir els ulls a la llum d'aquest món voir le jour (naître, venir au monde).
  71. parlar amb els ulls figuradament parler (s'exprimer) avec les yeux.
  72. passar per ull marina, marítim [una embarcació] couler à pic.
  73. riure-li els ulls figuradament être tout -e guilleret -ette.
  74. saber a ulls clucs figuradament savoir quelque chose sur le bout des doigts.
  75. saltar als ulls figuradament [una cosa] sauter une chose aux yeux (crever les yeux).
  76. sortir-li els ulls d'òrbita (de la cara) figuradament sortir les yeux des orbites.
  77. tancar (cloure) els ulls [a algú] fermer les yeux de quelqu'un qui vient de mourir.
  78. tancar els ulls a la llum d'aquest món [morir-se] mourir.
  79. tenir cara i ulls figuradament [ésser com cal] être comme il faut.
  80. tenir davant els ulls avoir sous les yeux.
  81. tenir els ulls al clatell (tenir pa a l'ull) figuradament i familiarment avoir la berlue (avoir des yeux pour ne pas voir).
  82. tenir els ulls a mig cap (tenir els ulls enfonsats) avoir les yeux enfoncés (creux).
  83. tenir els ulls lleganyosos avoir les yeux chassieux.
  84. tenir (bon, molt d')ull [per a entendre] avoir l'œil américain (avoir le compas dans l'œil).
  85. tenir una bena (teranyines) als ulls avoir un bandeau sur les yeux (être aveugle).
  86. tòrcer els ulls loucher.
  87. treure's un ull pensant senyar-se figuradament i familiarment se mettre (se fourrer) le doigt dans l'œil jusqu'au coude.
  88. ull cluc [tancat] les yeux fermés.
  89. ull de bou construcció i marina, marítim œil-de-bœuf.
    • botànica [Chrysantemum segetum] chrysanthème des moissons (mirliton-bâtard, marguerite dorée, jaunet) f.
  90. ull de cicló œil du cyclone.
  91. ull de gat mineralogia œil-de-chat.
  92. ull del cul [anus] anus.
  93. ull de l'escala cage d'escalier.
  94. ull de peix fotografia fish-eye.
  95. ull de perdiu botànica [Adonis æstivalis] adonis d'été.
    • indústria tèxtil œil-de-perdrix.
  96. ull de poll medicina cor aux pieds.
  97. ull de serp mineralogia œil-de-serpent.
  98. ull de tigre mineralogia œil-de-tigre.
  99. ull de vidre œil de verre.
  100. ull fotoelèctric cellule photoélectrique.
  101. ull màgic œil magique.
  102. ull per ull, dent per dent œil pour œil, dent pour dent.
  103. ull simple [ocel] ocelle.
  104. ulls ametllats (allargats) yeux en amande (de biche, fendus).
  105. ulls blaus yeux bleus.
  106. ulls de basilisc (parladors) figuradament [ulls vius] yeux expressifs.
  107. ulls de bou ull (ulls de mussol).
  108. ulls de gos yeux noirs.
  109. ulls de l'Infant Jesús (de Maria) botànica [miosotis] myosotis.
  110. ulls de mussol (morts) [inexpressius] regard éteint (yeux à fleur de tête, yeux exorbités).
  111. ulls de puça (de patacó) yeux tout petits.
  112. ulls esqueixats (esquinçats) yeux globuleux.
  113. ulls girats (entravessats, guerxos) yeux qui louchent.
  114. ulls plorosos yeux qui pleurent.
  115. ulls secs [sense llàgrimes] yeux secs.
  116. ulls sortints yeux saillants (yeux à fleur de tête).
  117. ulls tendres (molls) yeux fragiles (yeux qui pleurent).
  118. ulls vidriosos yeux vitreux.
  119. ull viu! ouvrez l'œil (attention, gare)!
  120. veure de bon (de mal) ull voir d'un bon (d'un mauvais) œil.

ull

masculí anatomia œil Obrir aclucar   els ulls , ouvrir fermer les yeux d'una aixada, del martell œil del pany trou d'una agulla chas , œil del pa, del formatge œil d'una xarxa maille f d'una mola œil entre núvols coin , éclaircie f Un ull de cel blau , un coin de ciel bleu taca circular ocelle f , œil Els ulls de la cua d'un paó , les ocelles de la queue d'un paon d'una riera, d'un riu source f arquitectura d'una cúpula œil botànica part més tendra cœur L'ull de l'enciam , le cœur de la salade • brot, borró bourgeon L'ull de la carxofera , le bourgeon…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ull


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ull</title>

Etimologia: del ll. ŏcŭlus, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum. Obrir els ulls. Aclucar els ulls. L’ull esquerre, dret.
    2. nina (o nineta) de l’ull Pupil·la.
    3. ull simple Ocel.
    1. a quatre ulls locució adverbial Dos tot sols.
    2. en un tancar i obrir d’ulls (o en un girar d’ulls, o en un batre d’ulls) locució adverbial En un espai de temps mínim.
    3. estar (d’una cosa) fins als ulls figuradament Estar-ne tip.
    4. fer uns ulls com unes taronges Obrir-los molt a causa d’una sorpresa, d’un moviment d’admiració.
    5. girar els ulls en blanc Girar-los de manera que no es vegi sinó la part blanca inferior.
    6. no poder aclucar els ulls en tota la nit No poder dormir.
    7. obrir els ulls a la llum d’aquest món Néixer.
    8. tancar (o cloure) els ulls (a algú) Assistir-lo en els seus darrers moments.
    9. tancar els ulls a la llum d’aquest món Morir.
    10. tenir cara i ulls figuradament Ésser com cal, seriós, formal.
    11. tenir pa a l’ull figuradament No veure una cosa evident, palesa.
    12. tòrcer els ulls Desviar-los.
    13. ull cluc Ull tancat, amb les parpelles unides.
    14. ull de peix (o de perla) Ull entelat i gairebé blanc, freqüent especialment en alguns cavalls.
    15. ull de vellut Ull voltat d’un morat a conseqüència d’una contusió.
    16. ull de vidre Ull artificial que hom porta per dissimular la manca de l’ull natural.
    17. ull per ull, dent per dent història del dret Màxima antiga que resumeix la llei del talió.
    18. ulls de gat (o d’esquirol) Ulls blancs, que tenen la pupil·la blava.
    19. ulls de gos Ulls negres, que tenen la pupil·la negra.
    20. ulls de porc Ulls negrosos i petits i amb les celles llargues i estarrufades.
    21. ulls de puça (o de patacó) Ulls molt petits.
    22. ulls esqueixats (o esquinçats) Ulls grossos i molt oberts.
    23. ulls girats (o entravessats) Ulls que tenen la pupil·la desviada de la direcció on miren.
    24. ulls morts (o de mussol) Ulls inexpressius, mancats de lluentor i de moviment.
    25. ulls tendres (o molls) Ulls que llagrimegen molt.
    26. ulls vius Ulls que brillen i es mouen amb vivacitat.
    27. un ull de la cara figuradament Un preu molt car.
  3. plural per extensió
    1. Ulleres, lentícules. M’he deixat els ulls i no puc llegir.
    2. dur (o portar) quatre ulls Portar ulleres.
  4. [generalment en pl]
    1. Facultat de veure, mirada, vista.
    2. Mirada vigilant. Els ulls de l’amo.
    3. abaixar els ulls Dirigir la mirada cap avall.
    4. a bell ull (o a ull) locució adverbial Sense comptar ni mesurar, només calculant per la vista en conjunt.
    5. alçar els ulls Dirigir la mirada cap amunt.
    6. a ull nu locució adverbial Sense servir-se d’un instrument òptic, a simple vista.
    7. a ulls clucs locució adverbial figuradament Sense pensar en els riscs que hom pot córrer.
    8. a ulls veients locució adverbial Palesament.
    9. cop d’ull Mirada ràpida.
    10. cremar-se els ulls figuradament Treballar intensament i llarga en una cosa que cal mirar fixament, escrivint, cosint, brodant, etc.
    11. deixar els ulls (en una cosa) No cansar-se de mirar-la.
    12. dormir amb un ull obert (o amb els ulls oberts) figuradament Vigilar per no ésser sorprès, enganyat, etc.
    13. entrar (una cosa) pels ulls Agradar per l’aspecte exterior.
    14. ésser (algú) tot ulls Posar tota l’atenció en la mirada.
    15. fer mal d’ulls figuradament Desentonar, no lligar. Quin mal d’ulls que fan, aquestes cortines!
    16. fer ull figuradament Desfer-se, destruir-se completament.
    17. menjar-se (una cosa o una persona) amb els ulls Mirar una cosa o persona molt fixament, àvidament, amb una gran atenció o desig.
    18. mirar de cua d’ull Mirar de costat una cosa, fent veure que no es mira.
    19. no perdre d’ull (algú) Vigilar-lo estretament.
    20. no veure-hi de cap ull figuradament Estar molt content.
    21. parlar amb els ulls Fer-se entendre amb la mirada.
    22. posar (o clavar) els ulls en (o damunt) (una persona o cosa) Dirigir-li la mirada, tenir-hi l’atenció fixa.
    23. tenir davant els ulls Tenir a la vista.
    24. tenir els ulls al clatell No saber veure allò que hom té al davant.
    25. ulls d’àguila (o de basilisc) Ulls vius, d’esguard penetrant.
    26. ulls esgarriats Ulls que miren sense fixesa, com espantats.
  5. plural figuradament
    1. Facultat cognoscitiva, intel·lectual, espiritual. Els ulls de l’esperit, de la raó.
    2. ulls de la fe cristianisme Expressió amb què hom designa la comprensió pròpia de la fe, de l’home de fe.
  6. figuradament
    1. Aptitud per a adonar-se de les coses, per a apreciar-les, per a comprendre-les tal com són. Intuir amb ulls de mare.
    2. als meus ulls locució adverbial Al meu entendre.
    3. als ulls de locució adverbial Segons la manera de considerar-ho d’algú.
    4. caure a l’ull Agradar molt, una persona o una cosa, des del primer moment de veure-la.
    5. del que els ulls no veuen, el cor no se’n dol Refrany que ensenya que les desgràcies i els mals impressionen menys els qui no hi són presents.
    6. entrar per l’ull dret Caure a l’ull.
    7. fer els ulls grossos Deixar fer, deixar passar quelcom aparentant no veure-ho.
    8. fer entrar pels ulls (una cosa) Fer comprendre una cosa amb evidència.
    9. fer l’ull viu Avivar l’enteniment.
    10. no tenir ulls per a veure (una cosa) No poder suportar la vista d’una cosa trista, d’una desgràcia, etc.
    11. obrir els ulls Veure hom el que fins aleshores, enganyat, obcecat, etc., no sabia veure.
    12. saltar als ulls (una cosa) Ésser evident.
    13. tenir ull (o bon ull, o molt ull) Tenir aptitud especial per a comprendre una cosa o per a fer-la correctament.
    14. tenir una bena (o teranyines) als ulls No saber veure una cosa evident.
    15. ull clínic (o mèdic) diagnosi Aptitud d’un bon metge per a apreciar quasi intuïtivament una malaltia, per a fer diagnosis ràpides i precises.
    16. veure amb bons ulls (algú o alguna cosa) Veure-ho amb aprovació, de bon ull.
    17. veure (una cosa) de bon (o de mal) ull Tenir-hi una disposició favorable (o desfavorable).
  7. per extensió
    1. Nom donat a algunes coses, o part d’algunes coses, que recorden un ull per llur forma, posició o aparença.
    2. Forat, clot. Els ulls d’un formatge, del pa. L’ull d’una agulla. L’ull d’una mola. L’ull del pany.
    3. Cadascuna de les malles de què es compon una xarxa o un filat.
    4. Dolla d’una eina per on entra el mànec. L’ull d’una aixada, d’un martell.
    5. Forat obert a la part superior central de la sitja o pila de carboner per on hom cala foc al carbó.
    6. Clariana enmig d’una nuvolada. El cel ja treu ull. Un ull de cel blau.
    7. Taca circular, especialment la que té el centre de diferent color. Els ulls de la cua d’un paó.
    8. armament Obertura d’un obús en la qual és enroscada l’espoleta i que serveix, també, per a introduir-hi la càrrega.
    9. arquitectura i construcció Obertura circular a la part superior d’una cúpula.
    10. botànica La porció més interior de certes hortalisses, que és la part més tendra i atapeïda. L’ull d’una col.
    11. botànica Brot, borró, per on la planta creix. L’ull de la carxofera.
    12. arts gràfiques Part superior del tipus d’impremta que reprodueix en relleu la lletra o el signe corresponent.
    13. arts gràfiques Altura que sobresurt el relleu de la lletra o del signe del tipus d’impremta.
    14. arts gràfiques Part d’una lletra constituïda per una corba tancada, com és el cas de la a, de la b, de la d, etc.
    15. hidràulica Obertura per on surt l’aigua d’un molí o per on passa l’aigua d’una séquia.
    16. hidrologia Sot on neix un riu, cavitat d’on brolla l’aigua d’una font.
    17. marina, marítim Forat circular a la part superior de la canya d’una àncora de cep, per on passa aquest.
    18. marina, marítim Obertura quadrangular que travessa, de babord a estribord, el peu d’un masteler i per la qual passa el tascó que el sosté.
    19. marina, marítim Forat practicat al pantoc d’una embarcació per tal que s’hi escorri l’aigua.
    20. obres públiques Cadascun dels espais buits formats sota els arcs d’un pont.
    21. indústria tèxtil Gatonera.
    22. ull càtodic electrònica Ull màgic.
    23. ull de bou arquitectura i construcció naval Finestra o lluerna de forma ovalada o circular.
    24. ull de cicló meteorologia Centre del cicló tropical.
    25. ull de gat mineralogia Varietat de crisoberil. És anomenat també ull de gat oriental o cimòfan.
    26. ull de gall fitopatologia Malaltia de la planta de cafè i d’altres plantes produïda pel fong basidiomicet Mycena citricolor (Stilibum flavidum).
    27. ull de gat mineralogia Varietat de quars amb inclusions d’asbest, el qual li dona un aspecte tornassolat.
    28. ull del cul anatomia animal Anus.
    29. ull de l’escala construcció Espai buit entorn del qual tomben els trams de l’escala que el limiten.
    30. ull de peix fotografia Nom que hom dona també als objectius gran angular.
    31. ull de peix òptica Objectiu de camp superior al del grau angular, pròxim als 180°.
    32. ull de perdiu indústria tèxtil Lligat d’un teixit, originat per encreuament, que produeix uns petits efectes de relleu alternant sortints i entrants.
    33. ull de perdiu mineralogia Varietat de galena finament granada.
    34. ull de poll patologia Superposició de capes dures de l’epidermis que envaeixen capes dèrmiques per mitjà d’una prolongació anomenada arrel.
    35. ull de serp petrografia Pedra granítica molt dura, emprada per a fer moles, saleres, etc.
    36. ull de tigre mineralogia Varietat de quars que conté inclusions de crocidolita.
    37. ull fotoelèctric electrònica Cèl·lula fotoelèctrica.
    38. ull màgic radiotècnia Tub electrònic especial destinat a ésser emprat com a indicador de sintonia en els receptors de ràdio amb tubs.
    1. Nom que, amb diverses adjectivacions, hom dona a diferents animals i plantes, sia per llur petitesa, sia per la forma de llurs flors, etc.
    2. ull de bou botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Chrysanthemum coronarium), de fulles pinnatipartides i de capítols grocs.
    3. ull de bou botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Chrysanthemum segetum), de fulles pinnatífides i de capítols grocs.
    4. ull de bou botànica Gravit.
    5. ull de bou ornitologia Cargolet.
    6. ull de drac botànica i agricultura Longan.
    7. ull de llebre viticultura, indústries vinícoles Varietat de vinya que produeix un raïm negre, allargat, compacte i de gra mitjà.
    8. ull de llebre viticultura, indústries vinícoles Raïm de vinya ull de llebre.
    9. ull de perdiu botànica Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Adonis aestivalis i espècies afins), de fulles alternes dividides en lacínies, flors vermelles i fruits en poliaqueni.
    10. ulls d’àngel botànica Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Adonis annua), de fulles alternes dividides en lacínies, flors d’un vermell escarlata i fruits en poliaqueni.
    11. ulls de l’Infant Jesús (o de Maria) botànica Miosotis.

■ ull

masculí anatomia animal Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum Obrir els ulls Aclucar els ulls L’ull esquerre, dret nina o nineta de l’ull Pupilla ull simple Ocel a quatre ulls locució adverbial Dos tot sols en un tancar i obrir d’ulls o en un girar d’ulls , o en un batre d’ulls locució adverbial En un espai de temps mínim estar d’una cosa fins als ulls figuradament Estar-ne tip fer uns ulls com unes taronges Obrir-los molt a causa d’una sorpresa, d’un moviment d’admiració girar els ulls en blanc Girar-los de manera que no es vegi…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

ull

<title type="display">ull</title>

    nom masculí
  1. L'ull és l'òrgan de la visió. Les persones i molts animals tenen dos ulls, situats a la cara, un a cada banda del nas o del morro. Quan dormim tenim els ulls tancats.
    La cara\Sentit de la vista
    La cara\Sentit de la vista (1)
  2. Nom que es dona a algunes coses que recorden un ull o que fan un forat o clot en forma d'ull. Parlem dels ulls d'un formatge o de l'ull d'una agulla, d'un pany o d'una escala.
  3. Un ull de vellut és un ull que té un morat al voltant a causa d'un cop.
  4. Diem que una cosa costa un ull de la cara quan val molts diners.
    5. locució que fa d’adverbi
  5. en un tancar i obrir d'ulls vol dir en un espai de temps molt curt, molt ràpidament. Hi havia un mag que feia aparèixer i desaparèixer coses en un tancar i obrir d'ulls.
    6. frase feta
  6. fer uns ulls com unes taronges és obrir-los molt a causa d'una sorpresa.
  7. mirar de cua d'ull és mirar de costat, fent veure que no s'està mirant.
  8. tenir els ulls al clatell és no veure una cosa que es té just al davant.
  9. Diem que una persona té pa a l'ull quan no veu una cosa que és evident.

ull

nom masculí L'ull és l'òrgan de la visió Les persones i molts animals tenen dos ulls, situats a la cara, un a cada banda del nas o del morro Quan dormim tenim els ulls tancats La cara\Sentit de la vista g02/A/07 58229009 La cara\Sentit de la vista 1 g09/B/2 Nom que es dona a algunes coses que recorden un ull o que fan un forat o clot en forma d'ull Parlem dels ulls d'un formatge o de l'ull d'una agulla, d'un pany o d'una escala Un ull de vellut és un ull que té un morat al voltant a causa d'un cop Diem que una cosa costa un ull de la cara quan val molts diners locució que fa d’adverbi en un…
Diccionari Alemany Català

Ulla

Ulla

femení Ulrica © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català Anglès

ullada

ullada

femení look , glance glimpse
Diccionari Català Castellà

ullada

ullada

femení mirada ràpida ojeada , vistazo m Dona una ullada a aquest article , echa una ojeada a este artículo
Diccionari Català Italià

ullada

ullada

femení mirada ràpida occhiata, colpo m d'occhio, sguardo m
DIDAC Diccionari escolar

ullada

ullada

nom femení Una ullada és una mirada ràpida, un cop d'ull Quan arribes a una reunió, dones una ullada a veure si veus algú conegut
Diccionari Català Alemany

ullada


<title type="display">ullada</title>

    femení
  1. (rascher) Blick m.
  2. donar (od clavar) una ullada a (algú) od (una cosa) einen Blick auf jemanden oder etwas werfen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

ullada

femení rascher Blick m donar od clavar una ullada a algú od una cosa einen Blick auf jemanden oder etwas werfen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat