Es mostren 594823 resultats

vela


<title type="display">vela</title>

    femení nàutica
  1. Segel n.
  2. per extensió Segelschiff n, Segler m.
  3. [Verdeck] Plane f.
    • Sonnensegel n.
  4. esport Segeln n, Segelsport m.
  5. vela de capa (llatina) Sturm-(Lateiner-)segel n.
  6. barca de vela Segelboot n.
  7. carro de vela Planwagen m.
  8. amainar (od baixar) veles die Segel einziehen oder reffen bzw fig streichen.
  9. anar a la vela mit geschwellten Segeln fahren.
    figuradament betrunken sein.
  10. anar a tota vela també figuradament mit vollen Segeln vorankommen.
  11. fer (od donar) vela, fer-se a la vela absegeln, unter Segel gehen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vela

vela

<title type="display">vela</title>

femení mar vela. Vaixell de vela, nave a vela. | [vaixell de vela] vela, veliero m, barca (o nave) a vela. | [velam] velame m, velatura. || esport vela. || [per a fer ombra] tenda, tendone m. || [d'un circ] tendone m. || [del carro] copertone m. || abaixar (o amainar, o arriar, o plegar) veles mar fig calare (o ammainare) le vele. || anar a la vela mar andare a gonfie vele. | fig [estar embriac] essere ubriaco duro (o marcio). | (o a tota vela) fig [anar molt de pressa] a tutta birra. || anar a tota vela (o a vela plena, o a veles plenes) mar = anar a la vela. || anar veles desplegades (o amb totes les veles al vent) fig [prosperar] andare a gonfie vele. || fer vela (o fer-se a la vela, o donar vela) mar [salpar] far vela, salpare. || fer-se a la vela (o plegar veles) fig andarsene. || vela aurica, llatina mar vela aurica, latina.

vela

vela

<title type="display">vela</title>

    nom femení
  1. Una vela és un tros de lona o de tela molt forta que, lligada als pals d'una embarcació, serveix per a fer-la avançar gràcies a la força del vent.
  2. La vela és un esport que consisteix a navegar amb embarcacions que es mouen mitjançant veles.
  3. Tros de lona o de tela molt forta que es posa en un lloc per a fer ombra, per a protegir-lo de la pluja, etc. Les terrasses d'alguns bars tenen veles.
  4. frase feta
  5. Diem que una persona plega veles quan se'n va o quan deixa de fer una cosa.

vela

vela


<title type="display">vela</title>

Pronúncia: bɛ́lə
    femení
  1. marina, marítim voile. Nau de vela, bateau à voile .
    • [nau de vela] bateau à voile m.
  2. [per a fer ombra o protegir] bâche, tente. Les veles de l'envelat, les tentes du chapiteau.
  3. [d'un circ] chapiteau m.
  4. esports voile.
  5. transports [d'un camió] bâche.
  6. amainar (arriarabaixarplegarveles marina, marítim amener (baisser) les voiles (le pavillon).
    figuradament [moderar-se] se modérer (baisser le ton, mettre de l'eau dans son vin).
  7. anar a la vela naviguer toutes voiles dehors.
    1. figuradament [anar molt de pressa, córrer] marcher très vite (courir).
    2. figuradament [estar embriac] avoir du vent dans les voiles (être éméché -e).
  8. anar a tota vela naviguer à pleines voiles.
  9. anar a vela plena (a veles plenes) naviguer toutes voiles dehors.
  10. anar veles desplegades (amb totes les veles al vent) figuradament [prosperar] avoir le vent en poupe (prospérer).
  11. fer-se a la vela figuradament [anar-se'n] s'en aller, filer, mettre les voiles fam, débarrasser le plancher, se débiner fam.
  12. plegar veles figuradament [tocar el dos] se tirer fam, prendre la porte, filer, se barrer fam, mettre les voiles fam.
  13. prendre (ferdonar velafer-se a la vela) marina, marítim mettre à la voile (être sous voiles).
  14. vela llatina marina, marítim voile latine.

vela

vela

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">vela</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vela, neutre pl. de velum ‘vel; vela d’embarcació’, que passà a representar el fem. sing 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. marina, marítim
    1. Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
    2. Vaixell de vela.
    3. Conjunt de veles que una embarcació o un pal porta desplegades, velam.
    4. esports Especialitat de la nàutica esportiva practicada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela.
    5. amainar (o arriar, o abaixar, o plegar) veles Abaixar, enrotllar, les veles a les vergues per tal de disminuir l’impuls del vent.
    6. amainar (o arriar, o abaixar, o plegar) veles figuradament Moderar-se, desistir d’allò que hom pretenia, cedir a l’adversari.
    7. anar a la vela Anar molt de pressa una embarcació.
    8. anar a la vela (o a tota vela) figuradament Anar molt de pressa, córrer.
    9. anar a la vela figuradament Estar embriac.
    10. anar a tota vela Navegar amb totes les veles desplegades.
    11. anar a vela plena (o a veles plenes) Navegar amb vent suficient i apropiat per a inflar les veles.
    12. anar veles desplegades (o amb totes les veles al vent) figuradament Anar tot vent en popa, prosperar.
    13. fer vela (o fer-se a la vela, o donar vela) Partir una embarcació per impulsió del vent.
    14. fer-se a la vela figuradament Anar-se’n.
    15. plegar veles figuradament Tocar el dos, anar-se’n.
    16. vela de creu Vela rodona.
    17. vela llatina Vela triangular, emprada en embarcacions petites, que és envergada en una antena que creua l’arbre molt obliquament.
    18. vela de tallant (o de tall) Vela triangular o trapezial que, caçada al màxim, corre en sentit de proa a popa.
    19. vela rodona (o quadra) Vela rectangular o trapezial que se subjecta a l’arbre per mitjà d’una verga horitzontal.
  2. per extensió
    1. Tros de tela resistent, de prou amplada i llargada per a estendre’s de cap a cap de cadascuna de les antenes de l’aspa del molí de vent, i que serveix per a augmentar-ne l’impuls.
    2. vela solar astronàutica Hipotètic sistema de navegació interplanetària consistent a aprofitar la pressió de radiació solar sobre grans superfícies reflectores orientables, per imprimir un impuls a un vehicle còsmic.
    1. Tros de lona o tela forta que hom posa per fer ombra, protegir de la intempèrie, cloure un espai, etc. Les veles de l’envelat.
    2. transports Coberta de lona emprada en molts carros, anomenats carros de vela, per tal d’impedir que la pluja o la intempèrie puguin perjudicar el que porten.

vela

vela


<title type="display">vela</title>

    femení
  1. marina, marítim vela. Barco de vela, vaixell de vela. Vela estay, latina, etc, vela estai, llatina, etc.
  2. marina, marítim [velamen] velam m, vela.
  3. espelma, candela. Vela de estearina, espelma d'estearina.
  4. [cirio] ciri m.
  5. [vigilia] vetlla.
  6. [de un muerto] vetlla.
  7. [de un enfermo] vetlla.
  8. plural familiarment [mocos] candeles.
  9. alzar velas (o hacerse a la vela) marina, marítim fer vela (o fer-se a la vela, o donar vela).
  10. arriar las velas marina, marítim arriar (o amainar, o abaixar, o plegar) veles.
  11. a toda vela (o a velas desplegadas, o a velas tendidas) [con mucho viento] a vela plena (o a veles plenes).
  12. a toda vela (o a velas desplegadas, o a velas tendidas) [deprisa] a la vela, a tota vela.
  13. a toda vela (o a velas desplegadas, o a velas tendidas) figuradament [prosperando] veles desplegades (o amb totes les veles al vent).
  14. encender (o poner) una vela a Dios y otra al diablo figuradament i familiarment nedar entre dues aigües.
  15. estar a dos velas figuradament estar en la misèria (o sense ni un xavo).
  16. ¿quién te ha dado vela en este entierro? figuradament qui et diu (o et mana) de ficar-t'hi?
  17. recoger velas figuradament amainar (o arriar, o abaixar, o plegar) veles.
  18. ser más derecho que una vela figuradament anar dret (o encarcarat) com un ciri (o com un pal, o com un fil, o com un fus).

vela

velació

velació

velació

velació

velació

velació

velació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">velació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ve_la_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. velatio, -ōnis, íd.
Body
    femení
  1. Acció de velar, de cobrir amb un vel.
  2. litúrgia
    1. Cerimònia monàstica del ritual de la consagració de verges en què hom imposa el vel a la religiosa com a símbol de les esposalles amb Crist.
    2. plural Cerimònia que consisteix a cobrir amb un vel els cònjuges en la missa nupcial.
  3. velació de les mans art i religió Motiu iconogràfic i ritual consistent a cobrir-se les mans amb un vel o amb la vora del mantell com a senyal de reverència, generalment religiosa.

velació