Es mostren 594823 resultats

vestir


<title type="display">vestir</title>

    verb transitiu
  1. [Kind, Puppe] anziehen, lit ankleiden.
  2. [besonders mit Kleidung versehen] (be)kleiden.
  3. [Novizen, Rekruten] einkleiden.
  4. [Kleidung] tragen, anhaben.
  5. per extensió be-, ver-kleiden.
    1. be-, über-ziehen.
    2. ein-, um-hüllen.
    3. schmücken.
    4. figuradament auch (ein)kleiden.
  6. quedar-se (od restar) per (a) vestir sants familiarment sitzen bleiben, keinen Mann bekommen.
    • eine alte Jungfer werden.
    7. verb intransitiu
  7. vestir de dol (de paisà) Trauer- (Zivil-)kleidung tragen.
  8. vestir a la moda sich modisch kleiden.
  9. sempre vesteixen de negre sie gehen immer in Schwarz.
    • sie sind immer schwarz gekleidet.
  10. la Maria vesteix molt bé Maria kleidet sich sehr gut.
  11. aquesta corbata vesteix molt diese Krawatte ist sehr kleidsam.
  12. figuradament anar a l'òpera vesteix molt in die Oper zu gehen, sieht gut (oder fein) aus.
  13. verb reflexiu vestir-se tot sol (de pressa) sich allein (schnell) anziehen.
  14. vestir-se de frac einen Frack anziehen oder lit anlegen.
  15. em vesteixo a can X ich (be)kleide mich bei X.
  16. el prat es vesteix de flors poèticament die Wiese legt sich ihren Blütenschmuck an.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vestir

verb transitiu Kind, Puppe anziehen, lit ankleiden besonders mit Kleidung versehen bekleiden Novizen, Rekruten einkleiden Kleidung tragen, anhaben per extensió be-, ver-kleiden be-, über-ziehen ein-, um-hüllen schmücken figuradament auch einkleiden quedar-se od restar per a vestir sants familiarment sitzen bleiben, keinen Mann bekommen • eine alte Jungfer werden verb intransitiu vestir de dol de paisà Trauer- Zivil-kleidung tragen vestir a la moda sich modisch kleiden sempre vesteixen de negre sie gehen immer in Schwarz • sie sind immer schwarz gekleidet la Maria…
DIDAC Diccionari escolar

vestir

<title type="display">vestir</title>

    [! Diferent de bastir]
    verb
  1. Cobrir el cos d'una persona amb vestits o altres robes. Els pares vesteixen els seus nadons. Algunes persones es vesteixen molt ràpid. Quan un home es vesteix de frac, va molt elegant.
  2. Fer els vestits a algú. Si et vesteix un sastre, et fa la roba a mida.
  3. Anar vestit d'una manera determinada. Molts jugadors de futbol vesteixen samarretes amb ratlles. Si una persona vesteix de dol, va amb roba negra.
  4. Un vestit vesteix quan fa que la persona que el porta es vegi mudada. L'esmòquing és una jaqueta d'home que vesteix.
desvestir

vestir

Diferent de bastir verb Cobrir el cos d'una persona amb vestits o altres robes Els pares vesteixen els seus nadons Algunes persones es vesteixen molt ràpid Quan un home es vesteix de frac, va molt elegant Fer els vestits a algú Si et vesteix un sastre, et fa la roba a mida Anar vestit d'una manera determinada Molts jugadors de futbol vesteixen samarretes amb ratlles Si una persona vesteix de dol, va amb roba negra Un vestit vesteix quan fa que la persona que el porta es vegi mudada L'esmòquing és una jaqueta d'home que vesteix desvestir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestir</title>

Homòfon: bastir
Etimologia: del ll. vestīre, íd. 1a font: c. 1230
    verb
    1. transitiu Cobrir el cos d’algú de roba o altra cosa que evita la nuesa, defensa de la intempèrie, serveix d’adorn, etc. Vestir una criatura. D’ençà de l’accident, l’han de vestir i tot.
    2. pronominal El nen ja sap vestir-se tot sol. Vestir-se de pressa.
    3. pronominal per extensió Vestir-se de frac.
  2. per analogia
    1. transitiu Posar una coberta, ornaments, etc., a una cosa. Vestir una garrafa. Vestir l’altar.
    2. transitiu indústria tèxtil Cobrir amb roba els corrons d’algunes màquines d’aprest per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica, sobre el producte tèxtil que hom fa passar entre ells.
    3. transitiu figuradament La primavera vesteix els prats d’herba.
    4. pronominal figuradament Els prats es vesteixen d’herba.
  3. transitiu Procurar vestits a algú. Allà el mantenen i el vesteixen.
    1. transitiu Fer els vestits a algú. El vesteix un bon sastre.
    2. transitiu Fer fer els vestits, comprar-los (per a algú). Vesteixo els nens a cal sastre nou.
    3. pronominal Es vesteix a casa d’una bona modista.
  5. transitiu
    1. Anar amb tal o tal vestit. Els jugadors vesteixen samarreta blava amb ratlles vermelles.
    2. figuradament Adquirir una nova forma, una nova natura. El fill de Déu vestí carn humana.
  6. intransitiu
    1. Anar vestit de tal o tal manera. És un home que vesteix molt bé. Vestir de dol.
    2. Una roba, una peça de vestir, donar al qui la porta l’aspecte de vestir bé, d’anar mudat. La corbata vesteix molt.
    3. figuradament Avui dia declarar-se progressista vesteix molt.

■ vestir

verb transitiu Cobrir el cos d’algú de roba o altra cosa que evita la nuesa, defensa de la intempèrie, serveix d’adorn, etc Vestir una criatura D’ençà de l’accident, l’han de vestir i tot pronominal El nen ja sap vestir-se tot sol Vestir-se de pressa pronominal per extensió Vestir-se de frac per analogia transitiu Posar una coberta, ornaments, etc, a una cosa Vestir una garrafa Vestir l’altar transitiu indústria tèxtil Cobrir amb roba els corrons d’algunes màquines d’aprest per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica, sobre el producte tèxtil que hom fa passar entre…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

vestir


<title type="display">vestir</title>

Pronúncia: bəstí
    verb transitiu
  1. habiller.
  2. [posar ornaments] habiller.
  3. figuradament habiller, parer. La primavera vesteix els prats d'herba, le printemps pare les prés d'herbe.
  4. [procurar vestits a algú] habiller.
  5. [fer els vestits] habiller.
  6. [anar amb tal o tal vestit] porter, revêtir. Vestia una americana vermella, il portait une veste rouge.
  7. figuradament se revêtir de pron. El fill de Déu vestí carn humana, le fils de Dieu se revêtit de chair humaine.
  8. quedar (quedar-se) per a vestir sants [quedar solter] rester vieux garçon vieille fille.
    9. verb intransitiu
  9. s'habiller pron. Aquest home vesteix bé, cet homme s'habille bien.
  10. être habillé -e, être vêtu -e. Vestir de dol, être habillé de deuil.
  11. habiller. La corbata vesteix molt, la cravate habille bie.
  12. figuradament poser, faire bien. Un cotxe esport vesteix molt, une voiture sport, ça pose. Fer servir paraules angleses vesteix molt, ça fait bien d'utiliser des mots anglais.
    13. verb pronominal
  13. s'habiller. Ja sap vestir-se tot sol, il sait déjà s'habiller tout seul.
  14. être habillé -e, être vêtu -e. Vestir-se de negre, être habillé de noir.
  15. figuradament se couvrir, se parer. A la primavera, els prats es vesteixen de flors, au printemps, les prés se couvrent de fleurs.

vestir

verb transitiu habiller posar ornaments habiller figuradament habiller , parer La primavera vesteix els prats d'herba , le printemps pare les prés d'herbe procurar vestits a algú habiller fer els vestits habiller anar amb tal o tal vestit porter , revêtir Vestia una americana vermella , il portait une veste rouge figuradament se revêtir de pron El fill de Déu vestí carn humana , le fils de Dieu se revêtit de chair humaine quedar quedar-se   per a vestir sants quedar solter rester vieux garçon vieille fille verb intransitiu s'habiller pron Aquest home vesteix bé , cet…
Diccionari der aranés

vestit

<title type="display">vestit </title>

    nòm m
  1. Aquerò damb qué se vestís.
  2. Pèça de ròba femenina.

    3. Català: 1. vestit, roba f; 2. vestit de dona


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vestit

nòm m Aquerò damb qué se vestís Pèça de ròba femenina Català 1 vestit, roba f 2 vestit de dona © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català francès

vestit
-ida


<title type="display">vestit</title>

Pronúncia: bəstít
    adjectiu
  1. habillé -e, vêtu -e. Ben, mal vestit, bien, mal habillé. Vestida de negre, vêtue de noir.
    2. masculí
  2. vêtement, fringuesf pl i fam.
  3. [peça, conjunt] costume. Estrenar un vestit, étrenner un costume .
    • robe f. Portava un vestit de seda, elle portait une robe de soie.
  4. anar amb el vestit d'Adam (d'Eva) figuradament être dans la tenue d'Adam (d'Ève), être à poil.
  5. el vestit de casar figuradament i familiarment [la roba de mudar] les habits du dimanche.
  6. fer un vestit de blavets de tots colors figuradament i familiarment [a algú] secouer les puces de quelqu'un (tanner le cuir à quelqu'un, administrer une volée).
  7. porteu, si us plau, vestit d'etiqueta [en un convit] tenue de soirée de rigueur.
  8. vestit de bany maillot (costume) de bain.
  9. vestit de bateig robe de baptême.
  10. vestit de mudar vêtements (habits) du dimanche.
  11. vestit de nit robe du soir.
  12. vestit d'estar per casa déshabillé.
  13. vestit d'etiqueta tenue de soirée.
  14. vestit de torero tauromàquia habit de lumière.
  15. vestit espacial astronàutica combinaison de vol f, combinaison spatiale f.
  16. vestit jaqueta costume (tailleur).

vestit
-ida

adjectiu habillé -e , vêtu -e Ben, mal vestit , bien, mal habillé Vestida de negre , vêtue de noir masculí vêtement , fringues f pl i fam peça, conjunt costume Estrenar un vestit , étrenner un costume • robe f Portava un vestit de seda , elle portait une robe de soie anar amb el vestit d'Adam d'Eva figuradament être dans la tenue d'Adam d'Ève , être à poil el vestit de casar figuradament i familiarment la roba de mudar les habits du dimanche fer un vestit de blavets de tots colors figuradament i familiarment a algú secouer les puces de quelqu'un tanner le cuir à quelqu'un,…
Diccionari Català Italià

vestit
-ida

<title type="display">vestit</title>

adjectiu vestito -a.

masculí vestito, abito. || [d'home] completo, abito, vestito. || anar amb el vestit d'Adam essere in costume adamitico. || fer un vestit de blavet fig fam picchiare di santa ragione, dar un fracco di legnate. || vestit de bany costume da bagno. || vestit de nit abito da sera. || vestit d'etiqueta abito da cerimonia (oscuro). || vestit espacial tuta spaziale. || vestit jaqueta completo a giacca.

vestit
-ida

adjectiu vestito -a masculí vestito, abito || d'home completo, abito, vestito || anar amb el vestit d'Adam essere in costume adamitico || fer un vestit de blavet fig fam picchiare di santa ragione, dar un fracco di legnate || vestit de bany costume da bagno || vestit de nit abito da sera || vestit d'etiqueta abito da cerimonia oscuro || vestit espacial tuta spaziale || vestit jaqueta completo a giacca
Diccionari Català Anglès

vestit


<title type="display">vestit</title>

Pronúncia: bəstít
    masculí
  1. [en general] dress, costume, clothing.
  2. història del vestit history of costume.
  3. un vestit a dress.
  4. frock.
  5. suit.
  6. un vestit jaqueta a suit.
  7. un vestit d’home a suit.

vestit

masculí en general dress , costume , clothing història del vestit history of costume un vestit a dress frock suit un vestit jaqueta a suit un vestit d’home a suit
DIDAC Diccionari escolar

vestit

<title type="display">vestit</title>

    nom masculí
  1. Un vestit és una peça o un conjunt de peces de roba o de pell que es posa sobre el cos per a cobrir-lo o abrigar-lo. Normalment, els vestits es posen al damunt de la roba interior.
  2. Vestit de dona, format per un cos i una faldilla, d'una sola peça. A l'estiu es porten vestits lleugers i sense mànigues.
  3. Conjunt de roba d'home format per un pantaló i una americana. A vegades també porta una armilla.
vestidura

vestit

nom masculí Un vestit és una peça o un conjunt de peces de roba o de pell que es posa sobre el cos per a cobrir-lo o abrigar-lo Normalment, els vestits es posen al damunt de la roba interior Vestit de dona, format per un cos i una faldilla, d'una sola peça A l'estiu es porten vestits lleugers i sense mànigues Conjunt de roba d'home format per un pantaló i una americana A vegades també porta una armilla vestidura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vestit
| vestida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestit</title>

Etimologia: del ll. vestītus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. adjectiu Cobert amb un vestit. Sempre va molt ben vestit.
  2. adjectiu heràldica
    1. Dit de la figura humana, per a indicar l’esmalt de què és revestida.
    2. Dit del braç cobert amb una mànega.
    3. Dit de l’escut que resulta de la unió de la meitat superior del capat-alçat i la meitat inferior del calçat-abaixat i que forma, així, un gran losange els quatre angles del qual toquen la vora de l’escut.
  3. masculí
    1. Allò amb què hom es vesteix o revesteix.
    2. especialment indumentària Peça o conjunt de peces de roba o d’altra matèria amb què hom es cobreix el cos i els membres, amb exclusió de la roba blanca o interior. Estrenar un vestit. Portava un vestit de seda. Un vestit de dol, de festa.
    3. vestit anti-g aeronàutica Vestit emprat per les tripulacions dels avions de combat per tal de protegir-les dels efectes que els canvis bruscs de direcció exerceixen sobre l’organisme.
    4. vestit espacial astronàutica Vestit destinat a protegir l’astronauta del medi ambient hostil propi dels vols espacials i a envoltar-lo d’un medi adient amb les funcions humanes.

■ vestit
| vestida

adjectiu Cobert amb un vestit Sempre va molt ben vestit adjectiu heràldica Dit de la figura humana, per a indicar l’esmalt de què és revestida Dit del braç cobert amb una mànega Dit de l’escut que resulta de la unió de la meitat superior del capat-alçat i la meitat inferior del calçat-abaixat i que forma, així, un gran losange els quatre angles del qual toquen la vora de l’escut masculí Allò amb què hom es vesteix o revesteix especialment indumentària Peça o conjunt de peces de roba o d’altra matèria amb què hom es cobreix el cos i els membres, amb exclusió de la roba blanca o interior…
Informació complementària
Traducció