Es mostren 594828 resultats

vèncer


<title type="display">vèncer</title>

  1. v. tr.derrotar.
    revèncer, vèncer el qui ens ha vençut.
    guanyar (en jocs, competicions, etc.)
    superar (obstacles, dificultats, etc.)
    sobrar. No el pogué sobrar per la força: el vencé amb enganys i afalacs.
    triomfar sobre (algú o alguna cosa).
    prevaler contra (algú)
    debel·lar, vèncer per les armes.
    desbordar (fig.). Ésser, un jugador, desbordat pel seu adversari.
    dominar. Per fi dominà els rebels.
    doblegar (fig.)
    copar, vèncer en unes eleccions, una competició, etc.
    aterrar (ant.) Aterraren l'exèrcit enemic.
    tombar (fig.). Ell és molt ferm en les seves conviccions: no aconseguiràs pas tombar-lo.
    domar o domtar. Domar les passions.
    salvar (un obstacle, una dificultat, etc.)
    destronar (fig.)
    subjugar. Subjugar les passions.
    guanyar el capítol, aconseguir allò que es disputava entre molts.
    cantar victòria
    posar (algú) fora de combat
    posar el peu al coll (d'algú)
    dormir sobre el camp de batalla
    romandre el camp (a algú)
  2. v. intr. Complir-se un terme: → acabar.
    complir. El dia tal compleix el primer termini.
    fer. D'aquell dia, avui fa un any.



© Manuel Franquesa

vèncer

vèncer


<title type="display">vèncer</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. vèncer
    1. GERUNDI

    2. vencent
    1. PARTICIPI

    2. vençut
    3. vençuda
    4. vençuts
    5. vençudes
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. venço
      3. vences
      4. venç
      5. vencem
      6. venceu
      7. vencen
      1. IMPERFET

      2. vencia
      3. vencies
      4. vencia
      5. vencíem
      6. vencíeu
      7. vencien
      1. PASSAT

      2. vencí
      3. venceres
      4. vencé
      5. vencérem
      6. vencéreu
      7. venceren
      1. FUTUR

      2. venceré
      3. venceràs
      4. vencerà
      5. vencerem
      6. vencereu
      7. venceran
      1. CONDICIONAL

      2. venceria
      3. venceries
      4. venceria
      5. venceríem
      6. venceríeu
      7. vencerien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. venci
      3. vencis
      4. venci
      5. vencem
      6. venceu
      7. vencin
      1. IMPERFET

      2. vencés
      3. vencessis
      4. vencés
      5. vencéssim
      6. vencéssiu
      7. vencessin
    1. IMPERATIU

    2. venç
    3. venci
    4. vencem
    5. venceu
    6. vencin

vèncer

vencer


<title type="display">vencer</title>

    verb transitiu
  1. vèncer. Vencer al enemigo, vèncer l'enemic.
  2. figuradament [obstáculos, dificultades] vèncer.
  3. figuradament vèncer, passar al davant. Te vence en rapidez, et venç en rapidesa.
  4. figuradament [una crisis] superar, vèncer.
  5. figuradament [una montaña] vèncer.
  6. verb intransitiu
  7. vèncer. La letra vence mañana, la lletra venç demà.
  8. [plazo, deuda, arriendo] vèncer.
  9. verb pronominal figuradament
  10. vèncer-se, dominar-se, contenir-se, reprimir-se.
  11. cedir intr, doblegar-se.

vencer

vèncer


<title type="display">vèncer</title>

    verb transitiu
  1. vencer, derrotar. Vèncer l'enemic, vencer al enemigo.
  2. usat absolutament vencer. Vèncer o morir, vencer o morir.
  3. [en una discussió, etc] vencer.
  4. figuradament vencer. Vèncer les dificultats, els obstacles, vencer las dificultades, los obstáculos.
  5. verb intransitiu
  6. [un terme, un deute, etc] vencer, cumplir. La lletra venç el dia deu, la letra vence el día diez.

vèncer

vèncer

<title type="display">vèncer</title>

verb transitiu vincere, sconfiggere, battere. Vèncer l'enemic, vincere il nemico. | usat absolutament vincere. Vèncer o morir, vincere o morire. || fig vincere, superare. Vèncer els obstacles, vincere gli ostacoli.

verb intransitiu scadere. La lletra venç el dia vint-i-tres, la cambiale scade il ventitrè.

vèncer

vèncer


<title type="display">vèncer</title>

    verb transitiu
  1. besiegen.
  2. figuradament über-wältigen, -winden.
    • (be)meistern, bezwingen.
  3. vèncer (algú) en (una cosa) jemanden in etwas (dat) übertreffen.
  4. vèncer les pròpies passions die eigenen Leidenschaften bezwingen.
  5. verb intransitiu
  6. siegen.
  7. comerç fällig sein bzw werden.
    1. verfallen.
    2. ablaufen (Frist).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vèncer

vèncer


<title type="display">vèncer</title>

Pronúncia: bɛ́nsə
    verb transitiu
  1. [enemic] to defeat, beat.
  2. to conquer, vanquish, overcome.
  3. [contrincant] to beat.
  4. [partit] to win.
  5. [passió, etc.] to master, control, fight down.
  6. [temptació] to overcome.
  7. [dificultat, obstacle] to overcome, surmount, get round.
  8. verb intransitiu
  9. comerç i mercat [termini] to expire, end.
  10. [pagament] to fall due.
  11. to become due for redemption.
  12. to become invalid, cease to apply.

vèncer

vèncer

<title type="display">vèncer</title>

    [! Conjugació: amb Ç davant O, U; vences, venç]
    verb
  1. Guanyar algú en una lluita, en una competició, en un joc, etc. Vèncer una persona més gran en una partida d'escacs fa il·lusió.
  2. Diem que una persona venç un obstacle o una dificultat quan aconsegueix de dominar-los, quan els sobrepassa o els soluciona.
  3. Acabar-se un termini. Si et vols inscriure en un curset d'anglès, t'has d'informar de quin dia venç el termini d'inscripció.
invencible, vencedor, venciment

vèncer

vèncer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vèncer</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vĭncĕre, victum, íd. 1a font: 1000
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Fer cedir el qui ataca o resisteix, sortir guanyador en una batalla, en un joc, etc. Vèncer l’enemic en una batalla.
    2. per extensió Vèncer en una discussió, en un plet.
    3. figuradament Vèncer les dificultats, els obstacles. Vèncer les pròpies passions.
  2. intransitiu Complir-se un terme, esdevenir-se quelcom pel fet d’haver-se complert un terme. La lletra venç el dia deu.

vèncer

Venceslao

Venceslao