Es mostren 594827 resultats

avenir2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">avenir</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. advenīre ‘arribar’ 1a font: s. XIII
Body
    verb
  1. intransitiu antigament Succeir, esdevenir-se.
    1. pronominal Deixar de discrepar, d’ésser en discòrdia. Tots volien tenir raó i no podien avenir-se.
    2. pronominal [amb el·lipsi del pronom] Ningú no els va poder fer avenir.
    3. transitiu No van poder avenir els litigants.
  2. pronominal Acordar-se, entendre’s bé, coincidir en els gusts, les opinions, la manera de fer, etc. Els dos germans grans s’avenen molt.
  3. pronominal Conformar-se a fer una cosa. S’avingué a venir cada dia.
  4. transitiu antigament Encertar, fer bé una cosa.
  5. no saber avenir-se (d’una cosa) Estranyar-se’n granment.



  6. Vegeu també:
    avenir1

avenir2

avenir2

avenir2

avenir-se


<title type="display">avenir-se</title>

  1. acordar-se o posar-se d'acord
    avinençar-se o posar-se en avinença o fer una avinença
    coincidir
    entendre's. No ens vam poder entendre i ho vam deixar córrer. Ens entenem molt bé, jo i el meu germà.
    compondre's. Compondre's amb els seus creditors.
    fer barrina, avenir-se en discutir un tracte.
    Antònims: Desavenir-se. Dissentir. Discrepar. Discordar.
  2. Entendre's bé, coincidir en gustos, opinions, manera de fer, etc.
    harmonitzar
    fraternitzar (amb algú)
    agermanar-se
    compenetrar-se
    congeniar. Jo i ell no congeniem.
    entendre's. S'estimaven molt perquè s'entenien.
    estar d'acord o acordar-se
    concordar
    consonar. Aquestes maneres arrogants no consonen amb el seu estat clerical.
    coincidir. Ell i ella coincidien en tot.
    rimar (v. intr.)
    anar a l'una
    adir-se (→)
  3. conformar -se.
    Antònims: Repugnar.



© Manuel Franquesa

avenir-se

avenir-se

<title type="display">avenir-se</title>

    [! Conjugació: avén]
    verb usat amb pronom
  1. Estar d'acord dues o més persones, entendre's bé. Si t'avens amb una persona pots ser amic seu. És bonic que els germans estiguin ben avinguts.
  2. frase feta
  3. no saber-se avenir d'una cosa és estranyar-se'n molt, no entendre com ha pogut passar. A vegades no sabem avenir-nos de les bestieses que fan algunes persones.

avenir-se

avent


<title type="display">avent</title>

Pronúncia: avɑ̃
masculí cristianisme advent.
• sermons pl fets durant l’advent.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

avent

aventador
-ra


<title type="display">aventador</title>

    adjectiu i masculí i femení
  1. ventador -a.
  2. masculí
  3. [bieldo] força f.
  4. tecnologia [válvula] papallona f, ventallola f.
  5. femení
  6. [máquina agrícola] màquina ventadora (o de ventar), ventadora.

aventador
-ra

aventadura

aventadura

aventajadamente

aventajadamente

aventajado
-da

aventajado
-da

aventajamiento

aventajamiento