Es mostren 594823 resultats

venimeux
-euse


<title type="display">venimeux</title>

Pronúncia: vənimø -øz
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament verinós -osa, metzinós -osa, venenós -osa ant lit.
  2. langue venimeuse figuradament i despectivament llengua d’escurçó (o viperina, o verinosa).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

venimeux
-euse

venin

venin

venir


<title type="display">venir</title>

Pronúncia: bəní
    verb intransitiu
  1. [sentit general] to come (a to, de from).
  2. vine! come along
  3. vine aquí! come (over) here!
  4. va venir a veure’ns he came to see us.
  5. no em vinguis amb històries! don’t come telling tales to me!
  6. fer venir algú to summon someone.
  7. (ídem) to call someone, have someone fetched.
  8. el van fer venir de Roma they fetched him all the way from Rome.
  9. l’any que ve next year.
  10. el mes que ve next month.
  11. ja ve l’hivern winter is coming.
  12. figuradament to (come \ stem \ proceed) from.
  13. to originate in.
  14. d’aquí venen molts mals many evils spring from that.
  15. li va venir la idea de… there came to him the idea of….
  16. em van venir ganes de plorar I felt like crying.
  17. això ve a ser el mateix it comes to (about) the same thing.
  18. venir bé to come just right.
  19. (ídem) to be suitable, be convenient.
  20. (ídem) to fit.
  21. ara només en ve bé un vas d’aigua now I only feel like a glass of water.
  22. aquest vestit no em ve bé this dress doesn’t fit me.
  23. les sabates em venen petites the shoes are too small for me.
  24. vinga!, vinga, va! col·loquial come on!, let’s have it!, hand it over!
  25. venir de l’hort col·loquial to be in the dark.
  26. veure venir algú to guess someone’s intentions.
  27. verb pronominal
  28. venir-se'n [sostre, etc.] to fall down, collapse, tumble down.

venir

venir


<title type="display">venir</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. venir
    1. GERUNDI

    2. venint
    1. PARTICIPI

    2. vingut
    3. vinguda
    4. vinguts
    5. vingudes
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. vinc
      3. vens
      4. ve
      5. venim
      6. veniu
      7. venen
      1. IMPERFET

      2. venia
      3. venies
      4. venia
      5. veníem
      6. veníeu
      7. venien
      1. PASSAT

      2. vinguí
      3. vingueres
      4. vingué
      5. vinguérem
      6. vinguéreu
      7. vingueren
      1. FUTUR

      2. vindré
      3. vindràs
      4. vindrà
      5. vindrem
      6. vindreu
      7. vindran
      1. CONDICIONAL

      2. vindria
      3. vindries
      4. vindria
      5. vindríem
      6. vindríeu
      7. vindrien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. vingui
      3. vinguis
      4. vingui
      5. vinguem
      6. vingueu
      7. vinguin
      1. IMPERFET

      2. vingués
      3. vinguessis
      4. vingués
      5. vinguéssim
      6. vinguéssiu
      7. vinguessin
    1. IMPERATIU

    2. vine
    3. vingui
    4. vinguem
    5. veniu
    6. vinguin

venir

venir


<title type="display">venir</title>

    verb intransitiu
  1. venir. Vine, que et vull dir una cosa, ven, que te quiero decir algo.
  2. ir. Vindré a casa teva després de sopar, iré a tu casa después de cenar.
  3. [procedir] venir, proceder. El petroli ve d'Aràbia, el petróleo viene de Arabia.
  4. [en una successió] venir. Després de l'hivern ve la primavera, después del invierno viene la primavera. Després de la selva ve l'altiplà, después de la selva viene el altiplano.
  5. [provenir] venir, proceder. Venir de bona família, venir de buena familia.
  6. venir, llegar. El seny ve amb els anys, el juicio viene con los años.
  7. [resultar] resultar, salir. Enguany l'oli ve a un preu molt alt, este año el aceite resulta a un precio muy alto.
  8. [la collita d'un producte] llegar. Aviat vindran les cireres, pronto llegarán las cerezas. Unes patates que venen molt primerenques, unas patatas que llegan muy tempranas.
  9. venir. Venir son, una idea, venir sueño, una idea.
  10. [assolir, aconseguir] llegar, alcanzar tr. Venir a madurament un gra, llegar a la (o alcanzar la) madurez un grano.
  11. caer. Venir a pobresa, caer en la pobreza.
  12. venir. Aquestes sabates em venen petites, estos zapatos me vienen pequeños.
  13. ara ve quan el maten (o ara ve la bona) figuradament i familiarment ahora viene lo bueno.
  14. ara vinc! ¡ahora voy!
  15. fer venir algú hacer venir a alguien.
  16. no ve d'aquí! [tant se val!] ¡tanto da!, ¡da igual!
  17. que ve [vinent] que viene, próximo. La setmana que ve, la semana que viene.
  18. venir a menys venir a menos.
  19. venir bé [anar bé] venir (o ir) bien. Ara no em ve bé d'anar-hi, ahora no me viene bien ir. Aquesta fusta em vindrà bé per a adobar la taula, esta madera me vendrá bien para arreglar la mesa.
  20. venir de lluny [un costum, una tradició] venir de antiguo (o de lejos).
  21. venir malament [anar malament] venir (o ir) mal.
  22. venir molt bé figuradament [oportunament] venir muy bien (o al pelo, o que ni pintado, o como anillo al dedo).
  23. venir prim (o d'un pèl, o d'un no-res) [estar a punt] estar en un tris, faltar poco (o un pelo), estar a punto. Ha vingut prim que no perdéssim el tren, hemos estado en un tris de perder el tren (o poco nos ha faltado para perder el tren).
  24. venir-se'n [un sostre, una volta] venirse abajo, hundirse.
  25. vinc! [cap aquí] ¡voy!
  26. vinc corrents (o de seguida) voy enseguida (o corriendo, o volando).
  27. vinga! ¡venga! Vinga, dona'm les claus!, ¡venga, dame las llaves!
  28. vinga! [indicant insistència, repetició] ¡venga! Vinga sales i més sales!, ¡venga salas y más salas!

venir

venir


<title type="display">venir</title>

Pronúncia: vəniʀ
    verb intransitiu
  1. pròpiament i figuradament [qqn] venir, arribar. Elle peut venir d’une seconde à l’autre, pot venir d’un moment a l’altre. Les larmes me vinrent aux yeux, em van venir les llàgrimes als ulls. Viens saluer ta tante, vine a saludar la teva tia.
  2. pròpiament i figuradament [provenir de] venir, procedir, provenir. Elle venait le diable savait d’où, venia no se sabia d’on. L’agilité des sportifs vient de ce qu’ils suivent un régime alimentaire très strict, l’agilitat dels esportistes ve del fet que segueixen un règim alimentari molt estricte.
  3. [à] [atteindre] arribar (a), atènyer (a), assolir. Mon frère me vient à l’épaule, el meu germà m’arriba a l’espatlla.
  4. [survenir] arribar, venir. Si une guerre venait, il faudrait partir, si vingués una guerra hauríem de partir. Le jour venu, il faudra réagir, quan arribi el dia caldrà reaccionar.
  5. [pousser] fer-se pron, créixer [una planta]. La vigne ne vient pas dans ce pays, la vinya no s’hi fa en aquest país.
  6. infreqüent [apparaître] sortir. Un bouton qui me vient sur le visage, un gra que em surt a la cara.
  7. arts gràfiques sortir. Cette épreuve est mal venue, aquesta prova ha sortit malament.
  8. figuradament [se manifester] aparèixer, venir, manifestar-se pron. Les propositions ne venaient pas facilement, les propostes no apareixien pas fàcilment .
    • [à] arribar (a). S’il venait à me convaincre, si m’arribés a convèncer.
  9. aller et venir anar i venir (o anar amunt i avall).
  10. à venir venidor -a (o que ha de venir, o esdevenidor -a lit, o futur -a). J’écris pour les générations à venir, escric per a les generacions venidores.
  11. cela ne vient même pas à l’idée familiarment això no se li acut (o no li ha passat pel cap) a ningú.
  12. de là, d’où vient que... d’on resulta que..., d’aquí que...
  13. en venir à arribar a (o anar a parar, o acabar essent). Où veut-il en venir ?, on vol anar a parar?
  14. en venir aux extrémités familiarment acabar malament (o anar mal dades).
  15. en venir aux mains (ou aux coups) arribar a les mans (o enganxar-se a cops).
  16. faire venir [qqn] fer venir (o demanar).
    • [qqch] fer portar (o demanar).
  17. je ne fais qu’aller et venir familiarment ara torno (o ara vinc, o és un moment, o vaig i torno, o vaig i vinc) [torno de seguida].
  18. laisser venir fer temps (o esperar) [que passi alguna cosa].
  19. se faire bien venir figuradament fer-se estimar.
  20. se’n venir infreqüent venir (o venir-se’n). Il s’en venait doucement vers la ville, se’n venia xino-xano cap a la ciutat.
  21. venir à bien sortir-ne bé (o reeixir).
  22. venir à bout de qqch vèncer (o superar).
    • sortir-se’n (o reeixir). Nous sommes venus à bout du projet, hem acabat el projecte.
  23. venir à la rencontre de qqn anar a l’encontre d’algú.
  24. venir à rien aflaquir-se (o afeblir-se).
    figuradament venir a pobresa (o arruïnar-se).
  25. (en) venir à un sujet, une question abordar un tema, una qüestió. Venons au sujet qui nous intéresse, anem al tema que ens interessa.
  26. venir à l’idée venir al (o passar pel) cap una idea (o tenir una pensada).
  27. venir de [faire qqch] acabar de. Je viens d’arriver, acabo d’arribar. Un livre qui vient de paraître, un llibre que acaba d’aparèixer.
  28. viens-y ! [expressió de provocació] vine! (o vine cap aquí!).
  29. voici venir qqn familiarment aquí ve (o mi-te’l). Voici venir notre ami, mi-te’l, el nostre amic.
  30. voir venir veure venir [alguna cosa, algú].
    • [un événement] fer temps (o esperar a veure com van les coses).
  31. vouloir en venir [à qqch] voler arribar a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

venir

venir


<title type="display">venir</title>

    verb intransitiu
  1. kommen.
  2. Vegeu anar.vinga!.
  3. ep, tu, vine (aquí)! Ja vinc!, Vinc de seguida! he, du, komm mal (hier)her! Ich komm' ja schon!, Ich komme gleich oder sofort!
  4. vine, que et vull fer un petó! komm zu mir, ich will dich küssen!
  5. què, vens (amb mi) o no vens? na, kommst du mit (mir) oder nicht?
  6. demà vindré tard morgen komme ich später.
  7. han vingut a peu (amb avió) sie sind zu Fuß (mit dem Flugzeug) gekommen.
  8. quan vindràs a Horta (a casa, a veure'ns)? wann wirst du nach Horta (zu uns, uns besuchen oder zu uns zu Besuch) kommen?
  9. venen sovint a la ciutat a comprar sie kommen oft in die Stadt zum Einkaufen.
  10. vinc a buscar els llibres ich komme die Bücher abholen.
  11. venir a costar ungefähr kosten.
  12. venir a (és)ser igual od el mateix auf dasselbe hinauslaufen, -kommen.
  13. venir (od anar) a menys herunterkommen.
  14. venir a pobresa arcaic verarmen.
  15. d'on vens? woher kommst du?
  16. vinc de Berlín (de casa, d'allà, de la feina, del teatre) ich komme aus Berlin (von daheim, von dort, von der Arbeit, aus dem Theater).
  17. el vent ve de ponent (de mar) der Wind kommt von (oder aus) West oder von Westen (von See).
  18. els Schrollers venim de Prússia wir Schrollers kommen (oder stammen) aus Preußen.
  19. ve de la pàgina 7 Fortsetzung von Seite 7.
  20. ja no ve d'aquí! darauf kommt es nun auch nicht mehr an!
  21. fer venir kommen lassen.
  22. veure venir (una cosa) també figuradament etwas kommen sehen.
  23. veure venir (algú) jemanden kommen sehen.
    figuradament jemanden durchschauen.
  24. [in einer Reihe, Folge; im Lauf der Zeit] kommen.
  25. després de Xàbia ve Calp nach Xàbia kommt Calp.
  26. després de les rialles venen les ploralles [Spruch] nach dem Lachen kommt das Weinen.
  27. una desgràcia no ve mai sola [Spruch] ein Unglück kommt selten allein.
  28. ara que ve l'hivern jetzt wo es Winter wird oder der Winter kommt.
  29. aviat vindran les cireres bald kommen die Kirschen oder kommt die Kirschenzeit.
  30. dilluns que ve (od vinent) és festa nächsten (oder kommenden) Montag ist Feiertag.
  31. venir amb mit... kommen.
  32. no em vinguis amb excuses (històries)! komm mir nicht mit Ausflüchten (Geschichten)!
  33. m'ha vingut gana (la regla) ich habe Hunger (meine Regel) bekommen.
  34. ja em ve la son der Schlaf überkommt mich.
    • ich werde schon müde.
  35. m'ha vingut una idea mir ist eine Idee gekommen.
  36. em va venir de nou (molt bé, malament) es kam mir überraschend (sehr gelegen, ungelegen).
  37. la carn (no) em ve bé ich habe (keinen) Appetit auf Fleisch.
  38. aquestes sabates em venen (od van) estretes diese Schuhe sind mir zu eng.
  39. arcaic venir-se'n ( verb reflexiu ) einstürzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

venir

venir


<title type="display">venir</title>

    VERB MODEL
    verb intransitiu
  1. venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva.
  2. [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger.
  3. [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern.
  4. [estar] trobar-se pron, aparèixer. La noticia viene en la primera página, la notícia es troba a la primera pàgina.
  5. [acometer] venir, vindre. Venir una idea, venir una idea.
  6. venir, vindre. Los zapatos me vienen pequeños, les sabates em venen petites.
  7. [traer origen] venir, vindre. Venir de buena familia, venir de bona família.
  8. [seguido de gerundio] [no es tradueix]. Hace tiempo que venimos diciendo, fa temps que diem.
  9. ¿a qué viene...? a què treu cap? ¿A qué viene comprarse otro coche?, a què treu cap comprar-se un altre cotxe?
  10. en lo por venir [en el futuro] en el futur.
  11. hacer venir a alguien fer venir algú.
  12. que viene [próximo] que ve, vinent. El año que viene, l'any que ve.
  13. sin venir a nada (o a qué) sense justificació.
  14. ¡venga! vinga!
  15. venir a [llegar] arribar a. Después de discutir vinieron a un acuerdo, després de discutir arribaren a un acord.
  16. venir a [finalizar] acabar. Vinieron a hacer las paces, acabaren fent les paus.
  17. venir a [equivaliendo a un verbo simple] [no es tradueix]. La desgracia vino a caer sobre nosotros, la desgràcia caigué damunt nostre. La disposición viene a llenar un vacío en la legislación, la disposició omple un buit en la legislació.
  18. venir a menos [descender de posición social] anar (o venir) a menys.
  19. venir a parar [en] anar a raure a.
  20. venir a parar [terminar] arribar, acabar. Este camino viene a parar delante de mi casa, aquest camí arriba fins a davant de casa meva.
  21. venir a parar [llegar a una consecuencia] arribar. Hemos venido a parar a la misma conclusión, hem arribat a la mateixa conclusió.
  22. venir a ser ésser aproximadament.
  23. venir a tener tenir aproximadament (o si fa no fa). Viene a tener veinte años, té, si fa no fa, vint anys.
  24. venir ancha (o grande) una cosa a alguien venir (o anar) ample.
  25. venir bien anar (o venir) bé. Ahora no me viene bien ir, ara no em va (o ve) bé d'anar-hi.
  26. venir bien anar (o venir) bé. Me viene bien tu sombrero, em va bé el teu barret.
  27. venir bien [servir] anar (o venir) bé. Esta madera me vendrá bien para hacer unas estanterías, aquesta fusta m'anirà bé per a fer uns prestatges.
  28. venir con sortir amb. Venir con exigencias, sortir amb exigències.
  29. venir en dret [no es tradueix]. Vengo en ordenar..., ordeno... Venir en deseo, desitjar.
  30. venir mal anar (o venir) malament.
  31. venir de primera (o de perilla, o de perlas) venir de primera (o com l'anell al dit).
  32. venir rodado venir que ni fet d'encàrrec.
  33. verb pronominal
  34. venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família.
  35. [hundirse] venir-se'n.
  36. figuradament anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres projectes.
  37. venirse una cosa encima de alguien figuradament i familiarment caure al damunt d'algú.

venir

venir

<title type="display">venir</title>

verb intransitiu venire. Aquest matí vindré a casa teva, questa mattina verrò a casa tua (o da te). Vine, que t'he de donar una cosa, vieni, che devo darti una cosa. || [procedir] venire, provenire. La moda ve d'Itàlia, la moda viene dall'Italia. || [en una successió] venire. Després de l'estiu ve la tardor, dopo l'estate viene l'autunno. || [provenir] venire. Ve d'una bona família, viene da un'ottima famiglia. || [acompanyar] venire. En Joan va venir amb nosaltres, Giovanni venne con noi. || venire, arrivare, giungere. Ara ve la tardor amb les seves pluges, adesso viene l'autunno con le sue piogge. || venire. El seny ve amb l'edat, il giudizio viene coll'età. || [resultar] venire, costare. A quant ve el peix?, a quanto viene (o quanto costa) il pesce? || [la collita] esserci, venire. Aviat vindran les pomes, presto ci saranno (o verrà il tempo delle) mele. || [les plantes] venire su. Aquestes flors venen una mica esquifides, questi fiori vengono su un po' striminziti. || venire. Venir son, fam, venire sonno, fame. Venir una idea, un dubte, venire un'idea, un dubbio. || cadere. Venir a pobresa, cadere in miseria. || giungere. Venir a madurament el gra, giungere a maturazione il grano. || venire, stare. Aquestes sabates em venen petites, queste scarpe mi vanno piccole (o strette). || ara ve quan el maten (o ara ve la bona) fig adesso viene il bello. || ara vinc! adesso vengo!, vengo subito! || fer venir algú far venire qualcuno. || no ve d'aquí! non importa!, fa lo stesso! || que ve prossimo -a, che viene. El mes que ve, il prossimo mese. || venir bé potere. No em ve bé d'anar-hi, non posso andarci. | andare benissimo, essere utile. || venir de lluny venire da lontano. || venir malament non potere. || venir molt bé fig giungere a fagiolo. || venir prim (o d'un pèl, o d'un no-res) mancare poco che, per poco, essere lì lì. Ha vingut prim que no perdéssim l'autobús, è mancato poco che perdessimo l'autobus. || venir-se'n [un sostre, una volta] venire giù, crollare. || vinc! arribo!, vengo! || vinc corrents (o de seguida) vengo subito. || vinga! dai!, via!, suvvia! | [indicant repetició de coses] giù! | [repetició] via!

venir

venir

<title type="display">venir</title>

    [També vindre]
    [! Conjugació: vens, ve, venen, vine]
    verb
  1. Traslladar-se al lloc on és, on era o on serà la persona que parla o la persona a qui es parla. Si vens aquesta tarda al cinema et tornaré el teu llibre. Avui vindré a sopar a casa teva, d'acord?
  2. Estar situada una cosa després d'una altra. Després del dimarts ve el dimecres. Si aquest any fas deu anys, l'any que ve en faràs onze.
  3. Provenir. El cafè que ve de Colòmbia és molt bo.
  4. Venir son, venir singlot, venir mal de cap, etc., és començar-ho a notar, aparèixer. Si ens ve una idea al cap és que se'ns acudeix.
  5. frase feta
  6. Diem que una persona ve de l'hort quan no està al corrent del que passa.
  7. Diem que veiem venir algú quan endevinem les seves intencions, sabem el que farà.
adveniment, advenir, sobrevenir, venidor

venir